Em cauen els llibres de les mans
A la tertúlia del Bassas aquest matí comenten un notícia (que no saben on han llegit) que diu que molts lectors confessen no haver acabat els clàssics i, fins i tot, que alguns best-sellers també han estat abandonats a mitja lectura.
Ells, els tertulians del Bassas, resulta que mai no han deixat un llibre per acabar, perquè ells saben triar el que llegeixen; perquè observen els llibres abans de començar-ne la lectura, els tenen ben referenciats, els suspesen, els pesen, gairebé diria que els oloren i això els fa encertar el tret i, clàssic que es posen davant, clàssic que acaben. Alguns almenys reconeixen que per facilitar-se la digestió, s'han limitat als clàssics del segle XX, així no deuen correr el perill de cometre l'heretgia de deixar un novel·lot del XIX abandonat amb un punt de llibre a l'interior.
Quina "pose" més antiga! Valga'm déu! Si un llibre no et pot caure de les mans ja podem anar plegant! Quina manera més hàbil d'animar la gent a llegir si resulta que peti qui peti has d'empassar-te totes i cada una de les pàgines dels llibres que comences!
N'hi ha que no poden acabar-se un bon plat d'arròs amb llamàntol, n'hi ha que s'adormen davant d'una bona pel·lícula, n'hi ha que desconnecten una estona davant de la més interessant de les ponències. Senyors, que no passa res, que podem dir que els clàssics i qulasevol llibre pot no motivar-te prou per seguir-lo, que tot té un moment o potser cap, que no tens perquè pensar que Guerra i pau és el llibre de la teva vida i haver-lo llegit fins a l'última frase, ni una i molt menys dues vegades, com presumien els senyors de la ràdio.
L'Albert Forns m'ha diagnosticat Llibrofàgia. És un honor ;).