escriu, escriu!
Escriu, escriu, tant li fa què escriguis, tu escriu. Abans d'arribar al despatx normalment ja he llegit uns quants correus pendents i l'actualització dels blogs que segueixo, l'exterior m'entra al cap abans de poder escoltar-me a mi mateixa. M'hi fa pensar la Itzpapalotl i els seus egoísmos necesarios ocasionales, m'hi fan pensar les 100 idees de la Keri Smith.
Fa fred, dec hores de feina perquè als matins no m'atreveixo a sortir del llit, voldria venir a Londres i no puc, que arribés la primavera i els dies es fessin més llargs, banyar-me de sol amb la jaqueta posada en una terrassa menjant un bon croissant a poc a poc, voldria que m'agradés el cafè amb llet, voldria que controlar una convocatòria d'inscripcions no s'hagués de fer entre masses caps i tantes mans, voldria que un cap no tingués tanta por del seu cap, voldria veure tots les capítols de Six feet under en una llarga marató i tenir una catifa nova i molsuda que no s'embrutés.
Voldria parlar-vos dels llibres que he llegit, ser capaç d'expressar les associacions d'idees que em susciten, poder deixar en vint línies el viatge que m'han provocat, no fer un resum de l'argument ni tan sols intentar fer-ne una ressenya sinó poder deixar una traça de la meva experiència lectora i així poder posar-la al costat d'altres i veure que un llibre és l'oportunitat de moltes lectures diferents.
He sortit a menjar una amanida i un panini caprese, porto un paraigües que diu que és temps de sopes i van regalar-me amb un pot d'escudella en el metro a finals de l'hivern passat, per un moment quatre gotes que queien s'han congelat i semblava que seria veritat que veuriem la neu, jo no l'he vista però a La Núvia li han tancat els aeroports i es queda a Milà.
No té cap sentit tot plegat, però m'he dit "escriu, escriu..."
Gyd (BC)
28 Enero 2006 a les 10:27
M’ha fet gràcia saber que tu també llegeixes la Keri Smith :), i a més a més m’has fet pensar que tinc el seu llibre ‘Living out loud’ i encara no l’he llegit… potser que m’hi posi! …(si t’interessa, ja saps).
maduixaaaa
28 Enero 2006 a les 10:36
Gràcies per escriure, flaneuse… Jo li trobe sentit. :-)
Dhamma
28 Enero 2006 a les 11:12
I tant que té sentit. Escriu, escriu!
flaneuse
28 Enero 2006 a les 11:13
gyd, estic contenta de tornar a saber de tu, fa temps que no passo per BC i potser si que seria una bona manera de trobar el llibre de la Keri ;), de moment el tinc a la wish list d’amazon perquè em sembla que deu ser d’aquells que t’agrada de tenir i anar recuperant de tant en tant…
AS
1 Febrero 2006 a les 01:23
Este post es precioso. La verdad es que de todos los blogs que conozco el tuyo es el más exquisito y elegante… en el buen sentido, claro: porque esa exquisitez y elegancia están llenas de vida. Enriquecen, enaltecen la vida. En mi caso, además, como no sé catalán de un modo perfecto, a veces se quedan huecos de significado que añaden una nebulosa de misterio, muy expresivo también.
Eduard Miralles
3 Febrero 2006 a les 12:28
“…voldria que controlar una convocatòria d’inscripcions no s’hagués de fer entre masses caps i tantes mans, voldria que un cap no tingués tanta por del seu cap…” ¿?¿?¿? !!!!!! Ai, ai, ai…
flaneuse
3 Febrero 2006 a les 12:57
Ui, ui…