flaneuse

De festivals però de luxe

Anar de festivals ara que n’arriba la temporada fa molta mandra quan ja tens certa edat. Poques ganes de trobar-se enmig d’un descampat, rebentats i havent de maldormir en una iglú entre envasos buits.

Si a sobre els festivals són a Anglaterra on hi ha el perill que la iglú rellisqui sobre el fang més et val calçar-te unes hunter enlloc d’unes victoria, prendre precaucions i encarregar un myhab.

Compres les entrades i reserves un habitacle reciclat que t’assegura descansar còmodament entre concert i concert. I a més a més, reserven banys privats per als inquilins dels myhab.

Via Trecool.

Creuant-nos

Diumenge ben assolellat, enfilem les curves i estrenem aperitius vora el mar. Mentre mengem calamarsons i el nas se’m posa com aquell dia a Cascais, passen en Rubén i la Sílvie, jo amb samarreta de tirants, tu amb camisa i ells encara tan abrigats, poca estona fa que passegen per Sitges.

Avui repetim platja però urbana, bicicleta avall, fideus en capses de cartró, flashmob institucionalitzada a la Reial, més premsa que espontanis, marxem cinc minuts abans preguntant-nos quants bloggers dels que no coneixem la cara s’han quedat allà esperant a congelar-se davant les càmares del K3 i ens trobem al Culturista, l’home dels cinc mil dòlars (Albert, que amb cinc mil dòlars ja no fem res!) el que es tira i mai sé ben bé de quin precipici. Però el que cau pel fotolog del Forns val la pena recollir-ho (preneu nota companys de ny).

Quan els germans Barnils em van demanar que els recomanés els blogs que ara llegeixo vaig parlar d’aquests tres i trobar-los pels carrers és una mica com veure passar un actor de serial de TV3, el saludaries com si fos de casa encara que ell no et reconeixés.

Una escola per a tot

En la línia del que aquí a la vora fan els de Platoniq amb el seu BCC, la School of Everything proposa una forma d’aprenentatge aprofitant la xarxa de xarxes que és la web 2.0.

De naranja o de limón

Origami, plegant papers.

Miro enrere i recupero enllaços que fa temps que no visito.

Avui, per exemple, he recuperat la Mirada Oblicua de la Berna Wang.

Hay días
que tengo la mesa llena de papeles
y la cabeza de pájaros.

Anant de botigues per reis

Ja sé que no són maneres de reprendre el blog després de tants dies, però si esteu anant amunt i avall fent de reis d’orient i ja no li trobeu la gràcia a res, passeu-vos per aquí i divertiu-vos durant 60 segons.

Una manera diferent de vendre online:HEMA. Via Popgadget.

Bike friendly?

Via el blog del grup de treball de Richard Florida arribo a aquest ranking de ciutats “amigues” de les bicis i em sorprèn veure que Barcelona hi figura el número 10, just després de Berlín. Està clar que tot depèn dels ulls com es miri, sobretot quan la visió del ranking és completament occidental. Jo diria que els onze primers llocs del món els haurien d’ocupar les ciutats de l’Àsia on per necessitat la bicicleta és un dels transports més habituals.

Barcelona està de moda, això si que ho hem de reconèixer, pertant no pot faltar a cap top ten, i el Bicing es veu que fa patxoca. Esperem que això no faci adormir la política municipal de pacificació del trànsit, perquè encara hi ha molta feina a fer

On March 22, 2007, Barcelona’s City Council started the Bicing service, a bicycle service for public transport. Once the user has their card, they can take a bicycle from any of the 100 stations spread around the city and use it anywhere the urban area of the city, and then leave it at another station.

Barcelona City Council is working day and night to expand, rationalize and improve the network of routes and cycle paths in the city. The city has created a ‘green ring’ that surrounds the metropolitan area of Barcelona with a bike path. There are currently 3,250 parking spaces for bikes at street level. Barcelona City Council is constructing a new underground car park for bicycles; this forms part of a pilot program to prevent theft and provide security for bicycle users.

In September, deliberately aimed to coincide with Car Free Day, the Sustainable and Safe Mobility Week takes place, in which a whole day is dedicated to the bicycle. Bike Week was held for the first time between May 21 and 26 in 2002. It’s another step forward along the same path that was started by the Festival of the Bicycle , which is integrated into Bike Week. Apart from the festive and leisure activities or the presentation of various projects that are centered around the bicycle, it is a call to use pedal power to get around.

Highlights: Designated street lanes, independent bike paths, traffic signals and bike maps. Activities and events that raise awareness and education for bike safety. Ample bike parking.

Transport intel·ligent, ciutats intel·ligents.

Arribo via la xarxa de del.icio.us a la ponència d’inauguració del curs d’enguany a la UOC que va fer William J. Mitchell, profesor d’arquitectura i Art i Ciències Multimedia al Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). sota el títol “Ciutats intel·ligents”, Mitchell desgrana l’evolució de le sciutats fen un paral·lelisme amb l’anatomia. Ens trobem ara en el moment de fer funcionar el sistema nerviós de les ciutats, fent que la informació corri per mantenir en forma els punts vitals de l’organisme.

El text presenta també el projecte de cotxes urbans que l’equip de recerca de Mitchell al MIT ha desenvolupat a l’estil del bicing barceloní. En dies de pluja com el d’avui, jo també canviaria el bicing pel petit smart.

Troballes llibròfagues

L’Albert ha fet una bona troballa llibròfaga, els Sorted Books de Nina Katchadourian.

The Sorted Books project began in 1993 years ago and is ongoing. The project has taken place in many different places over the years, ranging form private homes to specialized public book collections. The process is the same in every case: culling through a collection of books, pulling particular titles, and eventually grouping the books into clusters so that the titles can be read in sequence, from top to bottom. The final results are shown either as photographs of the book clusters or as the actual stacks themselves, shown on the shelves of the library they were drawn from. Taken as a whole, the clusters from each sorting aim to examine that particular library’s focus, idiosyncrasies, and inconsistencies — a cross-section of that library’s holdings. At present, the Sorted Books project comprises more than 130 book clusters.

Nina Katchadourian

To Do!

On my way to my office this morning, I came across a H-U-G-E wall of post-its saying ‘TO DO’. I stopped and started watching peoples reactions. I can not even tell you how many smiles this art installation (?) created. People stopped, pulled out a pen and started scribbling on the post-its. This type of unexpected sighting is one of the reasons why I am so in love with New York. I could not have had a better start in the day. A big thank you to the creators.

Tina Roth a Swissmiss.

Es tracta d’una instal·lació de Illegalart.org feta amb 2050 post-it que convida a tothom a escriure-hi les seves tasques per tal de generar una consciència col·lectiva sobre els compromisos personals.

Podeu veure’n les fotos a la web d’Illegalart o al set de flickr de la Swissmiss.

Life Remix

Diversos dels blogs pels quals la Flaneuse fa el xafarder i practica idiomes s’han agrupat en una pàgina web sota el nom de Life Remix.

Des d’aquest mescladís ens proposen 100 consells per a millorar la nostra vida, que potser millorar-la no ens l’acaben de millorar però que com a mínim ens tindran distrets durant les hores llargues de calor.

Jo, esteta, prefereixo llegir-los des de Behance.

Social Networks

Aquest és un post doble: primer us volia ensenyar el video sobre el potencial de les xarxes socials online que han elaborat els de Common Craft, però a partir d’allà he descobert DotSub, una aplicació 2.0 en fase beta que permet introduir els subtítols dels vídeos d’internet en qualsevol llengua.

Es tracta d’un projecte social que permet que siguin els mateixos usuaris els que col·laborin en les traduccions. Un altre recurs 2.0 a tenir en compte.

BCC

Video documentació del projecte. Més informació a la web de platoniq.

Glimpse

La Jördis Anderson havia de fer una tesi per acabar els seus estudis de Comunicació Visual a la Universitat de Potsdam.

La Jördis tenia un compte a Flickr, un munt de fotografies preferides, un munt de contactes a Flickr de qui resseguia les vides i de qui es fiava a l’hora de descobrir noves imatges evocadores.

La Jördis va unir una cosa amb l’altra i va crear Glimpse, la seva tesi, el prototip d’una revista que aprofita els vincles que es fan a Flickr per parlar de fotografia, de la vida, de la tècnica, de com ens veiem i dels objectes que ens acompanyen.

Ara, la Jördis ha fet cas dels que li deien: “sigues una bona noia i ensenya’ns la teva tesi” i ha penjat Glimpse a una nova web. Per veure-ho millor, si li escrius un correu te n’enviarà un exemplar en pdf.

Si cada matí ens separessin 3191 milles

Com a la stephanie i la mav. 3191, a year of mornings.

Granit

Avui he ensopegat amb el Muji escandinau.

Granit was born in 1997 through pure frustration. It was easy to find nice things to fill your life with, but hard to find something good to keep them in. It was an equation that didn´t add up, and giving order to things was unnecessarily difficult. We wanted to change that!

Què és la Web 2.0?

Per cert, la Flaneuse ja fa quatre anys i un dia que utilitza tantes eines com li és possible en tot aquest nou món, la web la fem tots.

Quepo

L'Esther ha marxat a Nairobi a seguir el Fòrum Social Mundial amb la Fundació Quepo i la missió de fer un documental per tal que ens assabentem millor de tot el que es diu allà.

De moment, podem seguir-los al blog que actualitzen des de Kènia.

Faixionisme

Només cal una mica d'impaciència per anar canviant de canal i pots veure en poc més d'una hora la mateixa notícia tractada per tots els informatius. Quan al TN comencen els esports busques un altre informatiu i enganxes altre cop les mateixes imatges fins que tornen a aparèixer els camps de futbol i saltes a un altre pantalla.

Així fent de saltimbanqui entre informatius, aquest vespre m'he fet un fart de veure stands del Bread&Butter i les desfilades de la Passarel·la Barcelona d'avui.

I quan arribi l'hivern vinent no sé si encara opinaré mateix (per allò de l'air du temps), però avui el que he vist de la col·lecció d'Armand Basi m'ha semblat espantós amb aquelles formes abullofades a les espatlles mentre que en canvi m'ha seduït força més la proposta de MIriam Ponsa i la seva escala de grisos.

Per cert, The Sartorialist cada vegada viatja més i busca instantànies de bons estilismes més enllà de Nova York.

Temples del saber

A The nonist, el blog del dissenyador J.Morrison, en Bec de Lampe va trobar unes imatges de biblioteques que havien d'anar directes a La Flaneuse.

Es tracta d'una sèrie de fotografies impressionants de l'artista alemanya Candida Höfer que captura les imatges de grans biblioteques, però també de museus, teatres i altres receptacles de la cultura.

Back to office

Els anuncis de la vuelta al cole ja no ens fan el mateix efecte, però encara hi ha un cert malestar a l'estómac i temem desenvolupar el síndrome post-vacacional.

Les papereries més sofisticades de la xarxa ja s'han preparat per que els fetitxistes del paper encarem la nova temporada amb estris nous. Jo no sabria per si començar pel look de l'Audrey de rusell+hazel, quedar-me amb el minimalisme funcional de M.O. Inc, o posar la nota divertida amb les carpetes de l'oncle Bob.

Algú coneix altres adreces on poder escapar de la tirania de Miquelrius?

Clare

L'estil del carrer

Qui diu que el que es veu a les passarel·les no es porta al carrer? Qui no creu que el que es veu al carrer serà sobre les passarel·les la propera temporada?

Estalvieu la fortuna que ens cobren aquí per el Vogue Italia i passegeu pels looks més moderns de les ciutats d'arreu.

Berlin
Paris
Nova York
Tokio
Londres
Estocolm
Helsinki

Qui coneix més city-street-fashion-blogs? Qui té el de Barcelona?

I'm from Barcelona

Reading and having coffee

"People are experience rich and theory poor," the writer Malcolm Gladwell said recently. "People who are busy doing things — as opposed to people who are busy sitting around, like me, reading and having coffee in coffee shops — don't have opportunities to kind of collect and organize their experiences and make sense of them."

The Gladwell Effect

Això és una fotografia que no vaig fer

Fa uns mesos, cada vegada que la Flaneuse sortia de casa amb la seva càmara fotogràfica, aquesta es rebel·lava arribat el moment i decidia no engegar-se. Així, mica en mica, vam perdre l'hàbit de dur la càmara a sobre i de mirar el món amb ganes de capturar-lo.

A Unphotographable, en Michael David Murphy descriu amb paraules tot allò que no ha fotografiat. Un fotolog però sense imatges. Un bon exercici de descripció.

Aventures de baix cost

A més de gaudir del seu treball d'il·lustradora, si visiteu la pàgina de la Penelope Dullaghan podreu prendre notes d'algunes inexpensive adventures, coses per fer aquestes vacances sense gastar massa i sobretot exercitant una mica la creativitat.

Histoire

Si segueixes el pont d'en Fred Eerdekens t'explicarà una història d'ombres i llums i d'una subtil cal·ligrafia que recorre les parets.

Ja n'han parlat a Favorite choses.

Kemp

En Kemp és un dissenyador de Portland que publica un excel·lent photoblog que no us podeu perdre: Intransient.

Objectius 2006

Una curiositat: segons el rànquing de Technorati, avui 2 de gener, el llibre més comentat a la blogosfera és The Magic Lamp : Goal Setting for People Who Hate Setting Goals. Molt adequat per aquestes dates, no hi ha dubte que els bloggers del món viuen al dia.

Així doncs, si us fa mandra marcar-vos nous objectius i fer bons pròpòsits per aquest nou any segur que aquí trobareu alguns consells.

Històries de la blogosfera

Hi ha dies en que llegir alguns posts et produeix cert pudor. La blogosfera ho ensenya tot: cara i creu.

D'obres

Finalment ja sabem que Muji a Barcelona era una predicció real. Avui la Flaneuse i jo mateixa gairebé hem caigut de cul al descobrir que la cadena japonesa s'està instal·lant al local que fins fa uns mesos ocupava la llibreria Crisol de la Rambla Catalunya (a la cantonada amb el carrer València).

La tàpia de les obres anuncia que obriran per primavera. Llàstima que la càmara de fotos ens ha fet figa, però pels desconfiats només caldrà que ramblegeu per comprovar-ho.

Gestiona la teva vida a internet

Hi ha un munt d'aplicacions que funcionen a través d'internet dissenyades per facilitar-nos l'existència (o complicar-nos-la segons com es miri), i que ens permeten tenir a la nostra disposició allò que ens interessa sempre que tinguem accés a la xarxa.

La Flaneuse va provant-les totes, sovint s'oblida de la quantitat de comptes que ha creat, potser per això ha decidit avui fer-ne un repàs, i recomanar-ne algunes per aquells que van encara més peix que ella (els que ja teniu el nivell de geekisme avançat podeu deixar-ho aquí, que no descobrireu res de nou).

• Correu electrònic: Gmail.
• Gestor de bookmarks: Del.icio.us.
• Publicar fotos a internet: Flickr
• Llistes: Tadalist
• Gestor de projectes: Backpack
• Calendari en línia: Calendarhub
• Gestor de contactes: Plaxo

De totes, totes, la Flaneuse està segura que quan el seu programador preferit acabi el WEERP, segur que podrà anul·lar tots aquests comptes i treballar amb una sola eina global.

Organitzant el que queda d'any

End of Year Organizing - 8 Quick Ideas

Now that the end of the year is upon you, why not spend the last few days of 2005 getting some areas of your life in order? Work on these a little each day, and you'll be able to start the year fresh in 2006.

