Un nou vídeo del grup d’investigació sobre etnografia digital de la Kansas State University, que ja van voltar el món amb el “Web 2.0 The machine is us/ing us”.
Via El futuro del libro, on trobareu una bona selecció de llibres sobre el fenòmen web a nivell antropològìc.
Per la mare.
Via Juan Freire.
1. Cuore di stoffa, 2. kirinnamabeer, 3. and I miss you., 4. coffee., 5. Untitled, 6. Botschaften, 7. Detroit Bldg. Series-Abandoned Blackboard, 8. coffee for one, 9. alana's accordian room, 10. mortimer, my sweet, 11. Thinking, 12. 19990610_01, 13. Pottery, 14. A salmon saved my life last night., 15. ??????? /, 16. ???/ ?, 17. Untitled, 18. me and my friend, 19. Untitled, 20. Another thing that seemed like a good idea at the time. (#584), 21. March 19 (too many girl pushups), 22. Untitled, 23. Untitled, 24. stripes and cardigan, 25. blue, 26. Engrossed, 27. Show us your Abs, 28. strawberry milkshake, 29. Passionfruit, 30. wake up, 31. Untitled, 32. bffs, 33. sleepy noug4t, 34. isbn4579111192, 35. Footprint of an Angel, 36. ??
Si cliqueu sobre la foto trobareu un set de vacances d'en Bec de Lampe i la Flaneuse a Lisboa (a flickr es pot comentar).
Quines ganes de cop i volta de tornar a fer fotos a tothora i construir un mosaic de colors amb les imatges preferides!
Hi ha una llegenda (com de tot) que explica que durant el període Edo, en un temple del Japó malvivia un mojo amb el seu gat Tama. Una nit, un home ric quedà atrapat al bosc per una forta tempesta fins que s'adonà que el gat li feia estranys senyals. Quan va acostar-se al felí, un llamp caigué sobre l'arbre sota el que s'havia estat protegint de l'aiguat. Com a mostra d'agraïment, el noble va convertir-se en benefactor del temple i en honor del gat es creà aquesta icona.
La proliferació de la imatge, però, té uns orígens més prosaïcs. Els prostíbuls japonesos havien estat sempre protegits per grans amulets de formes fàl·liques, però durant el període Meiji, a principis del nostre s.XIX, amb l'arribada dels occidentals es van anar retirant per no ofendre als nous visitants, i van ser substituïts per aquests gats de la bona sort. El gest amb la mà, convidant a entrar és el mateix que utilitzaven les prostitutes per a captar clients i fer més caixa.
De totes les llegendes sobre els orígens del te, la que més m'agrada és la que explica que el príncep Dharma viatjà a la Xina per predicar els preceptes de Buda. Per ser més digne de la missió, es fixà l'objectiu de no dormir durant els nous anys del seu periple.
Al cap de tres anys, Bodhi-Darma acabà per endormiscar-se. En despertar-se, enfurismat per la seva feblesa es tallà les parpelles i les llençà al terra.
Anys més tard, tornà a passar per aquell indret i comprovà que les parpelles havien servit de llavor per a un arbust que no havia vist mai. En degustà les fulles i s'adonà que tenien la propietat de mantenir despert.
El príncep en parlà al seu entorn i hom prengué el costum de cultivar el te als indrets per on ell passava.
>
Últimament ja no trobo l'Aunara pels carrers sinó aquesta altra imatge molt més inquietant. Algú sap qui és aquest nen infeliç?
A algú li ha semblat que encara no tinc prou categoria i més val deixar que aquestes vistes no pugui disfrutar-les ningú. A mi em canvien de lloc, sense vistes, per això me les emporto de record.
tu t'en vas à la dérive
sur la rivière du souvenir,
et moi courrant sur la rive,
je te crie de revenir,
mais lentement tu t'éloignes,
et dans ta course éperdue,
peu à peu je te regagne,
un peu du terrain perdu.la noyée,
interpretada per Carla Bruni,
lletra i música de Lucien Ginsburg
Algú m'ha donat un espai ple de possibilitats per canviar per uns dies el decorat de la meva vida. Ja t'ho vaig dir, des de casa teva la vida és més bonica.
S'ajuden entre tots dos a pujar al tren. Ella porta un vestit de festa, lluentons al cos i falda de gasa per anar a ballar. El cabell llarg recollit amb un passador de brillants. Gairebé tant brillants com els ulls de tots dos al mirar-se.
El gall dindi davant de qui seuen els mira reprovadament. Com gosen estimar-se a la seva edat?
La parella al meu costat, em trasllada a un món surreal, amb els seus barrets i els rostres impassibles, amb la tristesa pròpia de la duresa de la vida a les valls dels Andes.
