Vieil Garçon (6)

Ai, ai, ai que anem tard! La mare va marxar de vacances deixant-nos tot el vieil garçon per aquest estiu:

25 de juliol, prunes
És millor, si pot ser, que siguin clàudies. Es renten, s’eixuguen, es parteixen per la mitat i se’ls treu el pinyol. (ferran, a les prunes, sí!)

30 de juliol, peres
De la classe que mes us agradi, però que siguin fortes, pelades i sense el cor. Es poden tallar a octaus.

10 d’agost, raïm
La recepta original recomana el moscatell, però crec que aquests raïms italians que tenen el gra mes gran i dur hi queden mes bons. I aquí ja entra al gust de cadascú, amb pell… sense.. ,amb pinyols… sense…

Poseu totes les fruites, recordeu, amb la quantitat equivalent de sucre.

Com a totes les receptes s’hi poden fer canvis, a gust de cadascú, no posar-hi una fruita o afegir-ne una que ens agradi molt, però sempre intentant que siguin fruites de temporada.

I així acabarà el Vieil Garçon, només queda esperar a que es dissolgui el sucre, això passa cap als nadals, obrir el pot i tastar con ha quedat.

La versió de la mare de la recepta de la Glòria Baliu.

Touché! O, més ben dit, oído cocina!

Em sembla que no hi posaré peres, de tota manera. A més, el pot és gairebé ple…

Les prunes, amb pell o pelades? ;-)

Les six vieux garçons tenen molt bona pinta… i dius que ens hem d’esperar fins a Nadal per a tastar-los?

No sé si em podré esperar.

—Aquí poca fruita de temporada. Tot l’any tens de tot (segons l’hemisferi d’on arribi).

una abraçada des de NYC, Miquel