1. A task a day. Count how many days are left in the year. Then, grab a sheet of paper and list tasks you've been meaning to do--one for each day remaining in 2005. Do a task a day, until they're all completed.

2. Start a new calendar. Get yourself a new calendar and fill in any special dates or events you already know about.Go a step further by highlighting similar dates in the same color, such as all birthdays in green, all meetings in blue and all medical appointments in yellow.

3. Catch up on your laundry. Work on catching up on your laundry. Do two loads each day if necessary until there's nothing left to do.

4. Make a donation drop. Grab a large plastic bag and inventory your closets, cupboards and drawers for anything you no longer need, but is in good condition. Drop these items in the bag, and drive them over to your favorite charity organization. (If you have kids, donate toys they no longer play with. This is always good practice right before Christmas, right before the new Christmas toys arrive from Santa.)

5. Weed out your filing cabinet. Go through each file folder one by one and get rid of anything outdated or no longer useful. Even if you spend just 15 minutes each day until the end of this year doing this, your filing cabinet will have gained some extra space.

6. Empty your email inbox. Seriously. Even if you still have messages in your inbox from 2004, make it a point to delete every single one you don't need, and to act on whatever is left over.

7. Stop buying. Rather than buying more food for your pantry, more supplies for your hobby, more clothes for your closet, etc., work with what you already have this year. Keep it simple, and you're less likely to end up with tons of clutter.

8. Organize your goals. What do you want to accomplish in 2006? Write down your top 10 goals, and then prioritize them so that your most important goal is at the very top of your list, and the least important of those 10 is at the bottom. Once January 1st rolls around, begin working on goal number one. Once that goal is met, begin working on goal number two, and so on until you've reached all (or most) of your goals for the year.

Maria Garcia. Newsletter de Get Organized Now.

Buy Nothing Day

De la mà del col·lectiu ad-busters, un any més arriba el Dia de No Comprar Res, puntulament un mes abans de Nadal per començar a reflexionar sobre la voràgine on estem a punt de caure.

Així doncs, almenys per avui, reflexionem abans de fer córrer la targeta de crèdit! No val no comprar res avui i demà tenir el doble de feina a gastar, jo crec que cal senzillament ser més conscients a l'hora de consumir.

Ilublog

Potser alguna altra vegada us havia enllaçat la web de la Luci Gutiérrez, una jove il·lustradora de Barcelona.

Avui he descobert que a part del portfoli i les animacions, des del passat febrer la Luci publica un blog amb petites il·lustracions. El trobareu aquí.

Recordatoris

La revista Lateral organitza les Jornades de Literatura sense Ficció a la UAB per a la propera setmana.

Demà dimecres el professor Lluís Izquierdo presentarà la seva conferència "Robert Musil o la novel·la sense fi" a la biblioteca Can Sant Joan de Montcada i Reixac.

Cada dia, de dilluns a dijous a la biblioteca Francesca Bonnemaison fan un cafè literari.

etc, etc, etc.

Jo no sé per què cada dia surto menys!

Infàmia

El col·lectiu Turisme Tàctic està desenvolupant el projecte "La ruta de la infàmia" i busca la col·laboració de tots els ciutadans que puguin ajudar a documentar-la.

A través del fòrum de participació de la seva web us assebentareu d'on provénen molts noms de carrers, monuments i altres llocs, i podreu jutajr-ne la seva infàmia.

Turisme Tàctic és un col·lectiu format per tres artistes que utilitzen les formes pròpies de l'univers turístic com a mitjà de comuncació en les seves intervencions a l'espai públic.

Nota no ben bé de premsa

Si encara hi ha algun lletraferit que passa per aquí, potser trobarà interessant d'apuntar-se a l'agenda algunes d'aquestes cites.

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LITERATURA CENTREEUROPEA.

Amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura 2005, la Diputació de Barcelona amb la col•laboració de les editorials Quaderns Crema i El Acantilado, proposa un repàs a la literatura centreeuropea del segle XX de la mà d'editors i traductors que ens la fan més propera. Aquest cicle de conferències s’afegeix a totes les activitats que enguany ajuntaments i Diputació de Barcelona han programat per difondre l’interès pels llibres i la lectura. No perdis el tren de la cultura i suma’t a totes les activitats que es realitzen al teu territori.

• Arthur Schnitzler.
  A càrrec de Álvaro de la Rica.
  Dimecres 26 d’octubre. Biblioteca Montcada Centre.
  
  
• Robert Musil
  A càrrec de Lluís Izquierdo.
  Dimecres 2 de novembre.Biblioteca Can Sant Joan.
  
  
• Joseph Roth
  A càrrec d’Anna Montané.
  Dimecres 9 de novembre. Biblioteca Montcada Centre.
  
  
• Stefan Zweig
  A càrrec de Jaime Vándor.
  Dimecres 16 de novembre. Biblioteca Can Sant Joan.
  
  
• Imre Kértesz
  A càrrec de Adam Kovacsics.
  Dimecres 23 de novembre. Biblioteca Montcada Centre.
  

Totes les sessions tindran lloc a les 19 h.
Biblioteca pública Can Sant Joan (c/ Turó, 45).
Biblioteca pública Montcada Centre (c/ Montiu 12).

Any del Llibre i la Lectura

Què més llegeixo?

What should I read next? Acabes un llibre que t'ha agradat i voldries seguir en aquesta mateixa línia. En aquesta base de dades, a partir de les llistes d'altres lectors, et recomanen per on seguir els teus itineraris de lectura.

Via Cool Hunting.

Una flor per a tu

Els mèrits de l'aire minimalista i zen d'aquesta composició floral són tots del rei dels minairons tècnics d'aquest blog, que sempre procura tenir-me el codi ben net i funcional.

Via l'Albert arribo a OrganicHTML on et diuen com seria el teu codi HTML si creixés com una flor.

Minairons

Per a si algú encara no està subscrit al Rodamots, us retallo el mot d'avui:

minairons (m pl)
Éssers fantàstics, molt diminuts, però capaços d'enllestir molta feina. Expliquen que el seu propietari els guarda en un canut d'agulles i, quan li convé, els fa sortir per manar-los feina.
També: manairons, menairons (Pallars, Andorra, Alt Urgell); a l'Alta Ribaborça en diuen diablorins i, en altres indrets meridicionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians.

Rodamots. Cada dia un mot.

Es busca un canut d'agulles ple de minairons que abans amenitzaven aquest blog. On el dec haver perdut?

Caixes o ninots

Les normes són senzilles: arregla una caixa per fer qualsevol tipus de figura o objecte i envia-la a: The box doodle tool.

MUJI a Barcelona

Ja fa anys que provàvem la combinació a Google dels termes "MUJI" i Barcelona. Sembla que d'aquí poc obtindrem el resultat que esperàvem: una adreça cap on encaminar els nostres passos a la recerca dels productes japonesos sense marca.

No us amagaré la font d'aquesta informació: la Flaneuse feia passar la seva targeta de crèdit per segona vegada al MUJI del carrer Saint-Sulpice de París quan el venedor va començar a conversar-hi en un perfecte català que havia après a La Sorbonne. El noi estava d'allò més il·lusionat de trobar catalans amb qui parlar i ràpidament va destapar un secret industrial: MUJI France obrirà una botiga a Barcelona a finals del 2006. Encara no en saben l'emplaçament, podem començar a fer les apostes. En Bec de Lampe i la Flaneuse han reservat algunes compres per a fer-les a Barcelona (tot i la temptació d'emportar-se el catàleg sencer) i correspondre la simpatia de l'estudiant de català que probablement serà l'encarregat de la filial barcelonina.

MUJI prové de mujirushi ryohin que significa productes sense marca. Tot el que s'hi ven no porta cap logotip enganxat, no cal que mentres escrius tinguis sempre present el nom de l'empresa que ha fabricat el bolígraf, pots portar sabates que no llueixin cap emblema, bosses que no portin gravat cap nom. No és la marca el que és més important sinó el producte, acabats perfectes, dissenys bons i materials bonics.

Fins que no arribin a Barcelona trobareu MUJI a les seves diverses seus del Japó, Londres, París, Milà (recentment inaugurada la seva botiga al Corso Buenos Aires) i en una secció especial de la Design Store del MOMA de Nova York. O bé via web a través de MUJI UK.

Odile

Em segueix fascinant la gent que persevera en els seus projectes i explora el pas del temps. L'Odile Marchoul s'ha retratat en un fotomatón cada setmana des de 1999.

Via La Petite Claudine.

Purseuing

Una altra de les passions frívoles de la Flaneuse és anar a la caça de la bossa perfecta per a cada ocasió. Ja fa temps que la Flaneuse sap que la perfecció no existeix, de manera que la cacera només fa que anar engrossant cada vegada més la col·lecció de bosses de mà, messengers bags, maletins, carteres, etc. Però és inevitable, no es pot aturar aquest instint d'ampliació dels trofeus de caça.

Més que una passió deu ser una patologia força extesa, mireu sinó Purseuing oThe bag blog.

Les de la fotografia són de Modern Seed.

Agendes

La setmana passada l'Ivan m'enviava per correu el seu post amb tot de recomanacions per a passar el juliol a Barcelona (gràcies Flop!). He recordat que l'any passat vaig provar de fer una proposta cada dia i no me'n vaig sortir. Ara que repasso les agendes de Paris per veure què hi passa els dies que hi serem, penso que com sempre a la xarxa, el problema és com es dilueix la informació i com costa de resseguir-la.

Upcoming.org pretén ser una agenda d'esdeveniments globals. Es basa en la informació que hi dipositen els usuaris i ens converteix a tots en informadors. Registra't i inclou allò que saps que passarà prop d'on ets. És una agenda que construïm tots com una mena de wiki.

No sé quan fa que funciona però el resultat de moment m'ha semblat una mica decebedor. Les iniciatives que compten amb la participació de la gent han de donar-se a conèixer i motivar als usuaris a participar perquè sinó moren soles i oblidades.

Així doncs, si teniu una estona i encara voleu creure en la col·laboració de tots, registreu-vos a upcoming, assebenteu-vos del que passa a la vostra ciutat i introduiu tot allò que trobeu a faltar.

Mirant al mar

Antony Gromley. ANOTHER PLACE 1997 Cast iron 100 figures 189 x 53 x 29 cm. Web.

Aprendre a desprendre's

Ahir més d'un devia fer dissabte i en un moment de valentia decidir que finalment calia llençar tota una sèrie d'objectes que s'acumulen amb els anys però que fan més nosa que servei.

Hi ha records, regals, atuells, peces de vestir, mobles, certes coses que ens fa mal d'abandonar dins del contenidor i que queden a la vista de tothom al terra de la voravia, aprop del seu destí fatal però no ben bé dins, amb l'esperança que algú les recuperi i comencin una altra vida en un altre espai lluny de l'abocador.

Això devia pensar algú que ahir va abandonar la fotografia Cristhy at La Coupole d'Arthur Elgort signada pel fotògraf a la cantonada del carrer Hospital amb Egipcíaques. La Flaneuse i en Bec de Lampe van acostar-s'hi amb curiositat i cert aire de salvadors però malhauradament algú s'hi havia acostat abans i havia decidit que la fotografia Christy Turlington a l'estil Lisa Fonssagrives-Penn era un bon lloc per a fer-hi un riu.

Així doncs, la troballa d'ahir la tarda va quedar frustrada. Si més no vam aprendre el nom d'un altre fotògraf.

Ho inventen tot!

A The Perfect PIcture Wall et venen tot un kit per a que decoris les teves parets amb una composició perfecta de marcs de diverses mides: una plantilla per marcar fàcilment els punts on fer els forats, els marcs, i fins i tot les fotos!

Cinc nits

Al Le cool d'aquesta setmana hi descobreixo un altre motiu per voler ser estranger a Barcelona. Al carrer Pau Claris hi ha cinc habitacions que funcionen com a mini-hotel, per dormir i esmorzar. Jo així també vindria a passar uns dies a Barcelona, habitacions relaxants, bon gust, esmorzars contundents i pel que sembla bon ambient.

Morran

Crec que ja us havia parlat alguna altra vegada de la Camilla Engman però avui m'he retrobat amb els ninots que fabrica ella mateixa i no m'he pogut estar de portar cap a la Flaneuse l'enllaç a les seves fotografies.

Sempre es pot començar una altra col·lecció, oi? O potser aprendre a fer anar el ganxet. Envejo la gent que té facilitat per fer aquestes coses.

Al castell!

Alguns que ja han notat que s'acosta el bon temps, ja hauran passat impacients per la web de Sala Montjuïc i hauran trobat que ja hi ha la proposta per aquest any.

Cada dimecres i divendres a partir de les 20:30h durant cinc setmanes: del 6 de Juliol al 5 d'Agost. Modiband segueix oferint cinema a l'aire lliure, música de jazz, i una bona excusa per a fer picnic i passar la tarda i la nit en un lloc que oblidem la resta de l'any.

Que el castell de Montjuïc és un espai desaprofitat pel sector d'oci i cultura de la ciutat també ho van veure clar els organitzadors d'Hamaka. Feu un favor als ravaleros i enlloc d'anar al Sónar aquest cap de setmana, pugeu al castell. Revitalitzem amb cultura una altra zona de la ciutat sense emprenyar els veïns!

No patiu que ja us recordaré aquest estiu com preparar un bon picnic i disfrutar del cinema a Sala Montjuïc.

Desaparèixer

Fer-se fonedís és el que permet el City Hideout de l'estudi de disseny neerlandès OOOMS.

Llàstima que l'alternativa que proposen a l'estrés de la vida urbana sigui només seure dins d'una capsa metàl·lica creuant els dits perquè no et trobi ningú. Hi hauria d'haver algun túnel per on escapar.

Via Cool Hunting.

Cultura i projecció internacional

No hi ha temps per ser a tot arreu i de tots tres dies, resulta que només podria anar-hi un, però segur que hi ha algú per aquí a qui li interessi la informació.

Cultura i projecció internacional:de l'exportació a la cooperació.
30 de maig - 1 de juny de 2005
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - Ministeri de Cultura

La projecció cultural d'un territori s'ha basat, fins ara i de manera majoritària, en l'exportació de produccions i en la circulació de professionals i d'artistes fora del territori d'origen. En un món una de les característiques principals del qual és l'augment exponencial del flux de persones, idees i continguts, es fa necessari tornar a pensar si les clàssiques estratègies basades en l'exportació són les més efectives.

Exportar és excessivament limitat per a aquesta nova realitat. Però en canvi és cada vegada més important per a qualsevol territori ser un nòdul significatiu de les xarxes múltiples. Una ciutat o un país són més o menys significatius en el terreny cultural per la seva capacitat de producció, però sobretot per la seva capacitat de catalitzar processos culturals globals i per la capacitat dels seus agents de jugar un paper de nòdul en les xarxes culturals, siguin públiques o comercials.

Ara, el que està en joc ha de ser la cooperació, el fet de ser capaç d'establir aliances sòlides entre agents i territoris de diferents geografies, més que en la simple capacitat de col·locar missatges o produccions culturals en altres latituds. El seminari pretén abordar una reflexió sobre les estratègies més útils que cal desenvolupar per al cas espanyol, tenint en compte les noves lògiques del context contemporani i les característiques específiques del nostre país.

