flaneuse

Vieil Garçon (6)

Ai, ai, ai que anem tard! La mare va marxar de vacances deixant-nos tot el vieil garçon per aquest estiu:

25 de juliol, prunes
És millor, si pot ser, que siguin clàudies. Es renten, s’eixuguen, es parteixen per la mitat i se’ls treu el pinyol. (ferran, a les prunes, sí!)

30 de juliol, peres
De la classe que mes us agradi, però que siguin fortes, pelades i sense el cor. Es poden tallar a octaus.

10 d’agost, raïm
La recepta original recomana el moscatell, però crec que aquests raïms italians que tenen el gra mes gran i dur hi queden mes bons. I aquí ja entra al gust de cadascú, amb pell… sense.. ,amb pinyols… sense…

Poseu totes les fruites, recordeu, amb la quantitat equivalent de sucre.

Com a totes les receptes s’hi poden fer canvis, a gust de cadascú, no posar-hi una fruita o afegir-ne una que ens agradi molt, però sempre intentant que siguin fruites de temporada.

I així acabarà el Vieil Garçon, només queda esperar a que es dissolgui el sucre, això passa cap als nadals, obrir el pot i tastar con ha quedat.

La versió de la mare de la recepta de la Glòria Baliu.

Vieil Garçon (5)

15 de Juliol, préssecs. Dels de vinya.

Es pelen, es treu el pinyol i es fan a llunes, o senzillament es tallen a trossos de la mida d’un mos.

I al pot amb el sucre corresponent.

La mare adaptant la Glòria Baliu.

Vieil Garçon (4)

Seguim omplint el pot.

A la recepta original no n’hi posa, però jo crec que és una de les fruites que hi queda més bona, i ara n’és el moment. Són les cireres.

Han de ser ben grosses i fortes. Renteu-les, traieu la tija, i al pot. No oblideu el sucre!

L’adaptació de la mare d’una recepta de la Glòria Baliu.

Vieil Garçon (3)

Ja teniu els maduixots al pot? Doncs seguim…

10 de juny, albercocs

Han de ser madurs però no massa tous, renteu-los, eixugueu-los, treieu el pinyol, talleu-los en 2 o 4 trossos i al pot.

Recordeu, el mateix pes de sucre i no remenar!

La recepta de la mare que diu que és a partir d’una de la Glòria Baliu.

Vieil Garçon (2)

Ha arribat l’hora de començar a omplir el pot.

30 de maig, maduixes (maduixots)- no cal ser massa estrictes, dia abans, dia després. Es trien no massa grossos, els del Maresme son més petits i m´s bons, es renten , se’ls treu la cua i es deixen escórrer fins que siguin ben secs. Després es tiren sencers dintre el pot amb la mateixa quantitat de sucre, on ja haurem posat l’aiguardent.

No s’ha de remenar. Ah… i no us emocioneu amb la quantitat de fresons, amb 1/4 de kg n’hi ha prou, que encara falten moltes fruites!

la recepta de la mare

Vieil Garçon

La mare fa anys que prepara una recepta convertida en un dels misteris més buscats de les seves amistats, les quals cada any tasten a xarrups l’invent i proven de destriar-ne tots els ingredients. Vet-aquí que enguany s’ha decidit a explicar-la però en fascicles, perquè la cosa s’ha de fer a l’antiga, mica en mica i seguint els temps de les estacions i les collites.

El Vieil Garçon és un dolç inclassificable a mig camí entre la fruita confitada, la melmelada, l’arrop o el licor xinès amb cuc a dins. Aquí en teniu la primera entrega:

Atenció!! Aneu preparant els estris que ja és hora de preparar el Vieil Garçon, ja sabeu… aquella melmelada, que no és melmelada i que tan agrada quan arriba el fred.

Necessitareu un pot de vidre gran, amb el broc ample, i una ampolla de vodka o qualsevol aiguardent sec no aromatitzat, pot ser orujo, grappa, rom blanc…Per fer-vos una idea de la mida del pot, el licor ha de omplir 1/3 part , ja que després hi han de cabre les fruites.

A mesura que van apareixent les fruites -seguint el calendari del pagès, no el de les parades de la Boqueria!- s’hi van posant dintre amb el seu pes igual de sucre. Això és essencial: s’ha de posar el mateix pes de fruita que de sucre cada vegada, tant si són 100 grams com si és 1 kg.

I ja us comunicaré quan hem de començar…