flaneuse

De festivals però de luxe

Anar de festivals ara que n’arriba la temporada fa molta mandra quan ja tens certa edat. Poques ganes de trobar-se enmig d’un descampat, rebentats i havent de maldormir en una iglú entre envasos buits.

Si a sobre els festivals són a Anglaterra on hi ha el perill que la iglú rellisqui sobre el fang més et val calçar-te unes hunter enlloc d’unes victoria, prendre precaucions i encarregar un myhab.

Compres les entrades i reserves un habitacle reciclat que t’assegura descansar còmodament entre concert i concert. I a més a més, reserven banys privats per als inquilins dels myhab.

Via Trecool.

Creuant-nos

Diumenge ben assolellat, enfilem les curves i estrenem aperitius vora el mar. Mentre mengem calamarsons i el nas se’m posa com aquell dia a Cascais, passen en Rubén i la Sílvie, jo amb samarreta de tirants, tu amb camisa i ells encara tan abrigats, poca estona fa que passegen per Sitges.

Avui repetim platja però urbana, bicicleta avall, fideus en capses de cartró, flashmob institucionalitzada a la Reial, més premsa que espontanis, marxem cinc minuts abans preguntant-nos quants bloggers dels que no coneixem la cara s’han quedat allà esperant a congelar-se davant les càmares del K3 i ens trobem al Culturista, l’home dels cinc mil dòlars (Albert, que amb cinc mil dòlars ja no fem res!) el que es tira i mai sé ben bé de quin precipici. Però el que cau pel fotolog del Forns val la pena recollir-ho (preneu nota companys de ny).

Quan els germans Barnils em van demanar que els recomanés els blogs que ara llegeixo vaig parlar d’aquests tres i trobar-los pels carrers és una mica com veure passar un actor de serial de TV3, el saludaries com si fos de casa encara que ell no et reconeixés.

Una escola per a tot

En la línia del que aquí a la vora fan els de Platoniq amb el seu BCC, la School of Everything proposa una forma d’aprenentatge aprofitant la xarxa de xarxes que és la web 2.0.

De naranja o de limón

Origami, plegant papers.

Miro enrere i recupero enllaços que fa temps que no visito.

Avui, per exemple, he recuperat la Mirada Oblicua de la Berna Wang.

Hay días
que tengo la mesa llena de papeles
y la cabeza de pájaros.

Anant de botigues per reis

Ja sé que no són maneres de reprendre el blog després de tants dies, però si esteu anant amunt i avall fent de reis d’orient i ja no li trobeu la gràcia a res, passeu-vos per aquí i divertiu-vos durant 60 segons.

Una manera diferent de vendre online:HEMA. Via Popgadget.

Bike friendly?

Via el blog del grup de treball de Richard Florida arribo a aquest ranking de ciutats “amigues” de les bicis i em sorprèn veure que Barcelona hi figura el número 10, just després de Berlín. Està clar que tot depèn dels ulls com es miri, sobretot quan la visió del ranking és completament occidental. Jo diria que els onze primers llocs del món els haurien d’ocupar les ciutats de l’Àsia on per necessitat la bicicleta és un dels transports més habituals.

Barcelona està de moda, això si que ho hem de reconèixer, pertant no pot faltar a cap top ten, i el Bicing es veu que fa patxoca. Esperem que això no faci adormir la política municipal de pacificació del trànsit, perquè encara hi ha molta feina a fer

On March 22, 2007, Barcelona’s City Council started the Bicing service, a bicycle service for public transport. Once the user has their card, they can take a bicycle from any of the 100 stations spread around the city and use it anywhere the urban area of the city, and then leave it at another station.

Barcelona City Council is working day and night to expand, rationalize and improve the network of routes and cycle paths in the city. The city has created a ‘green ring’ that surrounds the metropolitan area of Barcelona with a bike path. There are currently 3,250 parking spaces for bikes at street level. Barcelona City Council is constructing a new underground car park for bicycles; this forms part of a pilot program to prevent theft and provide security for bicycle users.

In September, deliberately aimed to coincide with Car Free Day, the Sustainable and Safe Mobility Week takes place, in which a whole day is dedicated to the bicycle. Bike Week was held for the first time between May 21 and 26 in 2002. It’s another step forward along the same path that was started by the Festival of the Bicycle , which is integrated into Bike Week. Apart from the festive and leisure activities or the presentation of various projects that are centered around the bicycle, it is a call to use pedal power to get around.

Highlights: Designated street lanes, independent bike paths, traffic signals and bike maps. Activities and events that raise awareness and education for bike safety. Ample bike parking.

Transport intel·ligent, ciutats intel·ligents.

Arribo via la xarxa de del.icio.us a la ponència d’inauguració del curs d’enguany a la UOC que va fer William J. Mitchell, profesor d’arquitectura i Art i Ciències Multimedia al Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). sota el títol “Ciutats intel·ligents”, Mitchell desgrana l’evolució de le sciutats fen un paral·lelisme amb l’anatomia. Ens trobem ara en el moment de fer funcionar el sistema nerviós de les ciutats, fent que la informació corri per mantenir en forma els punts vitals de l’organisme.

El text presenta també el projecte de cotxes urbans que l’equip de recerca de Mitchell al MIT ha desenvolupat a l’estil del bicing barceloní. En dies de pluja com el d’avui, jo també canviaria el bicing pel petit smart.

Troballes llibròfagues

L’Albert ha fet una bona troballa llibròfaga, els Sorted Books de Nina Katchadourian.

The Sorted Books project began in 1993 years ago and is ongoing. The project has taken place in many different places over the years, ranging form private homes to specialized public book collections. The process is the same in every case: culling through a collection of books, pulling particular titles, and eventually grouping the books into clusters so that the titles can be read in sequence, from top to bottom. The final results are shown either as photographs of the book clusters or as the actual stacks themselves, shown on the shelves of the library they were drawn from. Taken as a whole, the clusters from each sorting aim to examine that particular library’s focus, idiosyncrasies, and inconsistencies — a cross-section of that library’s holdings. At present, the Sorted Books project comprises more than 130 book clusters.

