Lluny de casa,
aprenent que la vida és dura,
aprenent a viure enyorant els teus,
he recordat quan era més petita…
i cantava aquesta cançó mentre anàvem en barca i les ones estopejaven a la punta, el vent salat a la cara i la felicitat compartida…
Feia molt temps que no visitava en Puff, i he plorat. Ja no recordava la lletra, ni el final… Quina cançó més trista! Promet fer més memòria i no oblidar els bons records.
Gràcies per fer-me recordar que l’estrés de cada dia no em pot robar la nina que hi ha dins el cos que em delimita com a dona.
la petita que es fa gran
31 Enero 2008 a les 17:32
Lluny de casa, aprenent que la vida és dura, aprenent a viure enyorant els teus, he recordat quan era més petita… i cantava aquesta cançó mentre anàvem en barca i les ones estopejaven a la punta, el vent salat a la cara i la felicitat compartida…
Feia molt temps que no visitava en Puff, i he plorat. Ja no recordava la lletra, ni el final… Quina cançó més trista! Promet fer més memòria i no oblidar els bons records.
Gràcies per fer-me recordar que l’estrés de cada dia no em pot robar la nina que hi ha dins el cos que em delimita com a dona.