Fama

Avui en Jeff Bridges es doblegava de dolor a les escales d'entrada del metro de Rambla Catalunya. Era allà assegut als primers graons, patint un atac de dolor, amb les mans pressionant l'estómac, exclamant-se però rebutjant que ningú l'ajudés.

Un vespre d'ara fa uns anys, vaig seguir una estona en Matthew Modine des d'una exposició del CCCB fins al metro de la plaça Universitat, portava una gavardina clàssica de color cru.

Arribant a la plaça Catalunya aquest migdia m'he creuat l'Antonia Dell'Atte amagada sota una gorra de propaganda de Movistar.

De tots aquests personatges, probablement l'únic que era qui semblava ser era qui menys m'interessava.

Doncs en Morgan Freeman va de bar en bar del Raval, sempre sol i sempre begut.

Ves per on Barcelona està plena de famosos. A la meva escala sospito que hi viu l’Anthony Perkins. Dos pisos més amunt hi viu la Winona Ryder…

… i l’altre dia vaig trobar-me amb la Scarlett Johansson a l’Intimissimi …

Vaig perseguir una Jodir Foster fins Santa Maria del Mar, la vaig observar mentre prenia un cafè amb una amiga. I un dia, per Passeig de Gràcia, va passar pel meu costat el científic boig de Regreso al futuro, en Christopher Lloyd… i quin desengany! va resultar ser el de veritat, que estava rodant a Barna.

és molt i molt lleig això de seguir gent. t’agradaria, a tu?

A mi m’ha trepitjat (sense voler) Peter Falk, el de veritat, el teniente Colombo, a París, al Jeux de Paumme. I jo he trepitjat (sense voler) la Sofia Loren, la de veritat, a l’aeroport de Ginebra. Em va deixar anar un renec!

Hola Flaneuse: Ben segur que els encontres varen ésser com suposava. Per, ¿Es va detenir a demanar si eren aquells que semblaven? Mai he trobat persones semblats a famosos. Records José Sans