Vieil Garçon
La mare fa anys que prepara una recepta convertida en un dels misteris més buscats de les seves amistats, les quals cada any tasten a xarrups l’invent i proven de destriar-ne tots els ingredients. Vet-aquí que enguany s’ha decidit a explicar-la però en fascicles, perquè la cosa s’ha de fer a l’antiga, mica en mica i seguint els temps de les estacions i les collites.
El Vieil Garçon és un dolç inclassificable a mig camí entre la fruita confitada, la melmelada, l’arrop o el licor xinès amb cuc a dins. Aquí en teniu la primera entrega:
Atenció!! Aneu preparant els estris que ja és hora de preparar el Vieil Garçon, ja sabeu… aquella melmelada, que no és melmelada i que tan agrada quan arriba el fred.
Necessitareu un pot de vidre gran, amb el broc ample, i una ampolla de vodka o qualsevol aiguardent sec no aromatitzat, pot ser orujo, grappa, rom blanc…Per fer-vos una idea de la mida del pot, el licor ha de omplir 1/3 part , ja que després hi han de cabre les fruites.
A mesura que van apareixent les fruites -seguint el calendari del pagès, no el de les parades de la Boqueria!- s’hi van posant dintre amb el seu pes igual de sucre. Això és essencial: s’ha de posar el mateix pes de fruita que de sucre cada vegada, tant si són 100 grams com si és 1 kg.
I ja us comunicaré quan hem de començar…