Programa:

Dilluns 30 de maig, a les 19h
Conferència inaugural: "Els conflictes culturals en la globalizació"
Néstor García Canclini, professor investigador del Departament d'Antropologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

Dimarts 31 de maig, a les 19h
"La cooperació en el marc de la diversitat cultural"
José Maria Ridao, ambaixador del govern espanyol a la UNESCO
Mary Ann Newman, coordinadora institucional de l'Institut Ramon Llull.
Jaume Vallcorba, fundador i editor de Quaderns Crema i Editorial Acantilado
Moderador: Carlos Alberdi, director general de Cooperació i Comunicació Cultural del Ministerio de Cultura

Dimecres 1 de juny, a les 19h
"La cooperació cultural a Espanya: reptes i estratègies"
José Guirao, director de La Casa Encendida (Madrid)
Artur Serra, antropòleg i expert en Internet 2
Eva Almunia, consellera d'Educació, Cultura i Esports del govern de l'Aragó.
Moderador: Josep Ramoneda, director del CCCB

Entrada lliure, amb inscripció prèvia.
Inscripció:
Oficina de Cursos del CCCB
Montalegre, 5. 08001 Barcelona
Tel.: 93 306 41 33 / fax: 93 301 42 54
e-mail: cursos@cccb.org

You are beautiful

You are beautiful és un projecte col·lectiu a cavall entre l'anti-marketing i l'street-art, nascut a Chicago i que s'expandeix pel món a través de la col·laboració d'artistes i amateurs de tot el món connectats a la xarxa.

El mateix col·lectiu té en marxa també el projecte You are-I am, basat en les postals que arriben d'arreu del planeta i dels llibres que es confeccionen en galeries d'art a partir de simples plantilles amb les frases "you are" i "I am".

I entre les col·laboracions, m'hi trobo l'Aunara dels Frëaklub que sempre treu el nas per tot arreu!

Via 52projects.

Se'ns mengen la història de l'art

Com a llicenciada en història de l'art que s'ha professionalitzat en el camp de la gestió cultural, la proposta de suprimir les carreres com Humanitats o englobar la Història de l'art dins de la Història, em sona a gran disbarat. Un de tan gran que sembla impossible que es pugui aplicar.

Jo vaig patir la reducció del tradicional pla d'estudis de cinc anys a un congestionat pla nou a només quatre anys. Les conseqüències van ser grans llacunes (i grans vull dir tan enormes com no haver estudiat art gòtic en tota la carrera) en el temari.

L'article de la Pilar Parcerisas a l'Avui em sembla que ho exposa prou bé. Potser no hi ha prou demanda professional de llicenciats en història de l'art però això no vol dir que no hi hagi demanda per a cursar aquests estudis.

Et toca

Els fluxos d'informació tenen coses curioses. M'assabento via BBC News i PopGadget que al Servei Estació de Barcelona hi podem trobar un disseny de Pep Torres per a millorar el repartiment de tasques a la llar. La notícia em va passar per alt quan va sortir publicada aquí i ara la llegeixo en anglès.

L'invent de l'agència De Buena Tinta per al Servei Estació consisteix en una rentadora que llegeix les empremtes dactilars i impedeix que la mateixa persona utilitzi la màquina dues vegades seguides. Pensat per a vendre com a regal el dia del pare, els anglesos no se'n van fer ressò fins al dia de la mare.

Està bé fer de contrapunt als anuncis que intenten que comprem aspiradors, robots de cuina i altres elctrodomèstics a les dones que ens van portar al món, a les quals (com si no treballessin) els engalten dues celebracions el mateix dia: el dia del treballador i el de la mare.

Ara que, si per ets o uts, un dels dos ha de quedar sol a casa alguns dies, no podrà fer la bugada fins que la parella no torni. I ja tenim el Rodríguez en qüestió aprofitant mitjons del dret i del revés. Hauran de trobar la manera de reprogramar o fer motllos de dits, ja se sap que feta la llei, feta la trampa.

Schin-Chan

"Lleteta! lleteta!, no hi ha teta però hi ha lleteta!"

Schin-Chan.

:)

Espais que no ho són

Un parell d'articles a El Florido Byte em recorden que tinc pendent la lectura de "Los no-lugares" de Marc Augé, on estic segura que trobaré paisatges sovintejats pels flâneurs.

Escribir des de los no-lugares.
Creación y no lugar en el auge del blog.

Projectes

Més troballes:

Tothom té entre mans molts projectes, idees, il·lusions, ganes de fer coses. A 52 projects rastregen la xarxa buscant idees noves que puguin servir de motivació per a tothom.

Segur que hi trobem algun projecte que ens desperta interès.

Els contes que no escriuré mai

I think it was ultimately bad for both of us. Because one of the things that you do as a fiction writer is you sort of take the experiences of…I think the major thing you do is you take the experiences of your life and your memories and you kind of wait for them to gel into something and transform into something that you then write about in a very different way. And when you have this new medium of the web, there’s no gel time — it’s just all liquid. It just all comes out right away. And I was taking all these things, these moments and thoughts and experiences, and just putting them right out there. And once they’re out there, once they’re expressed, they’re gone — I think. I think, for a writer, once you’ve put something down, it sort of both freezes it and expresses it, and you lose it from yourself. And it wasn’t just my memories and experiences.

Blogging is bad for fiction writers a Beautiful Staff.

Els escriptors Ayelet Waldman i Michael Chabon, conversen sobre com el fet de tenir un blog els dificulta la professió com a escriptors de ficció a Literary Friendship.

La Flaneuse (que encara no s'hi ha posat mai a fer d'escriptora de ficció)s'adona que els últims posts que escriu són tot troballes i que ja no pot ni tan sols relatar les petites històries cotidianes.

Potser sí, que els blogs són perjudicials per la ficció.

Smile on a whisper

La Flaneuse, com la Gadgetolady, es queda bocabadada davant de certs artilugis moderns que combinen la tecnologia amb la suavitat, l'ergonomia i la placidesa.

Postals del Japó

Portfolio de Akif Hakan, via la Petite.

Com si res...

No fem vacances, no. Aquest deu ser el problema, que al no fer vacances no tenim massa temps de res més i fa dies que us tenia una mica abandonats!

Però ara no m'he pogut estar de passar-vos un enllaç a la notícia que glosa en Josh Rubin. Bansky un artista de carrer, ha fet tranquil·lament allò que molts d'altres han teoritzat i provat de fer abans, però aquesta vegada amb força èxit: entrar en un museu i posar-hi l'obra pròpia sense que ningú li digués res. Llegiu-ho a Coolhunting

De la mateixa manera que alguns entren als museus i s'enduen El Crit de Munch, Bansky entra i es reafirma com a gran nom de la història de l'art del selge XXI

Lladres de somnis

M'agrada resseguir les galeries de les agències d'il·lustradors i robar-ne imatges per reconstruir els contes que m'acompanyaven de petita i els que somnio de gran.

Aquest lladre l'he pres de Serge Bloch.

Melics de blog

A l'Elle francès de l'octubre de 2004. Via Clotilde

10x10

Una composició de 100 imatges que defineixen cada hora.

10x10 és un projecte de Jonathan J. Harris en col·laboració amb Fabrica de Benetton.

Us recomano que doneu una volta per la pàgina de projectes d'aquest media-artist.

What's in your bag?

M'entretinc deixant passar el slideshow de What's in your bag, el clàssic meme sobre què portes dins la bossa en versió flickr.

No deixaries que la teva parella et remenés el bolso però la veritable raó és que perdries part del teu encant quan s'adonés que formes part d'una gran massa que carrega amunt i avall bàsicament el mateix: un telèfon, uns mocadors, un petit necesser on no hi falta mai una crema de llavis, un reproductor de música, una agenda , una llibreta (els moleskine són majoria entre les usuàries de flickr) i poca cosa destacable més...

Sobre llibres

Muchas veces comento en esta bitácora como ha llegado el libro a mi poder, que expectativas tenía, la impresión que me causó, de la misma manera que uno cuenta como conoció a su pareja, amigos, etcétera. La lectura conforma una vida paralela con las mismas sorpresas, ilusiones, decepciones y monotonías que los quehaceres cotidianos. A menudo, ante la pregunta de ¿Cómo te va la vida? tentaciones he tenido de responder así: 'Bien, he estado de vacaciones en Sevilla, he cambiado de trabajo, y he descubierto a Roberto Bolaño'. Que mis modestos acontecimientos literarios no interesen a nadie no quiere decir que tengan menor influencia en mi vida.

Palimp a Cuchitril Literio.

Bitàcoles sobre llibres:

• Combray
• Cuchitril Literio
• La Hormiga Remolona
• El Llibreter
• El Lector
• Espacio sobre literatura
• JorgeLetralia
• La letra sin sangre
• La Librería
• Lector Ileso
• Vida i literatura

Si en coneixeu d'altres, no us esteu de deixar-ne l'adreça als comentaris.

Pensant en el futur

Prec d'un biògraf

Ensenyar a llegir

(...) si el ciudadano no es capaz de comprender argumentos de una cierta complejidad ni los valores que se transmiten a través de la escritura, acaba fascinado por eslóganes, consignas o exabruptos. Y semejante tosquedad perjudica la convivencia, tanto la privada como la pública.

(...) La función educativa de la lectura, más allá del placer que provoca, es que los ciudadanos sean capaces de comprender mensajes complejos.

José Antonio Marina ahir al Cosmocaixa en el marc de la conferència ¿Se puede recuperar la magia de la lectura?.
Extret de l'article de Xavi Ayén a La Vanguardia d'avui. Enllaç a través d'e-barcelona.

Moleskinerie

La febre dels quaderns Moleskine s’ha estès per tot el món. En Juanjo Seixas parlava fa uns mesos de la renovació d’imatge de la marca, a Balazos fa un parell d’anys en David explicava la paràlisi que li suposava estrenar un quadern nou (des del meu punt de vista, el millor que li pot passar a un Moleskine és que li perdis el respecte, que el taquis, l'omplis, hi enganxis tot el que trobes i n'escantonis les puntes).

L'última troballa és Moleskinerie, un weblog que serveix de punt de trobada pels fanàtics del quadern de la goma elàstica. Tenen en marxa un projecte que fa viatjar diversos quaderns per tot el món per tal que ciutadans d’arreu puguin escriure-hi alguna cosa.

Entre els bookcrossers sovint s’engeguen iniciatives semblants adjuntant a un llibre petits quaderns per tal que tots les lectors del llibre hi diguin la seva o enviant només un quadern per fer un elaborat cadàver exquisit.

En temps internàutics, és bonic retrobar aquelles cartes-cadena que et demanen alguna cosa més que una pesseta i que no prometen res més que la satisfacció de l’experiència. No hi ha encanteris ni maleficis, només anar deixant l’empremta per quaderns que viatgen arreu del món.

Vida ideal

A principios de la primavera, Jian llegó a una pequeña ciudad por negocios. Ese día encontró una librería muy acogedora decorada con antiguas alfombras persas, enormes sofás de estilo inglés e hileras de estanterías de libros con un toque chino. Al parecer, en aquel lugar, la cultura y el comercio no se hallaban en conflicto, al contrario, se hallaban en armonía. Jian se sentó en una gran mesa rectangular de comedor y cogió un libro de la estantería. “Aún necesito una taza de café”, pensó, pero, de repente, le llegó el aroma intenso del té; no tuvo tiempo para dudar, simplemente lo pidió. La mayoría de los chinos tienen la misma imagen de una vida ideal: sostener una taza de té en las manos, escuchar el sonido de la lluvia y leer Dream of the Red Chamber (El sueño de la Cámara Roja), en casa tranquilamente.

Wu Chen Jing. En el exilio

Escales cromàtiques

"Para gustos, colores" diuen els castellans.

Els anglesos poden arribar a ser tan maniàtics a l'hora de preparar-se un te, que el dissenyador Onkar Singh Kular va crear tota una sèrie de tasses amb l'escala cromàtica adequada al te, de manera que puguin triar com de clar els agrada i assegurar-se que els hi posaran la quantitat de llet desitjada.

Segur que és aplicable al cafè en llet i se'n podria fer una mida més petita per totes les varietats de tallats: curts de cafè, llargs, amb un ditet de llet, etc...

Via Josh Rubin (pàgina plena de detalls curiosos).
Més informació aquí i al Museu del Disseny Britànic.

Ressenyes

El Departament de Cultura de la Generalitat facilita a través de la seva web algunes ressenyes de llibres sobre política i gestió cultural i altres temes relacionats (enllaç). Una bona manera de no passar tantes hores remenant entre els prestatges de la llibreria Medios.

Avui hi retallo una ressenya del llibre La indústria del llibre : el passat, el present i el futur de l’edició de Jason Epstein. (Barcelona: Anagrama/Empúries, 2002.)

Les llibreries del futur, assegura Epstein, hauran de ser el que la xarxa mai no podrà ser: tangibles, íntimes i a prop de casa; temples comunitaris, potser amb cafeteries que ofereixin plaer i coneixements en companyia d’altres persones que comparteixen els nostres interessos, on sempre puguem trobar el llibre que cerquem i cada prestatge sigui una font inesgotable de sorpreses i temptacions.

Extret de la ressenya de Maria Rovira a la Biblioteca Central del Departament de Cultura.

"Pues no será tan perra..."

Els que doneu una volteta d’enllaç a enllaç per aquest món de blogs ja estareu al corrent que ahir va arribar a les llibreries el volum que recull els posts de la cèlebre blogger madrilenya Almudena Montero.

L’Almu que també signava com a Evabraun, després d'anys d’escriure posts i augmentar les files de lectors fidels, d’esborrar el blog sencer, d’intentar recuperar aquells primers moments en que encara saps qui són els que et llegeixen, de tornar-hi i haver de reconèixer que t’encanta escriure públicament un blog i rebre els comentaris dels lectors alguns convertits ja en amics, altres d’ocasionals i altres d’enemics afèrrims, després d’acceptar les crítiques, d’haver de lluitar amb el narcicisme impúdic de saber-se visitada per tanta gent desconeguda..., ha saltat al paper.

I al convertir-se en llibre, l’Almu deixa de desdoblar-se. La cotidianitat de la batidora hormonal casa perfectament amb els jocs més abstractes de amqs. La fotografia de la solapa, el seu nom sencer i la petita nota biogràfica l’obliguen a destapar la cara, s’esvaeix el misteri i per fi coneixem l’Almudena.

El llibre, sota el títol Mi vida perra (i amb l’horrorós subtítol “Diario de una treintañera cualquiera”, sospito que imposat per alguna estratègia de marketing editorial), recull els posts dels últims mesos des de febrer del 2004 dels weblogs amqs i Evabraun. Els posts a Eva Braun van desaparèixer fa uns mesos, però fent una mica d’arqueologia encara podreu trobar els anteriors que va escriure des de novembre del 2002 a Batidora Hormonal.

Els que la llegíem podrem recuperar els textos ja coneguts abans no desapareguin per sempre de la xarxa, els que no coneixen els weblogs descobriran una nova autora i una manera nova de fer un dietari, i els que no la suportaven tindran més motius per criticar-la i podran fer diana amb la seva fotografia. Ella de ben segur estarà encantada amb tot plegat.

Metrópolis

En 1903, Georg Simmel catalogaba un puñado de rasgos que dibujaban el esbozo de la metrópolis desde la sociología. Este retrato aproximado, rústico, es sumamente interesante. Adaptamos, según nuestros intereses, siete de los rasgos del monstruo emergente (monstruo no por rareza, sino por su voluntad de mostrarse e ir apareciendo) que forman parte del esqueleto pictórico de Simmel.

Saps que ets de Barcelona quan...