Nina Katchadourian

To Do!

On my way to my office this morning, I came across a H-U-G-E wall of post-its saying ‘TO DO’. I stopped and started watching peoples reactions. I can not even tell you how many smiles this art installation (?) created. People stopped, pulled out a pen and started scribbling on the post-its. This type of unexpected sighting is one of the reasons why I am so in love with New York. I could not have had a better start in the day. A big thank you to the creators.

Tina Roth a Swissmiss.

Es tracta d’una instal·lació de Illegalart.org feta amb 2050 post-it que convida a tothom a escriure-hi les seves tasques per tal de generar una consciència col·lectiva sobre els compromisos personals.

Podeu veure’n les fotos a la web d’Illegalart o al set de flickr de la Swissmiss.

Life Remix

Diversos dels blogs pels quals la Flaneuse fa el xafarder i practica idiomes s’han agrupat en una pàgina web sota el nom de Life Remix.

Des d’aquest mescladís ens proposen 100 consells per a millorar la nostra vida, que potser millorar-la no ens l’acaben de millorar però que com a mínim ens tindran distrets durant les hores llargues de calor.

Jo, esteta, prefereixo llegir-los des de Behance.

Social Networks

Aquest és un post doble: primer us volia ensenyar el video sobre el potencial de les xarxes socials online que han elaborat els de Common Craft, però a partir d’allà he descobert DotSub, una aplicació 2.0 en fase beta que permet introduir els subtítols dels vídeos d’internet en qualsevol llengua.

Es tracta d’un projecte social que permet que siguin els mateixos usuaris els que col·laborin en les traduccions. Un altre recurs 2.0 a tenir en compte.

BCC

Video documentació del projecte. Més informació a la web de platoniq.

Glimpse

La Jördis Anderson havia de fer una tesi per acabar els seus estudis de Comunicació Visual a la Universitat de Potsdam.

La Jördis tenia un compte a Flickr, un munt de fotografies preferides, un munt de contactes a Flickr de qui resseguia les vides i de qui es fiava a l’hora de descobrir noves imatges evocadores.

La Jördis va unir una cosa amb l’altra i va crear Glimpse, la seva tesi, el prototip d’una revista que aprofita els vincles que es fan a Flickr per parlar de fotografia, de la vida, de la tècnica, de com ens veiem i dels objectes que ens acompanyen.

Ara, la Jördis ha fet cas dels que li deien: “sigues una bona noia i ensenya’ns la teva tesi” i ha penjat Glimpse a una nova web. Per veure-ho millor, si li escrius un correu te n’enviarà un exemplar en pdf.

Si cada matí ens separessin 3191 milles

Com a la stephanie i la mav. 3191, a year of mornings.

Granit

Avui he ensopegat amb el Muji escandinau.

Granit was born in 1997 through pure frustration. It was easy to find nice things to fill your life with, but hard to find something good to keep them in. It was an equation that didn´t add up, and giving order to things was unnecessarily difficult. We wanted to change that!

Què és la Web 2.0?

Per cert, la Flaneuse ja fa quatre anys i un dia que utilitza tantes eines com li és possible en tot aquest nou món, la web la fem tots.

Quepo

L'Esther ha marxat a Nairobi a seguir el Fòrum Social Mundial amb la Fundació Quepo i la missió de fer un documental per tal que ens assabentem millor de tot el que es diu allà.

De moment, podem seguir-los al blog que actualitzen des de Kènia.

Faixionisme

Només cal una mica d'impaciència per anar canviant de canal i pots veure en poc més d'una hora la mateixa notícia tractada per tots els informatius. Quan al TN comencen els esports busques un altre informatiu i enganxes altre cop les mateixes imatges fins que tornen a aparèixer els camps de futbol i saltes a un altre pantalla.

Així fent de saltimbanqui entre informatius, aquest vespre m'he fet un fart de veure stands del Bread&Butter i les desfilades de la Passarel·la Barcelona d'avui.

I quan arribi l'hivern vinent no sé si encara opinaré mateix (per allò de l'air du temps), però avui el que he vist de la col·lecció d'Armand Basi m'ha semblat espantós amb aquelles formes abullofades a les espatlles mentre que en canvi m'ha seduït força més la proposta de MIriam Ponsa i la seva escala de grisos.

Per cert, The Sartorialist cada vegada viatja més i busca instantànies de bons estilismes més enllà de Nova York.

Temples del saber

A The nonist, el blog del dissenyador J.Morrison, en Bec de Lampe va trobar unes imatges de biblioteques que havien d'anar directes a La Flaneuse.

Es tracta d'una sèrie de fotografies impressionants de l'artista alemanya Candida Höfer que captura les imatges de grans biblioteques, però també de museus, teatres i altres receptacles de la cultura.

Back to office

Els anuncis de la vuelta al cole ja no ens fan el mateix efecte, però encara hi ha un cert malestar a l'estómac i temem desenvolupar el síndrome post-vacacional.

Les papereries més sofisticades de la xarxa ja s'han preparat per que els fetitxistes del paper encarem la nova temporada amb estris nous. Jo no sabria per si començar pel look de l'Audrey de rusell+hazel, quedar-me amb el minimalisme funcional de M.O. Inc, o posar la nota divertida amb les carpetes de l'oncle Bob.

Algú coneix altres adreces on poder escapar de la tirania de Miquelrius?

Clare

L'estil del carrer

Qui diu que el que es veu a les passarel·les no es porta al carrer? Qui no creu que el que es veu al carrer serà sobre les passarel·les la propera temporada?

Estalvieu la fortuna que ens cobren aquí per el Vogue Italia i passegeu pels looks més moderns de les ciutats d'arreu.

Berlin
Paris
Nova York
Tokio
Londres
Estocolm
Helsinki

Qui coneix més city-street-fashion-blogs? Qui té el de Barcelona?

