flaneuse

Creuant-nos

Diumenge ben assolellat, enfilem les curves i estrenem aperitius vora el mar. Mentre mengem calamarsons i el nas se’m posa com aquell dia a Cascais, passen en Rubén i la Sílvie, jo amb samarreta de tirants, tu amb camisa i ells encara tan abrigats, poca estona fa que passegen per Sitges.

Avui repetim platja però urbana, bicicleta avall, fideus en capses de cartró, flashmob institucionalitzada a la Reial, més premsa que espontanis, marxem cinc minuts abans preguntant-nos quants bloggers dels que no coneixem la cara s’han quedat allà esperant a congelar-se davant les càmares del K3 i ens trobem al Culturista, l’home dels cinc mil dòlars (Albert, que amb cinc mil dòlars ja no fem res!) el que es tira i mai sé ben bé de quin precipici. Però el que cau pel fotolog del Forns val la pena recollir-ho (preneu nota companys de ny).

Quan els germans Barnils em van demanar que els recomanés els blogs que ara llegeixo vaig parlar d’aquests tres i trobar-los pels carrers és una mica com veure passar un actor de serial de TV3, el saludaries com si fos de casa encara que ell no et reconeixés.

Una escola per a tot

En la línia del que aquí a la vora fan els de Platoniq amb el seu BCC, la School of Everything proposa una forma d’aprenentatge aprofitant la xarxa de xarxes que és la web 2.0.

De naranja o de limón

2008

I got my name in lights with notcelebrity.co.uk

Anant de botigues per reis

Ja sé que no són maneres de reprendre el blog després de tants dies, però si esteu anant amunt i avall fent de reis d’orient i ja no li trobeu la gràcia a res, passeu-vos per aquí i divertiu-vos durant 60 segons.

Una manera diferent de vendre online:HEMA. Via Popgadget.

Encara no sabeu què és un blog?

Si esteu per aquí més o menys ja sabeu què és un blog, però potser heu arribat fins aquesta plana fent un google atzarós i tot i que la paraula blog us sona perquè apareix a la premsa constantment, no heu acabat d’entendre què caram és tot plegat i perquè hi ha tan d’enrenou amb tot això dels blogs.

La gent de CommonCraft elabora senzilles explicacions sobre tecnologia a base d’animacions i collages. A finals de novembre van publicar el vídeo “Blogs in Plain English”. També podeu veure’l subtitulat en la llengua que més us escaigui via DotSub.

Anella Cultural

-¿Cuando ha venido Pianowsky?
-No ha venido...
-En ese caso, ¿cuándo vendrá?
-No vendrá...
-Pero si no viene, ¿cuándo ofrecerá su concierto?
-Lo está haciendo ahora.
-¿Aquí?
-¡Sí, aquí, en Amiens, al mismo tiempo que en Londres, Viena, Roma, San Petersburgo y Pekín!... ¡Lea el cartel! ¿No ve que se trata de un concierto eléctrico?
-¡Leí el anuncio!...

En efecto, en ese mismo instante, aquel célebre devorador de teclas, Pianowski tocaba en París, en la sala Hertz; pero gracias a un sistema de hilos eléctricos, su instrumento estaba conectado con otros pianos en Londres, Viena, Roma, San Petersburgo y Pequín. De esa forma, cuando tocaba una nota, ésta resonaba simultáneamente en todos aquellos lejanos pianos, cuyas cuerdas resultaban golpeadas por una corriente voltaica.

Jules Verne (1875). Una ciudad ideal.

A la Fundació I2cat algú llegia Verne.

Em segueixen

M’he fet seguir. He posat un component emocionant a les meves passes, he contractat una agència que segueix i documenta allò que faig. M’he convertit jo mateixa en el marit gelós, l’amant impacient, la veïna xafardera, la mare controladora, l’amiga inquisitiva, el gran germà, l’ull que tot ho veu i tot ho espia. Sóc l’exhibicionista i la voyeuse.

Tot l’historial queda aquí: El rastre digital de la Flaneuse.

Escenificació dels comentaris a internet

En Jaume Subirana fa unes setmanes retallava un gràfic per contestar a l’eterna pregunta sobre la impossibilitat de deixar comentaris al seu blog. Segur que aquest vídeo també li faria el fet.

Via el renovat 43Folders de Merlin Mann (amb disseny de Chris Glass!)

Social Networks

Aquest és un post doble: primer us volia ensenyar el video sobre el potencial de les xarxes socials online que han elaborat els de Common Craft, però a partir d’allà he descobert DotSub, una aplicació 2.0 en fase beta que permet introduir els subtítols dels vídeos d’internet en qualsevol llengua.

Es tracta d’un projecte social que permet que siguin els mateixos usuaris els que col·laborin en les traduccions. Un altre recurs 2.0 a tenir en compte.

Pescadilla

El precio de la banda ancha en España es uno de los más altos de Europa y, en consecuencia, el nivel de alfabetización digital es de los más bajos. La pescadilla que se muerde la cola. Como somos unos catetos en cultura digital, nos importe un pito pagar el doble que los ingleses o los franceses por acceder a Internet. Total, es un producto de lujo que sólo sirve para ver porno y escuchar música por la cara. ¿Espacio de socialidad, comunicación, educación? El razonamiento es meridiano: Internet es caro porque es moderno. Y como nosotros somos muy modernos, pagamos sin rechistar. Y punto.

ptqk_blogzine

I espera quan arribi l’IPhone, ens sablejaran per moderns, i de quina manera!.