En Yago ha penjat al fòrum de Bookcrossing una paròdia còmica sobre els barcelonins on no costa gaire veure-s'hi reflexat. No prendre'ns tan seriosament ens fa bona falta.

You think a 1.5 million people city is big.
You consider yourself cosmopolitan and multi-lingual because you can speak Spanish and Catalan.
You think Madrid sucks if you have never been there, and say "there are nice people there too" if you have.
You have never been to the Sagrada Familia or the Park Güell but love Central Park.
You consider eye contact an act of overt aggression.
You and your family spend the whole Sunday morning to check the latest urban development in the city like it were the improvement of your own backyard.
You waste €100+ to spend the day in Andorra in order to buy cheese and cigarettes with a 10% off.
You're suspicious of strangers who are actually nice to you. Oh, wait. You actually don’t speak to strangers at all.
You go to the cinema on a Sunday afternoon because there’s nothing else to do.
You pay €6 without blinking for a beer that cost the bar 30 cents.
You actually take fashion seriously.
You never call in on anyone’s without phoning first.
You consider the waiter not spitting on your face good service.
You tip 5 cents for a coffee and 1 euro for a meal.
You have been waiting more than 45 minutes for a cab at 3am before walking home.
You’re not surprised if a cashier gets mad at you because you paid for something that cost €15.25 with a €20 bill and didn’t hand the 25 cents.
You think the harbor is Southward when it’s actually Eastward, and you take East for West all the time.
You have never been to an art gallery but love to say that Barcelona is the trendiest city in Europe.
You think that if you go to a bar on your own at night, people will think you have no friends and will avoid you.
You avoid people who go to a bar alone at night.
You ride your scooter along the bus lane and get shocked when you’re fined for it.
You only go out on weeknights if you’re expecting to know tourists.
You think it’s perfectly normal that two of the eight beaches of the city are nudist.
You’ve seen most of Woody Allen’s films.
You and only you know how to spread a tomato on a slice of bread “correctly”.
You tell your guests they don’t have to bring anything to your dinner party, but get secretly irritated if they actually don’t.
Your parents live at less than a 15 minute walking distance.
You put your clean pots in the oven for storage.
Your mother keeps a can full of recycled cooking oil on or near the stove.
You think 10 degrees Celsius is cold.
You think every other place is better when you’re here and miss it terribly when you’re out.

Tecnologia a Porto Alegre

En Llorenç Valverde és al Fòrum Social de Porto Alegre des d'on ens fa la crònica de tot el que s'hi diu en referència al programari lliure.

A Elástico reprodueixen l'article del professor Manuel Castells de La Vanguardia d'avui.

Poc a poc

El Juan Cueto en parlava a El Pais Semanal de diumenge, avui en Xavi Ayén publica una entrevista amb Carl Honoré a La Vanguardia. Sembla que el moviment Slow arriba a les nostres contrades, encara que tot plegat potser és només l'estratègia comercial de RBA, per vendre "Elogio de la lentitud".

Nos esforzamos por ser más eficientes cada vez, es decir, hacer más cosas en el mismo periodo de tiempo, y se nos ha ido la mano. Ha llegado un momento en que vivimos al borde de la extenuación. Hay que cambiar de marcha.

Tenemos unas aspiraciones poco realistas, queremos hacer demasiadas cosas y no conseguimos disfrutar ninguna. Pero nadie, en su lecho de muerte, se va a lamentar de que no ha visto demasiada tele en su vida, o de que no ha leído todos los best sellers, o de que no ha pasado suficiente tiempo en la oficina... Necesitamos tiempo para los amigos, la familia, la comunidad, incluso para no hacer nada, porque es en la inactividad donde germina el pensamiento y de ella volvemos más preparados para insertarnos en un ritmo frenético.

Carl Honoré en una entrevista a La Vanguardia d'avui.

Fa uns dies una amiga em preguntava què li havia passat al meu temps, "¿se ha hecho pequeño?". No vaig saber què contestar-li perquè calculant-ho segurament ara tinc molt més temps lliure que la majoria però crec que, moviments globals apart, he après a respectar-lo. O almenys ho intento, intento respectar el meu temps, no n'escorro totes les mil·lèssimes sinó que procuro esponjar-lo i anar més a poc a poc per la vida.

Altres que van a poc a poc: Slow Food i Slow City.

Bombolla immobiliària

Los precios podrían bajar o no, pero lo que sí bajará es el esfuerzo financiero mensual necesario para adquirir una vivienda, que está a casi el doble de lo que ha sido históricamente. Por tanto aunque no bajen de precio, adquirirlo dentro de un tiempo supondrá menos esfuerzo que ahora. Calcularlo es sencillo: supongamos que los salarios augmentan un 4% anual durante cinco años. Imaginemos que los pisos se estabilizan en el mismo periodo, y ni bajan ni aumentan. Asumiendo ambas posibilidades, en cinco años los pisos habrían bajado, en términos reales, casi un 22%. Es decir, costarían lo mismo en dinero, pero un 22% menos en esfuerzo financiero, dado que los sueldos habrán aumentado más deprisa.

Ahora bien, de momento, este último año han vuelto a subir un 17%. ¿A cuánto estamos de esta supuesta estabilización? Es difícil precisarlo sin equivocarse, pero sucederá. Por tanto, ¿qué más da cuando ocurra? Mi consejo es que hasta entonces, alquile. Es terriblemente más barato y, sobretodo, mucho más seguro.

La segunda posibilidad es que los precios bajen, incluso nominalmente. Eso también podría ocurrir. Ocurriría en caso de que hubiera una importante recesión, acompañada de un fuerte aumento del nivel de desempleo, lo que provocaría, cosa que esperemos no ocurra, que muchas personas no podrían pagar sus hipotecas y se instalaría una apremiante necesidad de vender en gran parte de la población. En cualquiera de los dos casos, alquilar es, de largo, la mejor opción.

¿Bajarán los pisos? Fernando Trías de Bes, a El País Semanal d'avui.

A mi tot plegat em sembla molt més complicat...

La medida del esfuerzo financiero inmobiliario es muy fácil y reveladora. Indica qué porcentaje de los ingresos mensuales debe dedicar una familia a la hipoteca de su vivienda. En 1999, el 26% del sueldo debía ir a la vivienda. En el año 2001 se disparó al 36%. En estos momentos, los españoles deben de dedicar un 54% de su salario al pago de la vivienda. Para darse cuenta de lo desmesurado de esta cifra, sepamos que el sistema bancario no recomienda otorgar una hipoteca cuando lo que hay que pagar cada mes supera el 33% de los ingresos mensuales. Se considera que, de hacerlo, estaría incurriendo en un elevado riesgo de morosidad. (...) Los pisos están sobrevalorados, que a nadie le quepa ninguna duda.

¿Comprar o alquilar? Fernando Trías de Bes, a El País Semanal d'avui.

Em sembla que no en teniem cap dubte. I aleshores tot aquell nou model de societat basada en joves solters que viuen sols i són grans consumidors, com s'aguanta? Jo segueixo sense entendre res de res.

Batallant contra la pila...

Cada dia ho veig més clar, mai podré fer front a aquella pila de llibres, articles, webs, blogs i tota mena de coses que tinc pendent de llegir. No hi ha manera humana de fer-ho, m'adono que cada vegada dedico menys temps a llegir, no trobo estones prou llargues, papallonejo d'un costat a l'altre, vaig de link en link, i tot i així no deixo d'incorporar títols a la llista i de fer fondre la targeta de crèdit a tota mena de llibreries.

Si em preguntes en qualsevol moment: "i ara què fas?", segurament la resposta serà "llegeixo"! És un peix que es mossega la cua, com més llegeixo, més em falta per llegir...

Aquí donen algunes armes per la batalla però no sé si em serviran de res.

Art Públic

Retallant notícies de El País a l'e-barcelona m'assabento que l'Ajuntament de Barcelona ha presentat un catàleg raonat de totes les escultures públiques de la ciutat via web. Una bona manera de conèixer més coses sobre la ciutat i no haver d'explicar sempre el mateix als amics que ens visiten.

El podeu consultar aquí.

Tsunami

Hi ha xifres que em sobrepassen. Normalment són els euros en centenars de milers, les distàncies llargues, les dades sobre l'univers...

Aquests dies em sobrepassa la força de la natura, la fragilitat humana i el nombre de víctimes que cada hora augmenta.

Al New York Times ho expliquen amb gràfics, mapes i fotos, i tot plegat segueix sent inimaginable.

A El Mundo com fer arribar ajuda urgent.

Crítics criticats

¿Tiene sentido ejercer la crítica en un medio dispuesto a desactivar los efectos de la misma y a desautorizar a su propio crítico? ¿Tiene sentido tratar de hacer una crítica más o menos exigente e independiente en un medio que parece privilegiar y defender a ultranza, sin el mínimo decoro, los intereses de una editorial que pertenece a su mismo grupo empresarial?

Ignacio Echevarría. Carta Abierta.

Acabo de llegir la Carta Oberta que Ignacio Echevarría escriu per defensar el seu dret a no afavorir els interessos empresarials del diari que el publica. Llegiu-la al blog de la Magda Bandera.

Un te breu

La marca de te Twinings convoca anualment un concurs de microrelats. Si l'any passat col·laboraven els de Notodo en la producció del concurs, aquest any ho fan els de Club de Letras.

Una història explicada en 100 paraules. 99 són lliures però com a mínim una de les 100 ha de ser la paraula "te".

Animeu-vos, hi ha bons escriptors de posts que podrien guanyar aquest premi.

Fortune Cookie

The best thing about growing older is that it takes such a long time.

Dins d'una galeta de la fortuna virtual

La maldició de l'excés

Repasso els missatges de l'Alfons Cornella a Infonomia (des de que cal ser subscriptor de pagament ja no en rebo el newsletter i m'oblido de consultar-lo sovint, tot i que hi accedeixo gràcies a la UOC).

Avui em crida particularment l'atenció un missatge que denuncia l'excés en que vivim i com tenir masses opcions ens paralitza. En Cornella ho il·lustra amb una vinyeta de la Harvard Bussiness Review, l'exemple és clar: un personatge ha de comprar una cadira. Se n'hi ofereixen dos, en tria una. Quan n'hi ofereixen quatre, en tria una; però quan té davant una filera llarga de cadires diferents, el personatge marxa atabalat i es deixa de cadires.

Consumim per impulsos, si no adquirim una cosa al precís moment del desig i ens reservem un temps per valorar altres opcions, acabarem deixant-ho córrer. Pensant-ho bé no és tan mala idea. De fet, hauriem de deixar córrer el 90% dels impulsos de consum que tenim. Jo almenys, de ben segur.

Però no es tracta només de comprar, sinó de la informació a la que accedim, de tot el que podriem llegir diàriament i que acabem acumulant en piles interminables, de les llistes de pel·lícules que voldriem veure (per què la gent creu que val la pena descàrregar tantes pel·lícules si de ben segur que no arribarà a veure-les totes?), de llocs on anar, de menjars, de viatges, de somnis. Segur que ens caldrien diverses vides per fer una mínima part de tot plegat.

El missatge de Cornella va dirigit als productors, com cal simplificar el missatge per fer que el teu producte arribi al possible usuari/client sense atabalar-lo. Jo prefereixo pensar en simplificar cadascú particularment la seva vida i aplicar-nos de nou la màxima del minimalisme: menys és més.

Una casa als núvols

Una casa als núvols faria molt bona companyia al Rufus, oi?

Des sempre em fascinen els treballs de la joieria contemporània. Aquesta és una obra de Xavier Inés Monclús, en trobareu més aquí, i en directe a Hipòtesi (a la Rambla Catalunya, 105).

Altaveu

Ahir vaig agafar (tard, sempre massa tard) el programa d'Altaveu, el cicle de cicles que els Amics de la Unesco de Barcelona organitzen des de fa una colla d'anys i que sempre em tempta.

El primer quadrimestre d'enguany va començar a l'octubre i ja hi han passat coses interessants. Tot i així, encara som a temps de veure'n d'altres i sobretot d'estar atents a quan surti la programació del segon quadrimestre.

No sé per què des de que vaig tancar la vida d'estudiant em costa més comprometre'm en horaris per a cursos i seminaris. Sempre faig pròposits que no cumpleixo.

El dia 23 de novembre fan una lliçó sobre Jazz al Centre Garcilaso, el 29 una Cerimònia del te japonesa al Centre Cultural Les Corts, i el 30 una conferència sobre les últimes 4 guerres d'Iraq a la seu dels Amics de la Unesco.

Segur que trobeu alguna conferència interessant cada setmana en aquest programa. Només cal tenir temps, poca mandra i memòria!

Reflexions d'urbanista

A través de Libro de notas, recupero una entrevista publicada a El Periódico a Peter Marcuse, professor d'Urbanisme de la Universitat de Columbia.

Interrogat sobre Barcelona, Marcuse respon:

P-¿También usted cree que Barcelona tiene algo de parque temático?
R-Esa crítica es correcta. Las ciudades temáticas son las que no están concebidas para las personas que viven en ellas. Son lugares para atraer turismo, para ganar dinero, para interesar al sector inmobiliario. Y eso tiene un impacto negativo en los residentes. Aun así, podría haber una forma de combinar los atractivos.
P-Cuéntesela al alcalde Clos.
R-Uno de los secretos es la limitación del desarrollo turístico. Clos debe pensar en el uso ciudadano del espacio. Una de las formas de mantener el equilibrio es controlar la especulación inmobiliaria, impidiendo la subida desmesurada del precio del suelo. La gente que vive en la ciudad debe poder permitirse comprar una vivienda digna sin dificultades.
P-Ponga un ejemplo de ciudad equilibrada.
R-Barcelona pudo haber sido una ciudad equilibrada, pero ha llegado demasiado lejos. También ocurre eso en Nueva York, ¿eh? Barrios como el Village, Chinatown o Little Italy eran lugares fantásticos para vivir hasta que se convirtieron en atracción para turistas.

Las ciudades no son empresas privadas

Sovint penso que anàvem bé i en algun punt vam perdre el control d'allò que voliem que fos la nostra ciutat...

A polite winter

La Xènia sempre em fa descobrir links interessants d'il·lustració.

Guadalajara

Fa uns dies, a la feina, em demanaven un informe sobre què és això de la fira de Guadalajara. Com que la pàgina dels mexicans no se'm carregava correctament, vaig començar a recollir què en deia la premsa de per aquí.

Veient l'article d'avui de l'Empar Moliner, em deixo d'informes i els envio directament el link.

Les propostes de l'Aleppo

L'Aleppo ens envia un parell d'e-mails per alertar-nos de no perdre'ns dues interessants propostes culturals.

De primer, la Kinzena poètika que comença la setmana vinent a Vilafranca. La veritat és que m'han fet venir ganes de moure'm una mica més enllà d'on em porta el metro i estar més atenta a allò que organitzen els "perifèrics" (ens diu l'Aleppo que els perifèrics "no són aquells artefactes que acompanyen l'ordinador sinó aquells que no vivim al centre, al rovell de l'ou, a la capital ....").

Però els perifèrics potser també trobaran d'interès desplaçar-se a la capital (com sona de rònec, no?) i acostar-se al festival Proposta, que acull el CCCB del 3 al 6 de novembre.