I'm from Barcelona

Reading and having coffee

"People are experience rich and theory poor," the writer Malcolm Gladwell said recently. "People who are busy doing things — as opposed to people who are busy sitting around, like me, reading and having coffee in coffee shops — don't have opportunities to kind of collect and organize their experiences and make sense of them."

The Gladwell Effect

Això és una fotografia que no vaig fer

Fa uns mesos, cada vegada que la Flaneuse sortia de casa amb la seva càmara fotogràfica, aquesta es rebel·lava arribat el moment i decidia no engegar-se. Així, mica en mica, vam perdre l'hàbit de dur la càmara a sobre i de mirar el món amb ganes de capturar-lo.

A Unphotographable, en Michael David Murphy descriu amb paraules tot allò que no ha fotografiat. Un fotolog però sense imatges. Un bon exercici de descripció.

Aventures de baix cost

A més de gaudir del seu treball d'il·lustradora, si visiteu la pàgina de la Penelope Dullaghan podreu prendre notes d'algunes inexpensive adventures, coses per fer aquestes vacances sense gastar massa i sobretot exercitant una mica la creativitat.

Histoire

Si segueixes el pont d'en Fred Eerdekens t'explicarà una història d'ombres i llums i d'una subtil cal·ligrafia que recorre les parets.

Ja n'han parlat a Favorite choses.

Kemp

En Kemp és un dissenyador de Portland que publica un excel·lent photoblog que no us podeu perdre: Intransient.

Objectius 2006

Una curiositat: segons el rànquing de Technorati, avui 2 de gener, el llibre més comentat a la blogosfera és The Magic Lamp : Goal Setting for People Who Hate Setting Goals. Molt adequat per aquestes dates, no hi ha dubte que els bloggers del món viuen al dia.

Així doncs, si us fa mandra marcar-vos nous objectius i fer bons pròpòsits per aquest nou any segur que aquí trobareu alguns consells.

Històries de la blogosfera

Hi ha dies en que llegir alguns posts et produeix cert pudor. La blogosfera ho ensenya tot: cara i creu.

D'obres

Finalment ja sabem que Muji a Barcelona era una predicció real. Avui la Flaneuse i jo mateixa gairebé hem caigut de cul al descobrir que la cadena japonesa s'està instal·lant al local que fins fa uns mesos ocupava la llibreria Crisol de la Rambla Catalunya (a la cantonada amb el carrer València).

La tàpia de les obres anuncia que obriran per primavera. Llàstima que la càmara de fotos ens ha fet figa, però pels desconfiats només caldrà que ramblegeu per comprovar-ho.

Gestiona la teva vida a internet

Hi ha un munt d'aplicacions que funcionen a través d'internet dissenyades per facilitar-nos l'existència (o complicar-nos-la segons com es miri), i que ens permeten tenir a la nostra disposició allò que ens interessa sempre que tinguem accés a la xarxa.

La Flaneuse va provant-les totes, sovint s'oblida de la quantitat de comptes que ha creat, potser per això ha decidit avui fer-ne un repàs, i recomanar-ne algunes per aquells que van encara més peix que ella (els que ja teniu el nivell de geekisme avançat podeu deixar-ho aquí, que no descobrireu res de nou).

• Correu electrònic: Gmail.
• Gestor de bookmarks: Del.icio.us.
• Publicar fotos a internet: Flickr
• Llistes: Tadalist
• Gestor de projectes: Backpack
• Calendari en línia: Calendarhub
• Gestor de contactes: Plaxo

De totes, totes, la Flaneuse està segura que quan el seu programador preferit acabi el WEERP, segur que podrà anul·lar tots aquests comptes i treballar amb una sola eina global.

Organitzant el que queda d'any

End of Year Organizing - 8 Quick Ideas

Now that the end of the year is upon you, why not spend the last few days of 2005 getting some areas of your life in order? Work on these a little each day, and you'll be able to start the year fresh in 2006.

1. A task a day. Count how many days are left in the year. Then, grab a sheet of paper and list tasks you've been meaning to do--one for each day remaining in 2005. Do a task a day, until they're all completed.

2. Start a new calendar. Get yourself a new calendar and fill in any special dates or events you already know about.Go a step further by highlighting similar dates in the same color, such as all birthdays in green, all meetings in blue and all medical appointments in yellow.

3. Catch up on your laundry. Work on catching up on your laundry. Do two loads each day if necessary until there's nothing left to do.

4. Make a donation drop. Grab a large plastic bag and inventory your closets, cupboards and drawers for anything you no longer need, but is in good condition. Drop these items in the bag, and drive them over to your favorite charity organization. (If you have kids, donate toys they no longer play with. This is always good practice right before Christmas, right before the new Christmas toys arrive from Santa.)

5. Weed out your filing cabinet. Go through each file folder one by one and get rid of anything outdated or no longer useful. Even if you spend just 15 minutes each day until the end of this year doing this, your filing cabinet will have gained some extra space.

6. Empty your email inbox. Seriously. Even if you still have messages in your inbox from 2004, make it a point to delete every single one you don't need, and to act on whatever is left over.

7. Stop buying. Rather than buying more food for your pantry, more supplies for your hobby, more clothes for your closet, etc., work with what you already have this year. Keep it simple, and you're less likely to end up with tons of clutter.

8. Organize your goals. What do you want to accomplish in 2006? Write down your top 10 goals, and then prioritize them so that your most important goal is at the very top of your list, and the least important of those 10 is at the bottom. Once January 1st rolls around, begin working on goal number one. Once that goal is met, begin working on goal number two, and so on until you've reached all (or most) of your goals for the year.

Maria Garcia. Newsletter de Get Organized Now.

Buy Nothing Day

De la mà del col·lectiu ad-busters, un any més arriba el Dia de No Comprar Res, puntulament un mes abans de Nadal per començar a reflexionar sobre la voràgine on estem a punt de caure.

Així doncs, almenys per avui, reflexionem abans de fer córrer la targeta de crèdit! No val no comprar res avui i demà tenir el doble de feina a gastar, jo crec que cal senzillament ser més conscients a l'hora de consumir.

