flaneuse

Transport intel·ligent, ciutats intel·ligents.

Arribo via la xarxa de del.icio.us a la ponència d’inauguració del curs d’enguany a la UOC que va fer William J. Mitchell, profesor d’arquitectura i Art i Ciències Multimedia al Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). sota el títol “Ciutats intel·ligents”, Mitchell desgrana l’evolució de le sciutats fen un paral·lelisme amb l’anatomia. Ens trobem ara en el moment de fer funcionar el sistema nerviós de les ciutats, fent que la informació corri per mantenir en forma els punts vitals de l’organisme.

El text presenta també el projecte de cotxes urbans que l’equip de recerca de Mitchell al MIT ha desenvolupat a l’estil del bicing barceloní. En dies de pluja com el d’avui, jo també canviaria el bicing pel petit smart.

Comunitat lectora?

Así visto, el problema de la literatura no sería tanto la merma constante de “buenos lectores” (¿veinticinco mil?, ¿cinco mil?, ¿quinientos?, ¿diez? ¿Cuántos hacen falta para sostener el buen nivel de una literatura?) como el incremento indiscriminado de los mismos, la constitución de una desorbitada “masa de lectores” que revienta, por razón de su número y de su consistencia tan heterogénea, cualquier atisbo de “comunidad lectora” en la que poder confiar y con la que establecer un mínimo nivel de interlocución.

Lectores de poco fiar, Ignacio Echevarría a El Mercurio.

Ara resulta que el problema és que es llegeix massa!