I ben a prop del CCCB hi trobareu la segona proposta de l'Aleppo, l'exposició Civilization of Living. L'evolució dels interiors domèstics europeus. "Més de 100 exemples de cases des del segle XIV fins avui en dia, representant l'evolució de la manera de viure a Europa, amb exemples de Terragni, Miralles, Siza, Scarpa, Utzon, Bo Bardi o Hoffman. Cada un dels exemples va acompanyat d'una maqueta de l'edifici o d'algun detall singular, molt ben fetes." Al FAD fins al dia 23 d'octubre.

Sortint d'allà podem entrar a la porta del costat i veure COCOS. Còpies i coincidències. Una de les exposicions estrelles del passat Any del Disseny, que va seguir el circuit al revés del que és habitual, itinerant primer a Madrid i presentant-se a Barcelona quan ja fa mesos que vam acabar Farts de Disseny.

Va, que aquest estiu ja us ho reclamava: envieu les vostres propostes! I de les tertúlies de diumenge en algun bar d'hotel què me'n dieu?

Garde-robe

Via Showroom descobreixo com és que la Carrie Bradshaw pot tenir tants modelets en aquell petit apartament de Nova York.

Els de Garde-robe s'encarreguen de guardar-te la roba d'altres temporades amb una precisa classificació de forma que puguis reclamar-la quan vulguis. La recullen, la porten a la tintoreria, arreglen els desperfectes (botons, vores, etc) i la fotografien. Després la desen en cotó natural i esperen que recordis que la tens. A més a més t'assessoren sobre noves adquisicions que li caldria al teu fons d'armari.

Ara que, com diu l'Anna, amb roba de Zara no val la pena fer el dispendi, però posats a somniar...Jo em quedo amb tot el servei però tenint el magatzem dins de casa. Servidora que cada vegada es torna més obsessiva de l'ordre!

Maneki Neko

Hi ha una llegenda (com de tot) que explica que durant el període Edo, en un temple del Japó malvivia un mojo amb el seu gat Tama. Una nit, un home ric quedà atrapat al bosc per una forta tempesta fins que s'adonà que el gat li feia estranys senyals. Quan va acostar-se al felí, un llamp caigué sobre l'arbre sota el que s'havia estat protegint de l'aiguat. Com a mostra d'agraïment, el noble va convertir-se en benefactor del temple i en honor del gat es creà aquesta icona.

La proliferació de la imatge, però, té uns orígens més prosaïcs. Els prostíbuls japonesos havien estat sempre protegits per grans amulets de formes fàl·liques, però durant el període Meiji, a principis del nostre s.XIX, amb l'arribada dels occidentals es van anar retirant per no ofendre als nous visitants, i van ser substituïts per aquests gats de la bona sort. El gest amb la mà, convidant a entrar és el mateix que utilitzaven les prostitutes per a captar clients i fer més caixa.

Cafè

M'agrada remenar entre les ofertes de llibres il·lustrats del Vip's, a vegades hi trobes algun exemplar que no havies vist mai enlloc. Com avui, quan per 4 euros m'he emportat a casa un petit volum anomenat Cafe Fetish, un catàleg d'il·lustracions de l'artista txec Jiri Sliva sobre el món del cafè.

Sempre hi ha sorpreses esperant-te a tot arreu. Oi Aura?

Ficcions hipermedia

Ahir a Kosmopolis, Robert Coover ens ensenyava (una mica atropelladament) tot un món de ficcions hipertextuals i noves narratives.

Jo aprofito un dels enllaços que ens proposava: What we will. Un drama per a banda ampla sobre un triangle amorós.

L'ase

L'exposició En guerra que està a punt de tancar portes al CCCB comença amb aquesta instal·lació, sobre la qual podem llegir el text seguënt:

La mandíbula d'ase, la primera arma mítica de la cultura occidental, significa el pas de l'agressió humana del terreny de la biologia al de la cultura. La seva reproducció en sèrie evoca el pas d'allò que és atàvic a allò que és industrial

I és tot el que diré sobre la tonteria de l'ase català.

La cultura vol temps

Retallo un article de la revista Barcelona Cultura que edita l'Ajuntament i que podreu trobar aquí en pdf.

La cultura vol temps

Amb l’arribada del setembre i l’octubre s’inicia una nova temporada cultural plena d’activitats. La professora de filosofia Eulàlia Bosch ens ofereix la seva reflexió, adreçada especialment a programadors i gestors, sobre el valor del temps en la creació de les propostes culturals.

"Per més que es faciliti l'accés als conexements humans, que es millorin els mitjans d'ensenyament i que la ciència es posi a l'abast de totes les fortunes mai no s'aconseguirà que els homes s'instrueixin i desenvolupin la seva intel·ligència sense consagrar-hi temps." Alexis de Tocqueville.

Cada vegada més la gestió cultural sembla inevitablement lligada al tràfec d'objectes i de diners. Muntar exposicions, publicar llibres, organitzar festivals de cinema o de teatre, o arranjar concerts han esdevingut finalitats en si mateixes. Mentre la programació no s'aturi, tot anirà bé, sembla llegir-se entre línies en les propostes que omplen bústies i cartelleres.

El patrimoni cultural, però, es resisteix a aquest canvi voraç d'escenografies al qual se'l sotmet per tal d'emmotllar-lo a unes necessitats d'aparent renovació constant que li són completament alienes. El patrimoni té les seves arrels en aquest temps imprescindible al qual es referia Tocqueville per tal que la intel·ligència humana li faci cabuda.

El valor cultural, aquesta qualitat de més que viatja en alguns objectes, no es manifesta gairebé mai a primer cop d'ull. Cal deixar-lo respirar. I la respiració, senyal indubtable de vida, s'inscriu en el registre del temps.

En el món de la cultura sovint hi ha molta agitació i poc moviment. Com li passa a la superfície del mar un primer dia de tramuntana. Les onades poden arribar a ser poderoses abans que el fons marí se'n ressenti. I el patrimoni sembla trobar millor aixopluc al fons que a la superfície.

L'exotisme de les propostes –siguin concerts, performances, exposicions, espectacles teatrals, etc.– o els forts nivells de despesa que poden suposar no són valors per si mateixos. L'espectacularitat no és suficient per omplir els dipòsits de sorpresa i qüestionament que som capaços de generar els humans. Cal estar disposat a invertir temps en l'elaboració de les propostes concretes i de les programacions i de les interrelacions entre unes activitats i altres. Cal consagrar-hi temps, com deia Tocqueville. Aprendre a viatjar amb les històries que el patrimoni cultural ha anat acumulant no té res a veure amb el fet de córrer al darrere de tots els trens que passen.

Només si els organitzadors inverteixen sistemàticament temps en la seva feina, deixaran que la intel·ligència s'instal·li en les seves propostes, i serà molt més fàcil que la gent vagi esdevenint públic interessat de les arts escèniques o visitant curiós de les exposicions artístiques o científiques.

A descobrir el patrimoni cultural, se n'ha d'aprendre com s'aprèn a tastar vins: a poc a poc i filant cada vegada més prim. La ciutadania, doncs, necessita saber quins són els reptes de la temporada, més que no pas les anècdotes que imposa la moda –àmbit que ja fa temps que té molt estudiats el seus mecanismes de propaganda.

"Només el que aprèn, ensenya", diu un refrany etíop. Tal vegada el món dels programadors culturals podrien fer-se seva la idea i preguntar-se de tant en tant què aprenen ells amb el que fan. Potser aquesta pregunta els seria suficient per començar a treballar més a poc a poc i sobre terrenys més sòlids. Potser les cartelleres, les bústies i els ciutadans també els ho agrairíem.

Eulàlia Bosch
Autora d’El plaer de mirar (Actar) i Educació i vida quotidiana (Eumo/Laertes)

Capote

Sempre hi ha una efemèride per comentar...

Avui fa vint anys de la mort de Truman Capote. Ho he llegit aquí, aquí i aquí.

Disciplina

La disciplina que supone la escritura día a día, pase lo que pase y pese a quien pese, es un ejercicio que enseña en sí mismo a escribir, potencia la imaginación, pule el estilo y exorciza los demonios familiares. No es tan importante la abundancia de lo que se escribe como la rutina y disciplina diaria de sentarse ante el cuaderno aunque solo sea durante diez minutos.

Escribir. Manual de técnicas narrativas. d'Enrique Paéz. Ed. SM

A veure si me'n recordo...

Més concursos

Algú que no sigui Louis Vuitton i que no vulgui cobrar-ne 800 euros, no voldria dissenyar un complement semblant a aquest per a totes les noies d'avui en dia que arrosseguem aparells d'alta tecnologia amunt i avall?

Proposo un concurs per a dissenys de bosses que puguin portar de forma òptima el nou ipod, el telèfon mòbil, la palm, la càmara digital i tot allò de sempre: mocadors, tampons, barres de llavis, moneder, claus....

I ja posats, algú fabrica sabates a mida?

Concursos

L'Albert m'ha enviat aquest correu.

I jo, bleda com sempre, en els moments de més emoció, m'he quedat sense paraules. Com ho faré per aconseguir passar a la final? Com puc amb la meva prosa seduir al senyor Forns en tan noble competició?

Cada dia una proposta (13)

Al CCCB també proposen cinema a la fresca. L'edició Gandules d'aquest any està dedicada al cinema d'animació, amb una programació elaborada per La Selección responsables de Xinaxittà.

Gandules 04, del 3 al 19 d'agost. Consulteu la programació aquí.

Cada dia una proposta (12)

Descans dominical

Les propostes d'avui les va fer ahir l'Esther al Club de Azotacalles.

Cada dia una proposta (11)

Si no pots amb ells, uneix-te a ells. Calceu-vos uns pantalons curts, agafeu la càmara i prepareu-vos per fer de turistes a la vostra ciutat. Ja ho diuen que els barcelonins només vistem la Sagrada Família amb l'escola de petits o quan ens cau alguna visita de l'estranger... Però a més de l'obra de la seu, hi ha coses que de ben segur encara tampoc no hem anat a veure tot i que ja en circulen milers de fotografies de turistes que ja han tornat a casa seva sabent, per exemple, què hi ha sota el Born.

Des del passat mes de maig, els caps de setmana es poden visitar les polèmiques restes del museu del Born. Amb el nom El Born. Obrim per obres, el Museu d'Història de la Ciutat n'organitza les visites. Dissabtes de 10 a 20 h. i diumenges de 10 a 15 h. Més informació en pdf.

I apa, a fer fotos, que ja sabeu que al setembre torna com cada any el Fotomercè.

I vosaltres, on anirieu a fer el guiri per Barcelona?

Cada dia una proposta (10)

Ahir ja se m'avançava la Tina en els comentaris recomanant-vos Salir en Barcelona, on a més d'una agenda molt completa, podeu optar a invitacions i trobar ressenyes de moltes activitats i llocs. De tota manera, no us aconsello que us suscribiu al seu newsletter perquè acabareu tenint la sensació que heu sumat més spam a la vostra bústia amb propaganda de disseny.

Altres agendes que m'agrada repassar per allò que hi acabes trobant una mica de tot són: Le cool, on seleccionen cada setmana una mica de tot; l'agenda de Bit de Cultura de l'Andreu Sotorra; i la de l'ajuntament.

Per últim, recomanar-vos l'agenda de Musealia amb totes les activitats que es fan i desfan als museus de Catalunya: exposicions, conferències, visites guiades, cursos, seminaris, etc.

I si us allunyeu de la pantalla, no deixeu de buscar en algun dels seus punts de distribució la petita Butxaca, l'agenda ideal per portar sempre a sobre.

Avui, a Sala Montjuïc un clàssic de Chaplin: Tiempos Modernos.

I vosaltres, quines agendes coneixeu?

Cada dia una proposta (9)

Dansa oriental a l'Espai per la Cultura de Caja Madrid. Munique Neith i la Companyia de dansa oriental i folkore àrab Yana Bina, presenten Dansa d'Isis. A les 19:30 a l'auditori de la plaça Catalunya, núm. 9. 2 €

i després...

Al Palau Robert projecten el documental Balseros, per si no heu tingut oportunitat de veure el documental que va ser nominat als òscar dirigit per Carles Bosch i Josep M. Domènech. A les 22:30h.

També fan cinema a la fresca els de Cine sin Techo a la placeta del Living. Avui amb Extraños en el paraíso, de Jim Jarmusch. A les 22:00h.

I música a la Fundació Miró, i més cine a Zèlig, i més documentals al CCCB, i... qui diu que a l'estiu no hi ha res a fer a Barcelona?

Demà us proposo unes agendes.

I vosaltres, què feu avui?

Cada dia una proposta (8)

A Sala Montjuïc avui estrenen en exclusiva per a tot l'estat la pel·lícula Cómo maté a mi padre, d'Anne Fontaine (França, 2001). Veieu-ne la fitxa que ha elaborat Modiband.

Al Caixafòrum les nits d'estiu s'allarguen fins a mitjanit, amb músiques, cançons i paraules. Avui, Tim i Casilda explicaran contes sufís i zen.

I pels que no vulgueu esperar al vespre, la meva proposta avui és senzillament trencar la rutina. Un gest simple com canviar l'itinerari habitual o baixar una parada abans o després de l'autobús i poder badoquejar, descobrir alguna cosa en la que no us havieu fixat abans. I un cop descoberta, porteu-la fins aquí i deixeu-la a la finestra dels comentaris.

Cada dia una proposta (7)

Avui dinem a la platja.

Sota el passeig marítim, a peu de platja, allà on hi havia hagut els xiringuitos de tota la vida i els vestuaris del club marítim, han començat a aparèixer noves propostes gastronòmiques.

Al Sal Cafè, al migdia fan un menú força assequible i abundant on podreu degustar plats multiculturals del nou món globalitzat: rotllos vietnamites, puré de yuca, peix al forn al estil més tradicional, noodles amb verdures... Tot seguint la línia del Salero del carrer del Rec. I un servei d'allò més divertit i encantador

Als vespres, sopar a la carta al voltant dels 30 euros, dj en directe i copes a l'interior i a peu de platja.

Es defineixen com a restaurant-bar-xiringuito deluxe, i ens orienten així:
"aparcas en el hospital del mar, cruzas andando, sigues por el paseo hacia la derecha y al llegar al primer espigón, bajas a la playa y delante de la pirámide de cuerdas verás el maravilloso sal café, si no nos encuentras, llámanos."
Sal Cafè. Porxos platja del Passeig Marítim. Davant de l'espigó. Tel: 93 2240707.

I vosaltres, què em recomaneu?

Cada dia una proposta (6)

Avui podem anar de pique-assiettes.

La Casa d'Àsia inaugura aquest vespre l'exposició "Mega ciutat asiàtiques, estils i formes de vida urbanes emergents. Beijing, Shanghai, Tokio, Hong Kong".

Aquí en teniu la invitació. A les 20 h. a la Casa Àsia. Av. Diagonal, 373.

I vosaltres, què em proposeu?

No cultura

Susan Sontag contaba que, tropezándose con Wim Wenders por California, le preguntó qué hacía un alemán culto como él en un territorio bárbaro. Y Wenders le respondió: "¡Por favor! ¡No se hace cargo usted del alivio que se siente sin cultura!".

Vicente Verdú. No cultura. El País. Dissabte 24 de juliol del 2004.

Prenent apunts

xml, rss, feed, css, blog, sindicar, post, comment, feedback, html, permalink, tags...

Tu l'únic que volies era escriure i posar alguna imatge, no en sabies res de com s'havia de fer, ara no saps ben bé com vas anar a petar a un blog. I després vas voler anar-lo personalitzant i al final alguna d'aquelles sigles et sonaven vagament.