Ilublog

Potser alguna altra vegada us havia enllaçat la web de la Luci Gutiérrez, una jove il·lustradora de Barcelona.

Avui he descobert que a part del portfoli i les animacions, des del passat febrer la Luci publica un blog amb petites il·lustracions. El trobareu aquí.

Recordatoris

La revista Lateral organitza les Jornades de Literatura sense Ficció a la UAB per a la propera setmana.

Demà dimecres el professor Lluís Izquierdo presentarà la seva conferència "Robert Musil o la novel·la sense fi" a la biblioteca Can Sant Joan de Montcada i Reixac.

Cada dia, de dilluns a dijous a la biblioteca Francesca Bonnemaison fan un cafè literari.

etc, etc, etc.

Jo no sé per què cada dia surto menys!

Infàmia

El col·lectiu Turisme Tàctic està desenvolupant el projecte "La ruta de la infàmia" i busca la col·laboració de tots els ciutadans que puguin ajudar a documentar-la.

A través del fòrum de participació de la seva web us assebentareu d'on provénen molts noms de carrers, monuments i altres llocs, i podreu jutajr-ne la seva infàmia.

Turisme Tàctic és un col·lectiu format per tres artistes que utilitzen les formes pròpies de l'univers turístic com a mitjà de comuncació en les seves intervencions a l'espai públic.

Nota no ben bé de premsa

Si encara hi ha algun lletraferit que passa per aquí, potser trobarà interessant d'apuntar-se a l'agenda algunes d'aquestes cites.

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LITERATURA CENTREEUROPEA.

Amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura 2005, la Diputació de Barcelona amb la col•laboració de les editorials Quaderns Crema i El Acantilado, proposa un repàs a la literatura centreeuropea del segle XX de la mà d'editors i traductors que ens la fan més propera. Aquest cicle de conferències s’afegeix a totes les activitats que enguany ajuntaments i Diputació de Barcelona han programat per difondre l’interès pels llibres i la lectura. No perdis el tren de la cultura i suma’t a totes les activitats que es realitzen al teu territori.

• Arthur Schnitzler.
  A càrrec de Álvaro de la Rica.
  Dimecres 26 d’octubre. Biblioteca Montcada Centre.
  
  
• Robert Musil
  A càrrec de Lluís Izquierdo.
  Dimecres 2 de novembre.Biblioteca Can Sant Joan.
  
  
• Joseph Roth
  A càrrec d’Anna Montané.
  Dimecres 9 de novembre. Biblioteca Montcada Centre.
  
  
• Stefan Zweig
  A càrrec de Jaime Vándor.
  Dimecres 16 de novembre. Biblioteca Can Sant Joan.
  
  
• Imre Kértesz
  A càrrec de Adam Kovacsics.
  Dimecres 23 de novembre. Biblioteca Montcada Centre.
  

Totes les sessions tindran lloc a les 19 h.
Biblioteca pública Can Sant Joan (c/ Turó, 45).
Biblioteca pública Montcada Centre (c/ Montiu 12).

Any del Llibre i la Lectura

Què més llegeixo?

What should I read next? Acabes un llibre que t'ha agradat i voldries seguir en aquesta mateixa línia. En aquesta base de dades, a partir de les llistes d'altres lectors, et recomanen per on seguir els teus itineraris de lectura.

Via Cool Hunting.

Una flor per a tu

Els mèrits de l'aire minimalista i zen d'aquesta composició floral són tots del rei dels minairons tècnics d'aquest blog, que sempre procura tenir-me el codi ben net i funcional.

Via l'Albert arribo a OrganicHTML on et diuen com seria el teu codi HTML si creixés com una flor.

Minairons

Per a si algú encara no està subscrit al Rodamots, us retallo el mot d'avui:

minairons (m pl)
Éssers fantàstics, molt diminuts, però capaços d'enllestir molta feina. Expliquen que el seu propietari els guarda en un canut d'agulles i, quan li convé, els fa sortir per manar-los feina.
També: manairons, menairons (Pallars, Andorra, Alt Urgell); a l'Alta Ribaborça en diuen diablorins i, en altres indrets meridicionals, més allunyats del Pirineu, són coneguts per femilians.

Rodamots. Cada dia un mot.

Es busca un canut d'agulles ple de minairons que abans amenitzaven aquest blog. On el dec haver perdut?

Caixes o ninots

Les normes són senzilles: arregla una caixa per fer qualsevol tipus de figura o objecte i envia-la a: The box doodle tool.

MUJI a Barcelona

Ja fa anys que provàvem la combinació a Google dels termes "MUJI" i Barcelona. Sembla que d'aquí poc obtindrem el resultat que esperàvem: una adreça cap on encaminar els nostres passos a la recerca dels productes japonesos sense marca.

No us amagaré la font d'aquesta informació: la Flaneuse feia passar la seva targeta de crèdit per segona vegada al MUJI del carrer Saint-Sulpice de París quan el venedor va començar a conversar-hi en un perfecte català que havia après a La Sorbonne. El noi estava d'allò més il·lusionat de trobar catalans amb qui parlar i ràpidament va destapar un secret industrial: MUJI France obrirà una botiga a Barcelona a finals del 2006. Encara no en saben l'emplaçament, podem començar a fer les apostes. En Bec de Lampe i la Flaneuse han reservat algunes compres per a fer-les a Barcelona (tot i la temptació d'emportar-se el catàleg sencer) i correspondre la simpatia de l'estudiant de català que probablement serà l'encarregat de la filial barcelonina.

MUJI prové de mujirushi ryohin que significa productes sense marca. Tot el que s'hi ven no porta cap logotip enganxat, no cal que mentres escrius tinguis sempre present el nom de l'empresa que ha fabricat el bolígraf, pots portar sabates que no llueixin cap emblema, bosses que no portin gravat cap nom. No és la marca el que és més important sinó el producte, acabats perfectes, dissenys bons i materials bonics.

