flaneuse

KM 0

“En definitiva, l’escriptura (i el llibre), al llarg de la història, ha provocat noves idees, nous sistemes de difusió que han fet possible l’accés de tothom a uns objectes singulars que, temps enrere, eren patrimoni exclusiu d’una minoria de privilegiats.”

Jesús Tuson, autor d’aquests ratlles afegeix, “als nostres dies, les noves tecnologies ens plantegen un repte…” Doncs avui, diada de Sant Jordi de 2008, encetem un projecte col·lectiu que ens omple d’il·lusió i que esperem compartir amb tots vosaltres d’aquí pocs mesos.

Poc a poc us n’anirem explicant més detalls; deixeu-nos de moment que en guardem els secrets…

De llibres i objectes

Avui recuperem del calaix d’enllaços de la Flaneuse tres exemples sobre altres formes de crear amb llibres:

D’una banda, la poesia visual de Nina Katchadourian a partir dels lloms dels llibres de la que ja vam parlar fa un temps.

En una vessant més escultòrica, Brian Dettmer retalla les pàgines per aconseguir profunditat i il·lustracions en 3 dimensions. (via Centripetal Notion)

I per últim el blog de Julia Rotham, il·lustradora i dissenyadora tèxtil americana sobre portades de llibres, Book by it’s cover, amb moltes troballes interessants sobre il·lustració, llibres il·lustrats i disseny gràfic.

Literata

Al Liber de la setmana passada van presentar la revista Literata que s’anuncia com la primera agenda literària de Barcelona i que en format digital podeu descarregar-vos de la seva web.

Està molt bé que algú es decidieixi a reunir les múltiples agendes en una de sola i facilitar la difusió de totes les activitats que es fan per aquests verals. De moment però s’hi torba a faltar una mica més de varietat perquè la majoria d’activitats són les del Consorci de Biblioteques i de la llibreria d’Excellence. Segurament la periodicitat mensual de l’agenda en dificulta la recollida de dades, no sé amb quina antel·lació deuen haver de tancar l’edició, però està clar que no tenim massa costum de programar amb tanta antel·lació la majoria d’actes, i d’aquest mal moren tots els intents d’agenda. Sovint la programació de la última setmana de mes l’has d’agafar amb pinces.

A veure si la iniciativa serveix per motivar als programadors a fer més activitats i a organitzar-les amb prou temps com per fer-ne una bona difusió. I que aquells que ja programen hi afegeixin també les seves inicitives.

Comunitat lectora?

Así visto, el problema de la literatura no sería tanto la merma constante de “buenos lectores” (¿veinticinco mil?, ¿cinco mil?, ¿quinientos?, ¿diez? ¿Cuántos hacen falta para sostener el buen nivel de una literatura?) como el incremento indiscriminado de los mismos, la constitución de una desorbitada “masa de lectores” que revienta, por razón de su número y de su consistencia tan heterogénea, cualquier atisbo de “comunidad lectora” en la que poder confiar y con la que establecer un mínimo nivel de interlocución.

Lectores de poco fiar, Ignacio Echevarría a El Mercurio.

Ara resulta que el problema és que es llegeix massa!

Troballes llibròfagues

L’Albert ha fet una bona troballa llibròfaga, els Sorted Books de Nina Katchadourian.

The Sorted Books project began in 1993 years ago and is ongoing. The project has taken place in many different places over the years, ranging form private homes to specialized public book collections. The process is the same in every case: culling through a collection of books, pulling particular titles, and eventually grouping the books into clusters so that the titles can be read in sequence, from top to bottom. The final results are shown either as photographs of the book clusters or as the actual stacks themselves, shown on the shelves of the library they were drawn from. Taken as a whole, the clusters from each sorting aim to examine that particular library’s focus, idiosyncrasies, and inconsistencies — a cross-section of that library’s holdings. At present, the Sorted Books project comprises more than 130 book clusters.

Nina Katchadourian

Usos dels llibres

En el arranque de "La biblioteca", el escritor serbio [Dusan Velickovic] recuerda el momento en que tuvo que poner la suya en orden ante la inminencia de los bombardeos sobre Belgrado. Enfrentado al destino de parte de los volúmenes que le habían acompañado hasta ese día baraja distintas posibilidades de selección. Tiene claro que debe preservar cuantos sean excepcionales, pero cómo decidirlo. Duda entre los considerados obras maestras y los más queridos para él aunque no siempre tan conocidos, entre los que había leído varias veces y los que más le habían influido, entre los suyos propios y los dedicados a él.

Éstos [los libros], como es sabido, cobran significado en la hora misma de ser leídos, es decir, cuando el texto y el lector concilian su encuentro al calor de unas letras distribuidas sobre una página en blanco, y no precisamente de cualquier modo; pero el abanico de sus usos no acaba ahí. La historia y el presente abundan en situaciones de porte distinto, caso de los libros que no necesitan leerse, que sobra con poseerlos y enseñorearlos como demostración de estatus o símbolos de cierta filiación ideológica.

Historia mínima del libro y la lectura. d'Antonio Castillo Gómez. Ed. Siete Mares, 2004.