Blogpocket ha iniciat la seva edició d'estiu, titulada Tinto de Verano. Allà ens proposa cada dia un enllaç, un blog i una petita lliçó per a no-iniciats sobre què és un blog, com es crea i manté, i algunes explicacions a tot allò que els que només voliem escriure i posar alguna imatge no sabiem.

Mentrestant...

Altres passejades:
La mirada oblicua de la setmana passada
Les fotografies del viatge a Rússia del Juanjo
El nou número de la Clandestina
El Berlín Collage de Suchen
Les cartes orientals de la Gis i altres azotacalles

Què és cultura?

Los representantes municipales nos hablan de "una cultura de la paz" cuando en realidad lo que debería negociarse es una "sociedad de la paz". Mediante la apelación a la cultura, la ciudad se convierte en un parque temático de la propia paz, que deja cada vez más inoperativos los mecanismos originarios que hacen que la paz sea posible. Lo social es convertido en cultura.

¿Cultura o sociedad? Jorge Luis Marzo a El Pais, 1 de juny del 2004.

Centres d'atenció

Procura no hablar de ti mismo.
Muy poco de los demás.
Mucho más de las cosas.

Miguel Milà

Terrasses

El Fòrum está muy bien, pero antes de este tinglado estaban las terrazas, la Barcelona de las terrazas, de los bares, de los hoteles de Barcelona, de sus restaurantes. La terraza del Colón, o la de La Luna, o la de la Puñalada o la del Guinea. O la del Bauma, donde mañana (hoy, para el lector) iré a tomar el aperitivo, ya saben, como cada domingo, con mi purito y los papeles. Una terraza que peligra, como su marquesina. Ésos son también pequeños fòrums que peligran. Cada terraza o terracita que desaparece o ve limitado su número de mesas hasta extinguirse es un fòrum que desaparece. Con su chupito, sus almendritas, su fideuá, sus bocatas... Terrazas a las que amenazan con robarles mesas, reducirles el espacio, donde uno lleva ya años hablando en italiano o en escocés con familias y parejas que van desde las Punxes a la Sagrada Família, mientras ofrecen a su vez una ronda y hablan, preguntan sobre Orwell, Ferrer i Guàrdia, Gaudí o Carmen Amaya.

Joan de Sagarra a La Vanguardia, 16 de maig del 2004

Escriptors a mida

L'Eva Piquer avui ens presenta una ETT d'escriptors, i sembla que no sap ben bé si declarar-s'hi totalment en contra o senzillament exposar la curiositat i no quedar malament amb els de Maikalili. Mai saps on hauràs d'acabar guanyant-te les garrofes...

Un meme

Busco la cinquena frase de la pàgina 23 del llibre que llegeixo i la copio aquí, seguint un meme que no sé d'on neix...

En ella hay que buscar la certeza de un mundo que las restricciones nos han vedado.

Juan Domingo Argüelles - ¿Qué leen los que no leen? - Ed. Paidós. 2003.

Animations de jeunesse

L'editorial francesa de contes, Éditions du Rouergue, celebra el desè aniversari de la seva Collection Jeunesse i des de la seva web tenen una forma divertida de fer-nos dentetes amb el seu catàleg convertint els contes de paper en animacions flash.

La revolució (no serà) retransmesa

No podràs quedar-te a casa, germà, perquè la revolució no serà televisada: la revolució serà en viu.
(Gill Scott Heron, The revolution will not be Televised, 1974)

Al Convent dels Àngels aquest divendres. Afortunats els que tenen tot el dia per dedicar-lo a Jornades com aquestes.

La pell freda

El paisatge que un home veu, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaga, ulls endins.

Albert Sánchez-Piñol. La pell freda.

Le cool

Pels fashionistes, una agenda setmanal de les activitats més cool de Barcelona i Madrid en format jpeg: Le cool.

Per on comencem?

La prioridad de cualquier gobierno debe consistir en propiciar que la cultura se desarrole libremente. Su más razonable forma de intervención será, por tanto, la no intervención. Me refiero a los proteccionismos, ayudas y demás subsidios particulares. Hay algo, sin embargo, que considero ineludible: la creación de bibliotecas, pinacotecas y conservatorios de música, y la reforma de la enseñanza primaria para que los niños lleguen a adultos aficionados a las artes y las letras. J.M. Caballero Bonald.Escriptor.

Es indispensable vincular más estrechamente la cultura a la educación. No puede derivarse, sin más, hacia una ocupación del tiempo libre. En los colegios, en los institutos, en la universidad, en la concepción de los estudios, a lo largo de la vida, la cultura ha de ser a su vez un elemento de integración y de asunción de la diferencia. Sin cultura, multicultura, intercultura, la sociedad no será abierta y plural. La cuestión no se reduce a qué y cuántos ministerios se ocupan de ella y de la educación. Todo el gobierno ha de estar involucrado en esta prioridad, que es la forma de nuestra libertad: cultura también como ciencia, como investigación. Ángel Gabilondo. Filòsof.

En España se da una curiosa paradoja: pese a existir un buen número de arquitectos de renombre internacional, la calidad media de la arquitectura es más bien baja y el urbanismo muy pobre y de carácter especulativo. De nada ha servido ni puede servir que los políticos se embarquen en proyectos "emblemáticos", pues no se reusleve el problema de base: la escasa influencia e la arquitectura en la sociedad por la falta de información sobre el papel de la misma. a los políticos les toca luchar contra esa "mala educación" y no sólo "dar cancha" a proyectos "con imagen" bajo el pretexto de atraer a las masas del espectáculo. Jose Ignacio Linazasoro. Arquitecte.

Són només tres exemples de l'enquesta que dissabte passat presentaven a El Cultural sobre les prioritats que hauria de considerar la nova minstra de Cultura, en la pròxima legislatura, segons artistes i intel·lectuals del país.

De la majoria, no em sorprèn gens que cadascú escombri cap a casa seva, però potser si que ho facin tan descaradament.Seria estrany que la María Corral no es fixés en els museus, o que la biòloga molecular, Margarita Salas no reclamés l'atenció sobre l'I+D. Els del cinema reclamen suport al cinema espanyol, els músics reclamen ajudes per als conservatoris i orquestres nacionals, els del gremi del llibre la reducció de l'IVA... Però que una galerista reclami que no es gravi la compra d'art amb l'IVA més alt potser és passar-se, no? La Isabel Coixet ho diu clarament: "Los que vivimos con y de la cultura tenemos fama de pedigüeños"

De les 60 aportacions destaquen l'interès per reforçar l'educació com a base de la cultura, la regulació de les televisions públiques i la no-manipulació dels mitjans d'informació,un paper més important d'experts independents en la gestió de la cultura, l'atenció a la recerca científica i el model cultural francès per sobre de l'americà.

S'agraeixen les idees que no recauen en la lamentació comuna de la falta de pressupostos, Probablement amb més diners tot podria funcionar millor, però tot depèn de com s'administrin i què se'n vulgui fer, no?

Inspiració

A Inspiración ens proposen un joc. Simplement tria una de les dues mans i viatja entre els links seleccionats. Bones troballes de disseny i fotografia.

Fer

Aprofito que ahir va ser el seu aniversari per recomenar-vos un blog (feia temps que no ho feia!): Cuatro espinitas tiene mi cama.

Anem cap a pitjor?

Llegeixo a vilaweb que el nombre de periodistes assassinats el 2003 duplica el de l'any anterior.

El Comitè per la Protecció dels Periodistes ha presentat el seu informe anual, on s'alerta de la siutació de la llibertat de premsa arreu del món. No cal ni dir, que la causa principal d'aquest augment de crims és la guerra a l'Iraq.

El Pen Club Internacional ha estat desenvolupant durant els darrers mesos una campanya de denúncia sobre la situació al món dels escriptors empresonats, que a Barcelona conclourà amb un dels diàlegs del Fòrum

Em sembla que la societat de la informació ha topat amb un món on els valors encara no estan preparats per assumir-ne les conseqüències.

TIC

Els informàtics encara s'estan ocupant de crear màquines més ràpides i amb més memòria. Però els reptes cada vegada seran menys de tipus tècnic; els reptes seran convertir les dades en informació, que és en definitiva el que s'utilitza.

P. F. Ducker. "Ser expert en dades: saber el que cal". Publicat al Wall Street Journal el 1992.

Et busco a tot arreu

Trobar-se de cop i volta amb el buit d'algú, no poder evitar cercar-lo a tot arreu, buscar-lo en les cares dels desconeguts, en els gestos d'aquell noi que fuma a la parada de l'autobús, en la samarreta de ratlles que camina avinguda enllà...

La Mindy Tucker ha publicat a la revista electrònica The Flâneur el seu "The Lance Project".

Beckett

Ho has intentat? Has fracassat? Tan se val. Torna-ho a intentar. Torna a fracassar. Fracassa millor.

Samuel Beckett.

Una bona contraposició a la cita de Hemingway del mes passat.

La buena vida

Trobo discs de fa 10 anys que s'integren perfectament al que vull que sigui el meu present: "la buena vida".

La mirada oblicua

M'agrada el post d'abans d'ahir de La Mirada Oblicua.

They can't take that away from me

Del "Treballs d'amor perduts" d'en Kenneth Branagh em quedo amb l'adaptació d'aquesta cançó que no hi ha manera que em tregui del cap...

The way you wear your hat
The way you sip your tea
The memory of all that
No, no they can't take that away from me

The way your smile just beams
The way you sing off key
The way you haunt my dreams
No, no they can't take that away from me

We may never, never meet again
On the bumpy road to love
Still I'll always, always keep the memory of

The way you hold your knife
The way we danced till three
The way you changed my life
No, no they can't take that away from me
No, they can't take that away from me

We may never, never meet again
On that bumpy road to love
Still I'll always, always keep the memory of

The way you hold your knife
The way we danced till three
The way you change my life
No, no they can't take that away from me
No, they can't take that away from

They Can't Take That Away From Me
George and Ira Gershwin

L'exposició que mai no existí

A mi em sembla que al CCCB tenen massa feina, i a més a més un públic exigent que no s'empassa qualsevol cosa. La combinació de tots dos factors deu resultar estressant i a vegades fan pífies.

La ciutat que mai no existí sembla una exposició acabada amb presses. No pel muntatge, que com sempre és escenogràficament corprenedor (l'entrada a les fosques recorda les atraccions del tren del terror de les fires), sinó pel seu contingut.

Potser en realitat la tesi que vol defensar l'exposició no dóna per més: "hi ha en la història de l'art occidental, un "gènere" que representa arquitectures imaginàries" i per això es presenta un recull d'obres d'aquest capritx arquitectònic de tota la història, des de la Roma antiga fins als nostres dies. Jo si en fan una de bodegons al llarg de la història me l'estalviaré.

Trobo a faltar més pensament, més explicacions, més pedagogia. Si ens volem centrar en aquest gènere, exposem una miqueta les similituds i les diferències a l'hora de tractar el tema en les diferents èpoques. Què cercaven els artistes a l'hora de pintar arquitectures que no existien? Totes les obres que s'han fet sense un model real poden ser considerades "ciutats que no van existir"? On encaixa el concepte de ciutat en aquests quadres, la majoria dels quals ens presenten porxos oberts del segle XVII?

Em falta teca. I això no és el que espero quan vaig al CCCB.

Paisatges Literaris

Al Caixa Fòrum inicien el cicle Paisatges Literaris convidant a Enrique Vila-Matas i l'auditori se'ls omple de gent.

Vila-Matas protegeix la seva exagerada timidesa sota el personatge altiu que construeix i embadalida tothom, però és un entrevistat fugisser i Fernando Valls, coordinador del cicle i co-tertulià, naufraga en el seu intent de revelar aspectes desconeguts de Vila-Matas. L'escriptor fa anar la conversa per allà on vol i el catedràtic prou feina té a llegir les preguntes que duia preparades.

Per timidesa (protegit pel plec de papers que té a les mans), per comoditat i per no dedicar a la seva imatge pública més temps del necessari, Vila-Matas comença llegint un text que ha estat treballant en els darrers mesos i que (primicia per a aquell auditori) inclourà en el seu pròxim llibre. Adverteix, però, que ja l'ha llegit davant altres públics i que potser algú ja li ha sentit en alguna altra ocasió. Així doncs, ens trobem davant un escriptor que protegeix la seva feina, que mima la dedicació que ha de donar-li i que utilitza un recurs com a comodí per sortir airós de totes les convocatòries on el conviden i que el seu editor deu recomanar-li no declinar.

Però pels que no l'haviem sentit en cap altra ocasió (ni llegit en les seves versions anteriors, publicat al Babelia i a Letras Libres) el relat de la Rue Vaneau ens transporta a la forma de creació de Vila-Matas. No hi ha ficció, la realitat per si mateixa escriu el conte de Vila-Matas, l'atzar i les casualitats el porten a recollir els elements necessaris per a crear literatura. L'escriptor només ha de tenir els ulls ben oberts i estirar el fil.

Seria massa fàcil si només fos així. L'escriptor tímid que protegeix la seva feina, es guarda prou de publicitar la seva forma de treball. Vila-Matas se'ns escapa, pretén fer-nos creure que ens dóna les claus de la seva escriptura, les claus de la literatura: "el cuento va sólo -ens diu- sólo tengo que comprar el periódico y leer los titulares", però en realitat guarda amb zel la seva tècnica.

Sortim tots de l'auditori, procurant tenir els ulls ben oberts, esperant que el conte arribi per si sol a través de l'observació de tot el que ens envolta. Però no n'hi ha prou...

Agendes

Se m'acumula la feina de les moltes coses que voldria comentar per aquí, però a vegades és preferible sortir al carrer i veure què passa al món.

De manera que us dec algun comentari sobre la tertúlia d'Enrique Vila-Matas de la setmana passada al Caixa Fòrum, referències al debat Farts de Disseny convocat pel FAD de dijous i de les decepcions de l'exposició del CCCB.

De moment, però deixo nota aquí de la presentació que es farà la setmana vinent al Col·legi de Periodistes:

Presentació de l'informe del Comitè d'Escriptors Empresonats pel PEN Internacional. Antiterrorisme, escriptors i llibertat d'expressió. Amb Ignacio Ramonet, Salvador Cardús, Dolors Oller. Dimecres 28 de gener. 19.30 h. (Rambla Catalunya, 10, principal)

I recomanar-vos especialment l'agenda que publica l'Andreu Sotorra a la seva pàgina (potser alguns ja l'heu descobert des de la meva secció de vincles).

Libro de notas

Els de Libro de Notas porten un ritme imparable que dificulta molt seguir-los sense perdre l'esma, però val la pena anar-ho fent. Jo de moment, els tinc indexats a través del lector de RSS i així em mantinc al corrent.

Avui em fixo en l'article de Marcos Taracido sobre la importància de llegir.

La Clandestina

Avui he arribat a una revista digital que, tot i el seu títol, no hauria de passar desepercebuda: La Clandestina.

Hi ha material per distreure's una bona estona, jo aniré estudiant-lo mica en mica...

De moment no us perdeu la seva secció de links, hi ha un munt de ports on perdre's!

Deures

Doncs resulta que ja som al 2004, i que d'aquí quatre dies tindrem a sobre el famós Fòrum i entossudits com estem a queixar-nos de no saber què és, no haurem fet els deures a temps.

Els del Fòrum ens han posat deures. Si voleu seguir amb coneixement de causa els diàlegs i debats proposats cal haver fet un bon cop d'ull a la Biblioteca Fòrum. Reconec que hi ha un munt de títols prometedors, interessants, de innegable pes en el pensament i la cultura contemporània, però crec que no sóc a temps a llegir els 141 volums proposats abans que comenci l'esdeveniment.