Fins que no arribin a Barcelona trobareu MUJI a les seves diverses seus del Japó, Londres, París, Milà (recentment inaugurada la seva botiga al Corso Buenos Aires) i en una secció especial de la Design Store del MOMA de Nova York. O bé via web a través de MUJI UK.

Odile

Em segueix fascinant la gent que persevera en els seus projectes i explora el pas del temps. L'Odile Marchoul s'ha retratat en un fotomatón cada setmana des de 1999.

Via La Petite Claudine.

Purseuing

Una altra de les passions frívoles de la Flaneuse és anar a la caça de la bossa perfecta per a cada ocasió. Ja fa temps que la Flaneuse sap que la perfecció no existeix, de manera que la cacera només fa que anar engrossant cada vegada més la col·lecció de bosses de mà, messengers bags, maletins, carteres, etc. Però és inevitable, no es pot aturar aquest instint d'ampliació dels trofeus de caça.

Més que una passió deu ser una patologia força extesa, mireu sinó Purseuing oThe bag blog.

Les de la fotografia són de Modern Seed.

Agendes

La setmana passada l'Ivan m'enviava per correu el seu post amb tot de recomanacions per a passar el juliol a Barcelona (gràcies Flop!). He recordat que l'any passat vaig provar de fer una proposta cada dia i no me'n vaig sortir. Ara que repasso les agendes de Paris per veure què hi passa els dies que hi serem, penso que com sempre a la xarxa, el problema és com es dilueix la informació i com costa de resseguir-la.

Upcoming.org pretén ser una agenda d'esdeveniments globals. Es basa en la informació que hi dipositen els usuaris i ens converteix a tots en informadors. Registra't i inclou allò que saps que passarà prop d'on ets. És una agenda que construïm tots com una mena de wiki.

No sé quan fa que funciona però el resultat de moment m'ha semblat una mica decebedor. Les iniciatives que compten amb la participació de la gent han de donar-se a conèixer i motivar als usuaris a participar perquè sinó moren soles i oblidades.

Així doncs, si teniu una estona i encara voleu creure en la col·laboració de tots, registreu-vos a upcoming, assebenteu-vos del que passa a la vostra ciutat i introduiu tot allò que trobeu a faltar.

Mirant al mar

Antony Gromley. ANOTHER PLACE 1997 Cast iron 100 figures 189 x 53 x 29 cm. Web.

Aprendre a desprendre's

Ahir més d'un devia fer dissabte i en un moment de valentia decidir que finalment calia llençar tota una sèrie d'objectes que s'acumulen amb els anys però que fan més nosa que servei.

Hi ha records, regals, atuells, peces de vestir, mobles, certes coses que ens fa mal d'abandonar dins del contenidor i que queden a la vista de tothom al terra de la voravia, aprop del seu destí fatal però no ben bé dins, amb l'esperança que algú les recuperi i comencin una altra vida en un altre espai lluny de l'abocador.

Això devia pensar algú que ahir va abandonar la fotografia Cristhy at La Coupole d'Arthur Elgort signada pel fotògraf a la cantonada del carrer Hospital amb Egipcíaques. La Flaneuse i en Bec de Lampe van acostar-s'hi amb curiositat i cert aire de salvadors però malhauradament algú s'hi havia acostat abans i havia decidit que la fotografia Christy Turlington a l'estil Lisa Fonssagrives-Penn era un bon lloc per a fer-hi un riu.

Així doncs, la troballa d'ahir la tarda va quedar frustrada. Si més no vam aprendre el nom d'un altre fotògraf.

Ho inventen tot!

A The Perfect PIcture Wall et venen tot un kit per a que decoris les teves parets amb una composició perfecta de marcs de diverses mides: una plantilla per marcar fàcilment els punts on fer els forats, els marcs, i fins i tot les fotos!

Cinc nits

Al Le cool d'aquesta setmana hi descobreixo un altre motiu per voler ser estranger a Barcelona. Al carrer Pau Claris hi ha cinc habitacions que funcionen com a mini-hotel, per dormir i esmorzar. Jo així també vindria a passar uns dies a Barcelona, habitacions relaxants, bon gust, esmorzars contundents i pel que sembla bon ambient.

Morran

Crec que ja us havia parlat alguna altra vegada de la Camilla Engman però avui m'he retrobat amb els ninots que fabrica ella mateixa i no m'he pogut estar de portar cap a la Flaneuse l'enllaç a les seves fotografies.

Sempre es pot començar una altra col·lecció, oi? O potser aprendre a fer anar el ganxet. Envejo la gent que té facilitat per fer aquestes coses.

Al castell!

Alguns que ja han notat que s'acosta el bon temps, ja hauran passat impacients per la web de Sala Montjuïc i hauran trobat que ja hi ha la proposta per aquest any.

Cada dimecres i divendres a partir de les 20:30h durant cinc setmanes: del 6 de Juliol al 5 d'Agost. Modiband segueix oferint cinema a l'aire lliure, música de jazz, i una bona excusa per a fer picnic i passar la tarda i la nit en un lloc que oblidem la resta de l'any.

Que el castell de Montjuïc és un espai desaprofitat pel sector d'oci i cultura de la ciutat també ho van veure clar els organitzadors d'Hamaka. Feu un favor als ravaleros i enlloc d'anar al Sónar aquest cap de setmana, pugeu al castell. Revitalitzem amb cultura una altra zona de la ciutat sense emprenyar els veïns!

No patiu que ja us recordaré aquest estiu com preparar un bon picnic i disfrutar del cinema a Sala Montjuïc.

Desaparèixer

Fer-se fonedís és el que permet el City Hideout de l'estudi de disseny neerlandès OOOMS.

Llàstima que l'alternativa que proposen a l'estrés de la vida urbana sigui només seure dins d'una capsa metàl·lica creuant els dits perquè no et trobi ningú. Hi hauria d'haver algun túnel per on escapar.

Via Cool Hunting.

