Pa i companyia
Només quan fem de turistes esmorzem com cal. Gairebé diria que és el que més m’agrada de viatjar, el Savo Special de Berlin, els buffets dels hotels a París i els llonguets de Lisboa, les cremes de xocolata biològiques de Montpellier i la cremeria Buonarroti de Milà.
Trobo a faltar a Barcelona un local que convidi a començar de bon humor els matins, amb esmorzars complets i variats, que vagi més enllà del cafè sol i el donut, el tallat i el croissant i els entrepans de fuet. On esmorzeu si no sou a casa?
Roi
23 Febrero 2008 a les 14:49
A les sèries de TV3 sempre fan esmorzars de puta mare i mai se’ls acaben, fot una ràbia!
X cert, m’han dit que a la Fianna del Born fan uns “brunch” molt decents…
Anna
23 Febrero 2008 a les 17:13
Un entrepà pel carrer o al metro entre setmana. Molt trist :) Jo ja espero els caps de setmana per fer els bons àpats. Dinar en fiambrera cinc dies a la setmana tampoc és gaire entusiasmador!
La lectora
23 Febrero 2008 a les 18:56
Si no vaig errada, l’etimologia de “companyia” prové del mateix ètim que la de pa; company és aquell amb qui es comparteix el pa. En qualsevol cas, si no és ver…
almu
23 Febrero 2008 a les 23:09
yo estoy a régimen, y claro. Ni pan, ni compañía que me aguante. Como no comparta con mi perra el Eukanuba…
almu
23 Febrero 2008 a les 23:15
Ups! perdón
(no me lo tomes en cuenta. Que con ser madrileña y estar a régimen ya tengo suficiente condena)
Aleix
24 Febrero 2008 a les 00:47
Aquesta pregunta me l’he feta moltes vegades i no només per a esmorzar. Un dia, buscava un racó agradable i decent per berenar per l’Eixample i tot eren bars rònecs, petits, bruts, greixosos i per a fumadors, “de lo más espanyol”. Com tu, vaig recordar les terrasses de París i aquells cafès londinencs on pots demanar pastís amb crema… Res, que Catalunya, en qüestió de bars, és Espanya. :-(
defak
24 Febrero 2008 a les 10:10
La foto és Le Pain Qotidien? Si no ho és és una còpia exacte, com l’enyoro de NYC… Certament res igual per aquí, tot i que el Buenas Migas intenta el plagi sense sortir-se’n
j o s e p
24 Febrero 2008 a les 21:56
Trobo a faltar els grans cafès centreeuropeus, que lentament hem anat liquidant de la nostra geografia, però bé, de mica en mica he anat fent una geografia de llocs on esmorzar o berenar decentment … El Cafè de la Plaça de Sant Sadurní d’Anoia; la Pastisseria Pla d’Igualada; la Granja Viader o la Llibreria Laie a Barcelona; la Vienesa de Girona …
Begonya
26 Febrero 2008 a les 14:03
L’esmorzar és l’àpat del dia que més m’agrada. Si cal, em llevo amb temps de sobra perquè les meues torrades i el meu cafè amb llet no me’l tregui ni déu. Els caps de setmana, especialment diumenge, m’agrada esmorzar rotllo hotel i, si puc, faig ous, formatge, etc. Mmmmmmm! Salutacions des del sud.
flaneuse
26 Febrero 2008 a les 16:23
*Caram Begonya, ja t’envejo doncs! *Josep, prenem nota de les recomanacions. *Defak, no és Lepainquotidien (cadena orginària de Bèlgica que ja podria establir-se a BCN, també!) sinó un de semblant a Montpellier. *Aleix, potser alguna cosa aprofitable salvaríem, no? Però en general hi estem poc posats. *Almu, me alegra verte por aquí :) *Gràcies per la referència etimològica Lectora! *Anna, aquest matí m’he fitxat en la quantitat de gent que arrosseguem bosses amb tupperwares amunt i avall. *Roi, els esmorzars de la Teresa de Ventdelplà els millors. Això de la Fianna s’ha de provar.
cristina
7 Marzo 2008 a les 15:29
Hi Flaneuse, Esmorzar a l’aire lliure, sigui terrassa sigui al bosc, és una situació ideal. El soroll de la mossegada de l’entrepà, el glop de cafè, la parsimònia… equilibri emocional!