Potser que comencem a passar-nos els apunts, oi?

Crisi de les paraules?

Més opinions sobre les paraules a l'article d'Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia d'avui. Llegiu-lo a través de l'e-barcelona.

La palabra que arde

Embarcados en la tarea de decir, pronto aprenderemos que la proliferación de palabras no es sinónimo de realismo o de comunicación. No podemos bautizar cada átomo de nuestra vida, e incluso si pudiéramos multiplicar la secuencia de nuestros nombres, éstos no se traducirían en experiencia de sentido. Desintegrar una tormenta en mil palabraas nunca nos comunicaría esa violencia de agua y viento. No es un problema de fragmentación bajo el microscopio, es una cuestión de vida y muerte.

Todas las palabras están muertas y la tarea de escribir es la de despertar las palabras a la vida. En realidad, las hemos matado antes.

Matamos a las palabras para salvarles la vida, y lejos de una paradoja, éste es el único modo de comunicar experiencia; si no hay sacrificio, si la palabra es pura convención, índice que señala, lo señalado nacerá muerto.

Cuántas veces nuestro propio nombre parece de pronto incapaz de nombrarnos, o nos hemos visto desparecer en él. Hacer renacer nuestro propio nombre es una tarea siempre inacabada

Menchu Gutiérrez en el Babelia d'ahir dissabte.

El barri gòtic a quina hora tanca?

Dedico el matí de diumenge a repassar els diaris que no he llegit i emplenar els contenidors de reciclatge.

Al suplement Culturas nº74 de la setmana passada hi llegeixo un article de Josep Maria Montaner sobre la tematització de les ciutats que em resulta interessant.

Ens imagineu d'aquí a un temps disfressats de burgesos modernistes passejant pel Passeig de Gràcia per tal de donar vida i color a les vacances dels turistes?

Sostres

Avui si, avui l'estimat-odiat Sostres, m'ha tocat la fibra (i no sabeu la ràbia que em fa que ho faci justament ell!).

Pennac al Vapor Vell

Atenció fans de malausènne... Si no vau poder veure Pennac a l'Institut Francès, teniu l'oportunitat d'anar a escoltar-lo a la Biblioteca del Vapor Vell el proper 27 de novembre.

Vaig estar a la presentació de "El dictador i l'hamaca" que van fer a l'Institut Francès i vaig enyorar molt a la familia malausènne. He de recuperar les novel·les que en un afany d'evangelització pennaquiana vaig perdre deixant als amics (no en volia fer bookcrossing però al final ja no sé qui els té...). Pennac ens castiga amb ambigüetats sobre el possible retorn de la saga, però a canvi ens ofereix els seu sentit de l'humor en directe. Inclús va improvisar un possible argument malausennià per delit de tots els presents.

Ja ho sabeu: Biblioteca Vapor Vell (c. Joan Güell, 14), dijous 27 de novembre a les 19h.

M'agrada anar-hi amb tu

C'est gentil chez vous

Fa uns mesos vaig portar d'un viatge a França un pòster que anunciava un concert. Me'n va agradar la imatge i el vaig penjar sobre al llit. Avui he trobat més coses sobre el grup que tocava al concert que s'anuncia permanentment a la meva paret.

També m'encanta el seu nom, suposo que no cal ni dir-ho...

escolteu-ne un trosset

Uau...

He trobat una pàgina de fotografies d'un periodista rus realment boniques.

Voleu fer de flâneurs pel món?, jo fa dies que no paro de viatjar a París, Helsinki i Sant Petersburg amb en Daniil Dougaev.

Sempre em sembla meravellós trobar sensibilitats properes en llocs tan allunyats.

Pep Guerrero

Jo que ja estava encantada amb les meves sabates, ara vull que en Pep Guerrero em pinti l'armari o el capçal del llit...

A la Galeria Ferran Cano fins al 18 d'octubre.

Amina Lawal

Amina Lawal no serà lapidada.

No estic gaire segura que sigui gràcies a aquell correu que hem reenviat desenes de vegades per intentar arribar a la sensibilitat humanitària dels que tenim més aprop.

Algú havia pensat que la lapidarien? Signaves, reenviaves i després d'un parell de clicks ja et semblava que es solucionaven els problemes. El nom d'Amina Lawal recorda ja més a un carrer o una plaça que a una persona. És d'aquells noms que ja han perdut el caràcter humà. Amina no és una dona nigeriana és totes les dones que viuen sota opressió als països tercermundistes.

Que fort que veiem i visquem el món d'aquesta manera.

Temporada de llàgrimes

Instal·lació de Soledad Sevilla al CaixaFòrum.

exhalació

i per fi la pluja...

Diumenge d'agost a Barcelona

Surto a dinar amb la meva iaia moderna.

Em fa reservar taula en un restaurant al que últimament sol anar molt.
Em poso el vestit que ella va fer-me l'any passat i que aquest estiu m'he posat poc per trobar-lo massa atrevit (atrevit en estampat, no en escots ni baixos de faldilles, no us penseu...).
Quan hi arribo, sofocada per la calor, li faig prometre que la pròxima vegada sortirem a sopar, perquè no és gens recomanable sortir de casa a les dues del migdia.

El restaurant està buit, com tot a les zones no turístiques de la ciutat.
Ens atén un fornit venezolano d'ulls blaus i bronzejat perfecte, em fixo que en un prestatge vora l'entrada hi ha totes les piles de Shangay, Punto H i demés publicacions gratuïtes. El Gaixample s'estén més enllà del que ens pensàvem i confirmo (com no!) el gust de la meva iaia moderna "per aquests nois tan macos" (encara la recordo entusiasmada a la Cinquena Avinguda animant les carrosses de la Gay Pride Parade de fa tres anys).

El fornit venezolano ens comunica amb ulls tristos que lamentablement una de les seves "heladeras" se'ls ha espatllat i no poden oferir-nos tots els plats de la carta ni del menú.
Rebobino: ens trobem al restaurant Terrani, carrer Londres amb Muntaner. Els dies de cada dia solen fer un menú de 12 euros que a la meva iaia moderna li agrada molt. Avui per ser diumenge el menú val 20 euros (pa, beguda i IVA tot inclòs), però segons la meva iaia moderna és similar al d'entre setmana.
Per culpa de la nevera espatllada no poden oferir-nos: ni el mil fulles de tomàquet, mozzarella i basílico, ni la lasagna d'espinacs i gírgoles, ni els raviolis amb no sé què. De segons tampoc no hi ha ni l'entrecot de vedella ni no sé què més. És a dir, que podem menjar amanida de l'hort amb formatge de cabra, gaspatxo o spaghettis amb bacon; i salmó marinat o bacallà amb tomàquet. A mi quan em passen aquestes coses ja sé que se m'ha girat el dia en contra, i si és diumenge encara més.
Dinem. Què voleu que us digui... 20 euros trobo que és tenir molta cara. Però són amables, s'hi està fresquet i la música de chill-out està al volum just.

Després de dinar deixo a la iaia moderna en un taxi camí del cine Aribau, perquè amb tantes pel·lícules d'acció en cartellera encara no ha trobat el moment de veure la última de la Coixet.

I mentre torno xino-xano cap a casa, veig de lluny una cara coneguda d'aquelles amb les que no has mantingut mai una conversa normal, em frego el nas esperant que no em reconegui fora de l'ambient on ens hem conegut, i llavors... Sí, és veritat, el diumenge se m'ha girat en contra! Se'm trenca la sandàlia, just davant de la noia que volia no saludar. Ella es peta de riure (crec que amb l'efecte sandàlia no m'ha reconegut). No hi ha res a fer, estic encara força lluny de casa i he de tornar descalça.

Bé, amb tota l'elegància de la que sóc capaç, torno descalça cap a casa, amb les restes de sandàlies en una mà i la petita bossa de mà a l'espatlla. Busco l'ombra pels carrers però tot i així us asseguro que l'asfalt de Barcelona bull i es desfà sota els nostres peus (bé, sota les vostres sabates i els meus desafortunats peus). La poca gent amb qui em creuo (gràcies per ser un diumenge d'agost a l'eixample i no un dissabte de juliol al centre) em miren amb mala cara (perquè som tan censuradors?) o es riuen de mi (i perquè hi ha tan poca empatia pel món?). Només quan arribo davant de casa i penso que no seré capaç de creuar la gran avinguda i sobreviure als metres de sol batent que em resten fins a la porta, un senyor és capaç d'articular un comentari de comprensió: "Quema, eh?!!".
Doncs sí, crema i fa fàstic pensar en tot el que trepitges, però resulta que a vegades una bestiesa com que se't trenqui una sandàlia et fa tocar de peus a terra.

Maduresa...

No sé si ara mateix caureu de la cadira en plan Arale, quan confessi que ric d'allò més i m'agrada força la telesèrie que TV3 reposa els migdies aquest estiu, la família Trapp en plan pijos de Barcelona, amb la Vilarassau i el Jordi Bosch.

"Madurar? La nostra generació passarem directament de verds a podrits".

L'adoro.

e-barcelona

Descobreixo avui (amb certa vergonya: com és que no l'havia trobat abans?) un portal dedicat a les polítiques culturals de per aquí a prop.

Una bona manera de resseguir les pàgines culturals de tots els diaris...

2700.

2700 persones som les que vam entrar al recinte del camp de tir per veure Amélie ahir a la nit.

Sala Montjuic és l'èxit dels projectes fets amb amor, des de l'honradesa i les ganes de fer coses, sense l'etiqueta fàcil de la modernitat.

L'èxit del boca-orella, de la Barcelona que es mou i vol fer coses, de les nits d'estiu, de les ganes de cultura al marge dels grans esdeveniments.

L'èxit del treball en equip, del picnic, del cine i del bon rotllo.

Felicitats Modiband!

(i als que no vau ser-hi, no deixeu escapar l'oportunitat d'anar-hi un altre dia. Val la pena. Això si, pugeu amb temps, instal·leu-vos bé i disfruteu del jazz).

YOMANGO

Un altre exemple de col·lectiu activista amb imaginació: YOMANGO.

Practica Kittin

Practica Kittin és un interessant projecte de reivindicació social que promou el col·lectiu artístic Joystick de Barcelona.

El missatge és simple i clar: contra l'especulació immobiliària practica el Kittin

(KITTIN': Arrencar els cartells de les immobiliàries i inversors que trobem arreu, com a expressió pràctica i simbòlica de recuperació dels carrers per part de la ciutadania.)

Supersticions

No sé exactament desde quan, potser fa unes setmanes, potser ja són uns mesos...

No hi ha dia en que no trobi pel carrer un colom mort o a punt de morir-se. N'hi ha d'esclafats al mig de l'asfalt, alguns encara humits, altres completament secs i premsats pel pes de masses roderes, d'altres encara sobreviuen en racons amb el coll encongit, però cap d'ells escapa a la meva mirada.

No puc evitar-los, els veig, ja no em fa ni fàstic trobar-me les restes escampades enmig d'un pas de vianants. Però em provoca cada vegada més inquietud, no per les vides dels coloms (als que francament sempre he considerat una plaga bruta de les ciutats) sinó per la persistència de la casualitat.

Potser és només que cada vegada són més tontos i es deixen atropellar, potser l'ajuntament ha començat alguna estranya campanya i resulta que els droguen, o potser hi ha algun estrany missatge en tot això?

Calendari del disseny

Sala Montjuic

El síndrome Houdini

No calen gaires comentaris...

El síndrome Houdini es detecta fàcilment i és difícil de combatre.

Incompetències

Estic segrestada a la feina, perquè l'agència de viatges s'ha equivocat ja dues vegades en el nom d'un bitllet d'avió.

No puc marxar fins que no m'arribi un bitllet per un tècnic que ha de marxar diumenge a Varsòvia.

La pregunta és: per què els bitllets d'avió són nominals encara? Per què no puc comprar uns bitllets i repartir-los com a mi més em plagui? Ja donaran el nom i ensenyaran la documentació a l'aeroport, no?

BRRR! No hi ha manera de que les coses siguin fàcils i surtin bé a la primera?

Un estiu de cine

Bé, ja podeu anar reservant-vos l'agenda... Les sessions de cinema a l'aire lliure de Sala Montjuic ja tenen programa:

Dimecres 16 de juliol, a les 22h:
Amélie, J.P.Jeunet. 2000, França

Divendres 18 de juliol, a les 22h: (sessió doble)
Western, M. Poirier. 1997, França
Lucía y el sexo, Julio Medem. 2001, Espanya

Dimecres 23 de juliol, a les 22h:
Ciudad de Dios, Fernando Meirelles, 2002, Brasil

Divendres 25 de juliol, a les 22h: (sessió doble)
Gato negro, gato blanco, Emir Kustrurica, 1998,
França-Alemanya-Sèrbia
Sangre Fácil, J. Coen, 1984, Estats Units

Dimecres 30 de juliol, a les 22h:
Apocalypse Now redux, Francis Ford Coppola, 1979-2001, Estats Units

Divendres 1 d’agost, a les 22h: (sessió doble)
En tierra de nadie, Danis Tanovic, 2001, Bòsnia-Herzegovina
Con la muerte en los talones, Alfred Hichcock, 1959, Estats Units

Sala Montjuïc és el nom de la nova mostra de cinema que celebrarà la seva 1ª edició aquest estiu a Barcelona. Aire lliure, el millor cinema dels últims anys en versions originals, jazz en directe i picnic són els al•licients que fan d’aquesta proposta una alternativa innovadora i atractiva per a les nits d’estiu a la ciutat.

Una aposta per la qualitat cultural envoltada de la màgia i el “bon rotllo” d’un dels millors escenaris possibles: els jardins del Castell de Montjuïc. Una pantalla gegant i una esplanada de gespa per poder gaudir de les pel•lícules en grup, fent un picnic, i amb la comoditat d’estirar-se a una de les gandules que s’hi podran llogar.

L'entrada costarà només 2 euros!

Jo ja ens hi vec!

Whisper

Words are unable to speak of love
like a smile in a whisper does.

Fairground Attraction

Teatre

Des de fa uns mesos treballo en un lloc on es fa teatre (no és una ironia: es dediquen a les arts de l'espectacle). Però des de que treballo allà no havia anat més al teatre. Sortia de la feina amb tantes coses al cap que no podia pensar en dedicar el meu temps d'oci al mateix.

Ahir vaig estar a l'estrena d'un espectacle en el qual he col laborat en la producció i vaig poder reconciliar-me amb el plaer de veure teatre.

"Lady in the dark", un musical de Moss Hart, Ira Gershwin i Kurt Weil. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Ovidi Montllor. Divendres 6 i dissabte 7 de juny a les 21 h. Diumenge 8 de juny a les 19h. Entrada gratuïta, condicionada a l'aforament de la sala. Taquilla oberta dues hores abans de l'espectacle.

Posició Fetal dins negatiu

de Rafael Navarro

Aquesta imatge és de l'any en que jo vaig néixer. Ha estat el meu fons de pantalla durant molt de temps, però ara em sembla que necessito estirar les cames i sortir de la placenta del negatiu.

He anat a veure l'exposició

He anat a veure l'exposició de Spencer Tunick a la Virreina, i he reconegut a la única noia de Barcelona que apareix nua en tota l'exposició. Barcelona em demostra cada vegada més que els cercles són terriblement petits.