Cultura i projecció internacional

No hi ha temps per ser a tot arreu i de tots tres dies, resulta que només podria anar-hi un, però segur que hi ha algú per aquí a qui li interessi la informació.

Cultura i projecció internacional:de l'exportació a la cooperació.
30 de maig - 1 de juny de 2005
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona - Ministeri de Cultura

La projecció cultural d'un territori s'ha basat, fins ara i de manera majoritària, en l'exportació de produccions i en la circulació de professionals i d'artistes fora del territori d'origen. En un món una de les característiques principals del qual és l'augment exponencial del flux de persones, idees i continguts, es fa necessari tornar a pensar si les clàssiques estratègies basades en l'exportació són les més efectives.

Exportar és excessivament limitat per a aquesta nova realitat. Però en canvi és cada vegada més important per a qualsevol territori ser un nòdul significatiu de les xarxes múltiples. Una ciutat o un país són més o menys significatius en el terreny cultural per la seva capacitat de producció, però sobretot per la seva capacitat de catalitzar processos culturals globals i per la capacitat dels seus agents de jugar un paper de nòdul en les xarxes culturals, siguin públiques o comercials.

Ara, el que està en joc ha de ser la cooperació, el fet de ser capaç d'establir aliances sòlides entre agents i territoris de diferents geografies, més que en la simple capacitat de col·locar missatges o produccions culturals en altres latituds. El seminari pretén abordar una reflexió sobre les estratègies més útils que cal desenvolupar per al cas espanyol, tenint en compte les noves lògiques del context contemporani i les característiques específiques del nostre país.

Programa:

Dilluns 30 de maig, a les 19h
Conferència inaugural: "Els conflictes culturals en la globalizació"
Néstor García Canclini, professor investigador del Departament d'Antropologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

Dimarts 31 de maig, a les 19h
"La cooperació en el marc de la diversitat cultural"
José Maria Ridao, ambaixador del govern espanyol a la UNESCO
Mary Ann Newman, coordinadora institucional de l'Institut Ramon Llull.
Jaume Vallcorba, fundador i editor de Quaderns Crema i Editorial Acantilado
Moderador: Carlos Alberdi, director general de Cooperació i Comunicació Cultural del Ministerio de Cultura

Dimecres 1 de juny, a les 19h
"La cooperació cultural a Espanya: reptes i estratègies"
José Guirao, director de La Casa Encendida (Madrid)
Artur Serra, antropòleg i expert en Internet 2
Eva Almunia, consellera d'Educació, Cultura i Esports del govern de l'Aragó.
Moderador: Josep Ramoneda, director del CCCB

Entrada lliure, amb inscripció prèvia.
Inscripció:
Oficina de Cursos del CCCB
Montalegre, 5. 08001 Barcelona
Tel.: 93 306 41 33 / fax: 93 301 42 54
e-mail: cursos@cccb.org

You are beautiful

You are beautiful és un projecte col·lectiu a cavall entre l'anti-marketing i l'street-art, nascut a Chicago i que s'expandeix pel món a través de la col·laboració d'artistes i amateurs de tot el món connectats a la xarxa.

El mateix col·lectiu té en marxa també el projecte You are-I am, basat en les postals que arriben d'arreu del planeta i dels llibres que es confeccionen en galeries d'art a partir de simples plantilles amb les frases "you are" i "I am".

I entre les col·laboracions, m'hi trobo l'Aunara dels Frëaklub que sempre treu el nas per tot arreu!

Via 52projects.

Se'ns mengen la història de l'art

Com a llicenciada en història de l'art que s'ha professionalitzat en el camp de la gestió cultural, la proposta de suprimir les carreres com Humanitats o englobar la Història de l'art dins de la Història, em sona a gran disbarat. Un de tan gran que sembla impossible que es pugui aplicar.

Jo vaig patir la reducció del tradicional pla d'estudis de cinc anys a un congestionat pla nou a només quatre anys. Les conseqüències van ser grans llacunes (i grans vull dir tan enormes com no haver estudiat art gòtic en tota la carrera) en el temari.

L'article de la Pilar Parcerisas a l'Avui em sembla que ho exposa prou bé. Potser no hi ha prou demanda professional de llicenciats en història de l'art però això no vol dir que no hi hagi demanda per a cursar aquests estudis.

Et toca

Els fluxos d'informació tenen coses curioses. M'assabento via BBC News i PopGadget que al Servei Estació de Barcelona hi podem trobar un disseny de Pep Torres per a millorar el repartiment de tasques a la llar. La notícia em va passar per alt quan va sortir publicada aquí i ara la llegeixo en anglès.

L'invent de l'agència De Buena Tinta per al Servei Estació consisteix en una rentadora que llegeix les empremtes dactilars i impedeix que la mateixa persona utilitzi la màquina dues vegades seguides. Pensat per a vendre com a regal el dia del pare, els anglesos no se'n van fer ressò fins al dia de la mare.

Està bé fer de contrapunt als anuncis que intenten que comprem aspiradors, robots de cuina i altres elctrodomèstics a les dones que ens van portar al món, a les quals (com si no treballessin) els engalten dues celebracions el mateix dia: el dia del treballador i el de la mare.

Ara que, si per ets o uts, un dels dos ha de quedar sol a casa alguns dies, no podrà fer la bugada fins que la parella no torni. I ja tenim el Rodríguez en qüestió aprofitant mitjons del dret i del revés. Hauran de trobar la manera de reprogramar o fer motllos de dits, ja se sap que feta la llei, feta la trampa.

Schin-Chan

"Lleteta! lleteta!, no hi ha teta però hi ha lleteta!"

Schin-Chan.

:)

Espais que no ho són

Un parell d'articles a El Florido Byte em recorden que tinc pendent la lectura de "Los no-lugares" de Marc Augé, on estic segura que trobaré paisatges sovintejats pels flâneurs.

Escribir des de los no-lugares.
Creación y no lugar en el auge del blog.

