No sé si tornar
Aquestes setmanes descanso de blog. Necessito treure'm la disfressa de Flaneuse una temporada sense haver de mostrar-me a mi mateixa. Totes les identitats a internet són fragmentàries i esclavitzen la resta de nosaltres. A la blogosfera encara més.
Seguiré per aquí mentre penso si buscar un altre vestit, un altre nom, una altra veu, mentre penso si això és possible o si en realitat d'on no n'hi ha no en raja. La culpa de ben segur no és de la Flaneuse sinó meva.
Perquè quan em sembla que em decideixo a tancar-ho tot plegat, segueixo creient fermament en les possibilitats d'expressió, de sorpresa, de descobriments que ens dóna la xarxa, segueixo necessitant tenir un lloc on anotar tota una sèrie de troballes i creix el desig d'arribar a tenir un cert discurs propi del qual tots aquests posts són només esbossos i apunts.
Un blog és un blog és un blog. Res més. Cap gran cosa. Només anotacions que amb una mica de sort no arribaran massa lluny. Només ganes de dir alguna cosa, xiuxiuejar-la entre amics, buscar un diàleg de cafè a mitja tarda.
Potser és només que tinc un empatx de teïna i més valdria que sortís a prendre unes birres.
Albert
17 Marzo 2006 a les 19:19
Jo últimament em veig dins d’una “agonia blogger”. Com a bon addicte, tampoc puc deixar-ho.
L’apatia de la societat al nou mil·leni, nihilisme, buit existencial, blablabla.
Arriba un punt que ni un nou disseny ajuda a continuar el show. Però en el fons ets showman i no et veus fent de tramoista.
Total, que entenc totes i cada una de les teves paraules.
Les birres no hi ajuden. Creu-me.
Suskiin
17 Marzo 2006 a les 22:17
Bé, tots passem per temporades en les que volem tancar el blog que amb tanta il·lusió vam començar. Però penso que potser, més que tancar una porta, s’ha d’obrir una finestra, deixar que entri l’aire fresc, descansar i, si un torna a tenir ganes, retrobar-se amb l’espai virtual per dir coses més o menys trascendents però potser importan a algú. Val la pena pensar en descansar i després… que sigui el que tingui que ser!
Gerard
22 Marzo 2006 a les 18:34
Anda no te flipes. Aunque te fueses seguirias siendo la flaneuse, nada de disfraz lo tuyo es realidad.
Cesc
24 Marzo 2006 a les 01:05
Lo tuyo es realida. M’encanta!
Sani
2 Abril 2006 a les 11:58
Tens fogots primaverals ?… Ja veig que sí … Sí, en forma de dubtes i elucubracions vitals , oi ?…
Res, no és res greu , t’ho diu un expert cagadubtes … Pren-te una coca -cola i no hi pensis més. Més val que et penedeixis del que escrius que no del que no has escrit … Els cagadubtes ja ho tenim això .. però més val ni pensar-hi i si ho penses no escriure-ho, i si ho escrius, no fer-ne cas i seguir escrivint … Fins al proper atac de la consciencia cagadubtosa … Mira si pots aconseguir que la consciencia no et tenti … Però ja t’he donat el remei i la dosi … una coca-cola o una rajola de xocolata de cacao al 70%, així de bo i baratet.
I sobre tot, segueix … till you drop … ;-))
Feliç primavera !
Redactor
6 Abril 2006 a les 01:46
Flaneuse, no ho deixis. Si vols descansa, com ho he fet jo (fa segles que no actualitzo el blog per manca de temps). Pensa que el teu és un dels millors blogs que he descobert, s’allunya del diari personal clàssic o del blog de notícies parcials. Fins aviat!