Al final de l'exposició hi ha una sala amb un ordinador perquè t'apuntis voluntàriament a participar en la sessió fotogràfica que Tunick farà a Barcelona el 8 de juny, també pots fer-ho en línia. Tothom queda una mica tallat i passa ràpid la cortina de vellut negre que tanca la sala següent. Allà s'hi projecta un vídeo amb el making-off de la sessió feta a Buenos Aires. Després de veure el vídeo, s'acaben els complexos i donen veritables ganes de participar-hi, de fondre's en una massa de cossos nus i anònims. Sobretot ara, que al nostre petit poble amb vocació cosmopolita és cada vegada més difícil aquest anonimat.

Encara, però, voldria trobar algú conegut que m'hi acompanyés!

Quina barreja de sensacions: pudor, desig d'anonimat, necessitat de trencar tabús propis i col lectius....

El Patrimoni Cultural de l'Iraq.

A Iraq's Lost Heritage mantenen una base de dades amb tota la informació possible sobre el patrimoni documentat a l'Iraq per tal de poder identificar tots els objectes que de ben segur començaran a aparèixer de manera il legal en el mercat de l'art i les antiguitats.

blogosfera

Pels que no sabeu com heu arribat fins aquí, ni què és un blog, ni com funciona tot plegat...

Entre uns quants autors s'ha posat en marxa la iniciativa Blogosfera.org, un grup de treball per publicar un llibre sobre el tema.

S'hi estan recollint aportacions interessants sobre el món de les bitàcores i queda clar que un Blog no és només una pàgina "com un diari personal".

Jo sóc el pilot

Saint-Exupery's "The Little Prince" Quiz

A través de Itzpapalotl, que hi arriba per La Mentira, jo també he fet el test del Petit Príncep i m'agrada el que m'ha dit:

Casserolada

La Plataforma contra la guerra a Catalunya ha convocat una casserolada pel dia 24 de maig ( jornada de reflexió), a les 22 h.

Com que encara falten alguns dies, voldríem que es fes ara el màxim de difusió possible, i que si pot ser es realitzés a nivell estatal. Per aquest motiu us agrairíem que ho féssiu arribar a tots els vostres contactes, també a nivell estatal, a través de col.lectius, organitzacions o per la xarxa.

L'objectiu és que, en votar, ningú no oblidi la guerra ni aquells que ens hi han dut. Evidentment, seguim exigint la dimissió d'Aznar i denunciant l'ocupació de l'Irak.

Igualment, la propera manifestació massiva està convocada pel dia 1 de juny a les 18h, coincidint amb la inauguració de la cimera del G8 a Évian.

UN MÓN SENSE GUERRES ÉS POSSIBLE!

Que corri el rumor

Que corri el rumor (té una font bastant sòlida):

s'està organitzant a Barcelona un Festival de Cinema a l'Aire Lliure per aquest estiu, de l'estil del que els francesos fa temps que gaudeixen a París.

Estigueu atents perquè la cosa promet estar molt i molt bé. Potser ens podriem trobar tots estirats en tumbones veient bones pel lícules.

Bookcrossing en castellà

En Tolbier i l'Atenea-Nike han fet possible el "mirror" en castellà de la web de BC: Bookcrossing-Spain

Ara ja no hi ha excusa, qui no sap anglès també pot entendre com funciona això de crear la biblioteca ambulant més gran del món.

Més contes

I més contes:

val la pena passejar per les seccions infantils de les llibreries i buscar els llibres d'editorials com kókinos o kalandraka, que tenen un bon catàleg de contes il lustrats.

Avui us recomano: La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap de Werner Holzwarth (ed. kalandraka: en català i també en castellà, gallec, euskera i portuguès).

milky elephant

A través de l'egoexmachina he trobat una història molt bonica d'un elefant que volia volar.

retall

Anava a enganxar un retall de diari al meu moleskine i he pensat que seria més fàcil enganxar-lo aquí.

(Se'm fa difícil diferenciar encara on van unes coses i on les altres!)

Bookcrossing.com fomenta el intercambio de libros por la Red.
El sitio promueve que se dejen libros en lugares públicos para que otras personas los recojan y crezca la comunidad
ISABEL OBIOLS

¿Qué hacer cuando la estantería de casa está al límite de su capacidad? Hay muchas opciones; una de ellas la ofrece Bookcrossing.com, una comunidad de intercambio de libros creada hace dos años en Estados Unidos. Poco a poco, la idea ha ido esparciéndose por el mundo. En España hay cerca de 250 suscriptores. Aunque según la prueba realizada por Ciberpaís, el sistema -que tiene una adictiva dosis de misterio- necesita muchos más para ser realmente operativo.

Bookcrossing, explica Phillip O'Reilly, uno de sus responsables, fue creada por Ron Hornbaker a imagen y semejanza de PhotoTag.com, una red de intercambio de máquinas fotográficas que es asimismo un gran banco de imágenes. O'Reilly sabe que Bookcrossing sólo puede funcionar si sus usuarios participan: "Cuantos más libros en circulación, el intercambio se multiplicará solo". En el mensaje de bienvenida se anima al nuevo suscriptor a captar más bookcrossers.

Registrarse en Bookcrossing es gratuito. Aunque la página está en inglés, los suscriptores pueden intercambiarse libros en cualquier idioma porque de lo que se trata es de crear comunidades locales. Una vez se ha dado de alta puede introducir tantos títulos como quiera. Mejor si lo hace añadiendo un comentario sobre la obra y el autor, de forma que la página se convierta también en un catálogo de críticas para que los lectores descubran nuevos libros y escritores. Los responsables de Bookcrossing defienden que el sistema no va en contra de la industria editorial y los libreros; dicen que se trata de una forma de fomento de la lectura.

Una vez registrado el libro, se pueden hacer dos cosas: anunciar en la web el día, hora y lugar en que se liberará -se deja visible en un sitio público- o, sencillamente, esperar a que otro usuario solicite a través del correo electrónico el envío del libro. Son, respectivamente, las liberaciones "salvajes" (in the wild) -para las que se requiere introducir entre las páginas del libro un número de identificación que proporciona Bookcrossing y que permite a quien lo recoja saber que es un libro de la comunidad bookcrossing e informar en la web de que lo ha recogido - y las liberaciones "controladas" (controlled), según el argot de Bookcrossing. El usuario puede conocer qué nuevos títulos se han puesto en circulación cerca de su lugar de residencia seleccionando en el menú de la página una localidad.

Las liberaciones "controladas" funcionan, obviamente, con toda fiabilidad; siempre que los usuarios cumplan con el compromiso de mandar por correo postal los libros. Las liberaciones "salvajes" funcionan mejor allí donde hay más usuarios: Estados Unidos (casi 97.000), Canadá (16.000) e Italia (16.500).

Ciberpaís ha liberado en sitios públicos cuatro libros en las últimas semanas; sólo uno, en Zaragoza, fue capturado por un suscriptor avisado, que lo anunció inmediatamente en la web. Los otros tres siguen allí donde los dejamos o se ha perdido su rastro: en el Café Gijón de Madrid; en un cajero automático del barrio de Gràcia de Barcelona, y en el Antiguo Instituto Jovellanos de Gijón.

La estadística -limitada, eso sí- confirma en parte las palabras de Atenea-Niké, una de las bookcrossers más veteranas en España: "En las liberaciones salvajes el porcentaje de capturas es muy variable pero rara vez supera el 25%. Sin embargo, ese 25% merece muchísimo la pena. La emoción de ver que tu libro ha encontrado un nuevo amigo es... muy emocionante".

fantasmes del passat

Ostres, he entrat a mipasado.com i resulta que més o menys funciona i hi ha gent apuntada dels que anaven a classe amb mi. Fa una mica de yuyu retrobar-te amb el passat, però també té la seva gràcia.

Navegant

No puc seure davant de l'ordinador a casa i no començar a donar un cop d'ull a certes pàgines que visito diàriament. Aquest cop d'ull acaba convertint-se en hores i hores de navegació, saltant d'un enllaç a un altre:

amqs - egoexmachina - efímera - delia - evasivas - batidora hormonal - b-nim - diario de genís - stee - consumido - josemiguel - cescology - flop - coppelius blog ...

Blogonomia

A Infonomia publiquen des de gener una revista elèctronica sobre blogs: Blogonomía.

predisposicions lingüístiques

"Según Sapir, mis hábitos lingüísticos me predisponen a ver el mundo exactamente como lo veo, de modo que, para no seguir viendo el mundo como lo veo, lo mejor es huir a otras lenguas, pedir asilo en otros idiomas, olvidarme de mis hábitos lingüísticos, es decir, de mi mundo, porque mi lenguaje es parte de mi constitución espiritual, dice Sapir, que componía canciones y poesías: si cambio de idioma cambio de constitución espiritual."

F. Justo Navarro.

(potser en anglès el món es veu diferent i resulta totalment coherent aquesta guerra dels anglo-americans, la constitució espiritual de la llengua catalana fa que vegem el món fet una merda aquests dies).

Le Monde Diplomatique

Des de fa uns mesos ja existeix la versió en català a internet de Le Monde Diplomatique, dirigida per Ignacio Ramonet.

L'editen des d'Andorra i intentaran produir una edició en paper. Llegiu-la a Món Diplomàtic.

Sopar amb 40 €.

Cas 1: restaurant Biblioteca. 2 persones. Lloc bonic però extremadament satisfet d'ell mateix. Amb 40 euros només menjareu un plat (entrant) i un postre cadascú, mitja ampolla de vi (enate), i un parell de cafès. L'estómac queda insatisfet, però a més a més són prou estirats per fer mala cara durant tot el sopar desde que saben que només menjareu un plat cadascú. Vaja, que si no aneu amb més calés a la butxaca no sereu ben atesos,i la veritat no crec que valgui la pena.

Cas 2: restaurant Blau. 2 persones. Lloc bonic, sense pretensions i en un barri on ja era hora que s'obrissin propostes interessants. Amb 40 euros menjareu força bé, no passareu gana i us atendran com cal.

El tema de la informació

El tema de la informació alternativa sobre la guerra acapara la majoria de blogs aquests dies.

Trobareu certes recomanacions a Tintachina.

A Musealia també han penjat a la web els enllaços amb les principals webs vinculades al moviment contra la guerra.

Les Mil i una Nits

Al CCCB han organitzat una bona manera de dir NO A LA GUERRA:

LA RESISTÈNCIA DE XAHRAZAD

El personal del CCCB ha posat en marxa la lectura pública de Les Mil i una Nits com a acte simbòlic de rebuig a la Guerra de l'Iraq. La proposta consisteix a llegir el llibre cada dia (feiners i festius) en horari d'exposicions, durant el temps que duri el conflicte.

Hem triat aquest clàssic de la literatura universal inspirats per l'exposició que té lloc en aquesta casa i pel que representa com a metàfora del triomf de l'art i la cultura sobre la barbàrie. La resistència de Xahrazad suggereix un intent formidable: transformar per mitjà de la paraula la ment dels criminals. Convidem tots els visitants del CCCB a participar en aquesta iniciativa. No a la guerra. No a la destrucció i la mort. No en nom nostre.

El punt de lectura és el vestíbul de la Sala 1 del CCCB. Hem organitzat una zona recollida i equipada amb megafonia on tindrà lloc la lectura del llibre. Disposem de cinc versions de Les Mil i Una Nits (català, castellà, anglès, francès i àrab). Podeu triar la versió que preferiu i començar a llegir en el punt on s'hagi aturat el darrer lector. Cada intervenció tindrà una durada aproximada de 15 minuts. No renuncieu a llegir per vergonya. No es tracta de llegir bé, sinó de llegir com a acte de rebuig contra la guerra.

Per venir a llegir podeu presentar-vos al CCCB i atendre el vostre torn de lectura en funció dels lectors que hi trobeu o bé adreçar-vos a les taquilles del CCCB i apuntar-vos a la graella d'horaris indicant el dia i l'hora que fareu la vostra lectura.

Horari d'exposicions (i, per tant, de la lectura):
Dimarts, dijous i divendres d'11 a 14 hores i de 16 a 20 hores
Dimecres i dissabtes d'11 a 20 hores
Diumenges i festius d'11 a 19 hores
Tancat els dilluns no festius

Proposta

A la vostra dreta hi ha una sèrie de links a altres pàgines web. Algunes ja les he comentat abans d'afegir-les, altres senzillament hi són, perquè tal i com diu l'encapçalament m'agraden (o em són útils de tenir a mà).

Entre aquests links trobareu el que us porta a El club de Azotacalles. És un intent per tal que la gent s'animi a escriure "allò que vagi trobant". Potser resulta una mica absurd perquè qui vol pot dir la seva en els comentaris d'aquesta pàgina o crear el seu propi blog, però m'agradaria que poguéssim formar un petit equip de redacció virtual.

Qui s'anima?

Mobilitzacions

Extret de la pàgina de indymedia quarts de vuit d'aquest matí:

De la protesta a la resistència permanent

:: 20/3/003 - 4h :: Ha començat la guerra :: A les set del vespre es convoca als ciutadans contraris a la guerra a les places dels ajuntaments respectius. Convocatòria Barcelona: a les 20.00 a Pl. San Jaume, Pl. de Sants i Pl. Rius i Taulet. Mobilitzacions a la UAB :: 10:00 Assamblea i aturada de classes; 11:30 Concentració a la plaça civica i anada cap a la A7; 12:00 Tall de l'autopista A7. Dissabte demonstracions a les 19.00 a les gran ciutats, a llocs per determinar. Altres convocatòries:: madrid.indymedia.org

21 de març: Manifestació a Gràcia contra la guerra. 19.30h. jardinets de Gràcia. 'Les dones diuen no a la guerra' 18:00 hores Rambla de Canaletes, Barcelona Nova convocatòria de l'Espai Alliberat contra la guerra 23 de març: Jornada contra la guerra durant tot el dia a la platja de la Barceloneta 27 al 30 de març: Consulta contra la guerra.

Dret a pataleta!

Per demà divendres hi ha prevista una acció "cívic-informàtica" que consisteix en enviar e-mails contra la guerra al palau de la Moncloa, amb el següent text o similar:

"Sr. Presidente:

Exigimos la no participación de España en ninguna acción bélica contra Irak"

L'adreça on s'ha d'enviar és: jmaznar@presidencia.gob.es

No es pot perdre el dret a pataleta!

La biblioteca ambulant

Ja fa temps que després de llegir l'article de Quim Gil, em va semblar una bona idea no deixar que els llibres agafessin pols sobre les estanteries. Vaig intentar difondre el missatge entre les meves amistats, val a dir que sense massa èxit (jo sóc la primera a la que costa despendre's d'un llibre, pensant en retrobar les bones sensacions d'aquella lectura en un altre moment).

Ara, m'arriben notícies d'una experiència similar: Llegeix i allibera el llibre. Ja ho saps si trobes un llibre amb el logo groc i un número, llegeix-lo, registra'l a bookcrossing i allibera'l.

Pique-assiette

Una azotacalles amiga m'ha fet arribar una altra paraula bonica:

i em diu: "són totes aquelles persones que van a les inauguracions i a les festes sense invitació i al final són qui millor s'ho passen".

El Larousse, més mancat de poesia, ho tradueix com gorrón. Jo li he trobat un sinònim en francès que també sona bé: écornifleur.

Fa temps que no vaig a fer de pique-assiette per aquests móns.

Don't do it

http://www.cammaert.com/dontdoit.html

"divertimento"

Calculeu lo males putes que podeu arribar a ser, amb aquest test.

Jo pàmfila com sempre només tinc un 19%.