Projectes

Més troballes:

Tothom té entre mans molts projectes, idees, il·lusions, ganes de fer coses. A 52 projects rastregen la xarxa buscant idees noves que puguin servir de motivació per a tothom.

Segur que hi trobem algun projecte que ens desperta interès.

Els contes que no escriuré mai

I think it was ultimately bad for both of us. Because one of the things that you do as a fiction writer is you sort of take the experiences of…I think the major thing you do is you take the experiences of your life and your memories and you kind of wait for them to gel into something and transform into something that you then write about in a very different way. And when you have this new medium of the web, there’s no gel time — it’s just all liquid. It just all comes out right away. And I was taking all these things, these moments and thoughts and experiences, and just putting them right out there. And once they’re out there, once they’re expressed, they’re gone — I think. I think, for a writer, once you’ve put something down, it sort of both freezes it and expresses it, and you lose it from yourself. And it wasn’t just my memories and experiences.

Blogging is bad for fiction writers a Beautiful Staff.

Els escriptors Ayelet Waldman i Michael Chabon, conversen sobre com el fet de tenir un blog els dificulta la professió com a escriptors de ficció a Literary Friendship.

La Flaneuse (que encara no s'hi ha posat mai a fer d'escriptora de ficció)s'adona que els últims posts que escriu són tot troballes i que ja no pot ni tan sols relatar les petites històries cotidianes.

Potser sí, que els blogs són perjudicials per la ficció.

Smile on a whisper

La Flaneuse, com la Gadgetolady, es queda bocabadada davant de certs artilugis moderns que combinen la tecnologia amb la suavitat, l'ergonomia i la placidesa.

Postals del Japó

Portfolio de Akif Hakan, via la Petite.

Com si res...

No fem vacances, no. Aquest deu ser el problema, que al no fer vacances no tenim massa temps de res més i fa dies que us tenia una mica abandonats!

Però ara no m'he pogut estar de passar-vos un enllaç a la notícia que glosa en Josh Rubin. Bansky un artista de carrer, ha fet tranquil·lament allò que molts d'altres han teoritzat i provat de fer abans, però aquesta vegada amb força èxit: entrar en un museu i posar-hi l'obra pròpia sense que ningú li digués res. Llegiu-ho a Coolhunting

De la mateixa manera que alguns entren als museus i s'enduen El Crit de Munch, Bansky entra i es reafirma com a gran nom de la història de l'art del selge XXI

Lladres de somnis

M'agrada resseguir les galeries de les agències d'il·lustradors i robar-ne imatges per reconstruir els contes que m'acompanyaven de petita i els que somnio de gran.

Aquest lladre l'he pres de Serge Bloch.

Melics de blog

A l'Elle francès de l'octubre de 2004. Via Clotilde

10x10

Una composició de 100 imatges que defineixen cada hora.

10x10 és un projecte de Jonathan J. Harris en col·laboració amb Fabrica de Benetton.

Us recomano que doneu una volta per la pàgina de projectes d'aquest media-artist.

What's in your bag?

M'entretinc deixant passar el slideshow de What's in your bag, el clàssic meme sobre què portes dins la bossa en versió flickr.

No deixaries que la teva parella et remenés el bolso però la veritable raó és que perdries part del teu encant quan s'adonés que formes part d'una gran massa que carrega amunt i avall bàsicament el mateix: un telèfon, uns mocadors, un petit necesser on no hi falta mai una crema de llavis, un reproductor de música, una agenda , una llibreta (els moleskine són majoria entre les usuàries de flickr) i poca cosa destacable més...

Sobre llibres

Muchas veces comento en esta bitácora como ha llegado el libro a mi poder, que expectativas tenía, la impresión que me causó, de la misma manera que uno cuenta como conoció a su pareja, amigos, etcétera. La lectura conforma una vida paralela con las mismas sorpresas, ilusiones, decepciones y monotonías que los quehaceres cotidianos. A menudo, ante la pregunta de ¿Cómo te va la vida? tentaciones he tenido de responder así: 'Bien, he estado de vacaciones en Sevilla, he cambiado de trabajo, y he descubierto a Roberto Bolaño'. Que mis modestos acontecimientos literarios no interesen a nadie no quiere decir que tengan menor influencia en mi vida.

Palimp a Cuchitril Literio.

Bitàcoles sobre llibres:

• Combray
• Cuchitril Literio
• La Hormiga Remolona
• El Llibreter
• El Lector
• Espacio sobre literatura
• JorgeLetralia
• La letra sin sangre
• La Librería
• Lector Ileso
• Vida i literatura

Si en coneixeu d'altres, no us esteu de deixar-ne l'adreça als comentaris.

Pensant en el futur

Prec d'un biògraf

Ensenyar a llegir

(...) si el ciudadano no es capaz de comprender argumentos de una cierta complejidad ni los valores que se transmiten a través de la escritura, acaba fascinado por eslóganes, consignas o exabruptos. Y semejante tosquedad perjudica la convivencia, tanto la privada como la pública.

(...) La función educativa de la lectura, más allá del placer que provoca, es que los ciudadanos sean capaces de comprender mensajes complejos.

José Antonio Marina ahir al Cosmocaixa en el marc de la conferència ¿Se puede recuperar la magia de la lectura?.
Extret de l'article de Xavi Ayén a La Vanguardia d'avui. Enllaç a través d'e-barcelona.

Moleskinerie

La febre dels quaderns Moleskine s’ha estès per tot el món. En Juanjo Seixas parlava fa uns mesos de la renovació d’imatge de la marca, a Balazos fa un parell d’anys en David explicava la paràlisi que li suposava estrenar un quadern nou (des del meu punt de vista, el millor que li pot passar a un Moleskine és que li perdis el respecte, que el taquis, l'omplis, hi enganxis tot el que trobes i n'escantonis les puntes).

L'última troballa és Moleskinerie, un weblog que serveix de punt de trobada pels fanàtics del quadern de la goma elàstica. Tenen en marxa un projecte que fa viatjar diversos quaderns per tot el món per tal que ciutadans d’arreu puguin escriure-hi alguna cosa.

Entre els bookcrossers sovint s’engeguen iniciatives semblants adjuntant a un llibre petits quaderns per tal que tots les lectors del llibre hi diguin la seva o enviant només un quadern per fer un elaborat cadàver exquisit.

En temps internàutics, és bonic retrobar aquelles cartes-cadena que et demanen alguna cosa més que una pesseta i que no prometen res més que la satisfacció de l’experiència. No hi ha encanteris ni maleficis, només anar deixant l’empremta per quaderns que viatgen arreu del món.

Vida ideal

A principios de la primavera, Jian llegó a una pequeña ciudad por negocios. Ese día encontró una librería muy acogedora decorada con antiguas alfombras persas, enormes sofás de estilo inglés e hileras de estanterías de libros con un toque chino. Al parecer, en aquel lugar, la cultura y el comercio no se hallaban en conflicto, al contrario, se hallaban en armonía. Jian se sentó en una gran mesa rectangular de comedor y cogió un libro de la estantería. “Aún necesito una taza de café”, pensó, pero, de repente, le llegó el aroma intenso del té; no tuvo tiempo para dudar, simplemente lo pidió. La mayoría de los chinos tienen la misma imagen de una vida ideal: sostener una taza de té en las manos, escuchar el sonido de la lluvia y leer Dream of the Red Chamber (El sueño de la Cámara Roja), en casa tranquilamente.

Wu Chen Jing. En el exilio

Escales cromàtiques

"Para gustos, colores" diuen els castellans.

Els anglesos poden arribar a ser tan maniàtics a l'hora de preparar-se un te, que el dissenyador Onkar Singh Kular va crear tota una sèrie de tasses amb l'escala cromàtica adequada al te, de manera que puguin triar com de clar els agrada i assegurar-se que els hi posaran la quantitat de llet desitjada.

Segur que és aplicable al cafè en llet i se'n podria fer una mida més petita per totes les varietats de tallats: curts de cafè, llargs, amb un ditet de llet, etc...

Via Josh Rubin (pàgina plena de detalls curiosos).
Més informació aquí i al Museu del Disseny Britànic.

Ressenyes

El Departament de Cultura de la Generalitat facilita a través de la seva web algunes ressenyes de llibres sobre política i gestió cultural i altres temes relacionats (enllaç). Una bona manera de no passar tantes hores remenant entre els prestatges de la llibreria Medios.

Avui hi retallo una ressenya del llibre La indústria del llibre : el passat, el present i el futur de l’edició de Jason Epstein. (Barcelona: Anagrama/Empúries, 2002.)

Les llibreries del futur, assegura Epstein, hauran de ser el que la xarxa mai no podrà ser: tangibles, íntimes i a prop de casa; temples comunitaris, potser amb cafeteries que ofereixin plaer i coneixements en companyia d’altres persones que comparteixen els nostres interessos, on sempre puguem trobar el llibre que cerquem i cada prestatge sigui una font inesgotable de sorpreses i temptacions.

Extret de la ressenya de Maria Rovira a la Biblioteca Central del Departament de Cultura.

"Pues no será tan perra..."

Els que doneu una volteta d’enllaç a enllaç per aquest món de blogs ja estareu al corrent que ahir va arribar a les llibreries el volum que recull els posts de la cèlebre blogger madrilenya Almudena Montero.

L’Almu que també signava com a Evabraun, després d'anys d’escriure posts i augmentar les files de lectors fidels, d’esborrar el blog sencer, d’intentar recuperar aquells primers moments en que encara saps qui són els que et llegeixen, de tornar-hi i haver de reconèixer que t’encanta escriure públicament un blog i rebre els comentaris dels lectors alguns convertits ja en amics, altres d’ocasionals i altres d’enemics afèrrims, després d’acceptar les crítiques, d’haver de lluitar amb el narcicisme impúdic de saber-se visitada per tanta gent desconeguda..., ha saltat al paper.

I al convertir-se en llibre, l’Almu deixa de desdoblar-se. La cotidianitat de la batidora hormonal casa perfectament amb els jocs més abstractes de amqs. La fotografia de la solapa, el seu nom sencer i la petita nota biogràfica l’obliguen a destapar la cara, s’esvaeix el misteri i per fi coneixem l’Almudena.

El llibre, sota el títol Mi vida perra (i amb l’horrorós subtítol “Diario de una treintañera cualquiera”, sospito que imposat per alguna estratègia de marketing editorial), recull els posts dels últims mesos des de febrer del 2004 dels weblogs amqs i Evabraun. Els posts a Eva Braun van desaparèixer fa uns mesos, però fent una mica d’arqueologia encara podreu trobar els anteriors que va escriure des de novembre del 2002 a Batidora Hormonal.

Els que la llegíem podrem recuperar els textos ja coneguts abans no desapareguin per sempre de la xarxa, els que no coneixen els weblogs descobriran una nova autora i una manera nova de fer un dietari, i els que no la suportaven tindran més motius per criticar-la i podran fer diana amb la seva fotografia. Ella de ben segur estarà encantada amb tot plegat.

Metrópolis

En 1903, Georg Simmel catalogaba un puñado de rasgos que dibujaban el esbozo de la metrópolis desde la sociología. Este retrato aproximado, rústico, es sumamente interesante. Adaptamos, según nuestros intereses, siete de los rasgos del monstruo emergente (monstruo no por rareza, sino por su voluntad de mostrarse e ir apareciendo) que forman parte del esqueleto pictórico de Simmel.

Saps que ets de Barcelona quan...

En Yago ha penjat al fòrum de Bookcrossing una paròdia còmica sobre els barcelonins on no costa gaire veure-s'hi reflexat. No prendre'ns tan seriosament ens fa bona falta.

You think a 1.5 million people city is big.
You consider yourself cosmopolitan and multi-lingual because you can speak Spanish and Catalan.
You think Madrid sucks if you have never been there, and say "t