Shakespeare and Co.
Tot i anar-hi expressament ens va costar de trobar-la. A Shakespeare and Co., aquest estiu reformaven la façana i una gran bastida l'amagava dels curiosos que s'hi acosten per saber alguna cosa més de la llegendària llibreria.
Però hi ha dues històries de Shakespeare and Co., perquè hi ha hagut dues Shakespeare and Co., i totes dues han aconseguit ser llibreries mítiques a Paris.
1919. Paris entreguerres. Sylvia Beach, nascuda a Baltimore sota el nom de Nancy, obre al número 8 de la rue Dupuytren una llibreria anglesa. S'hi reuneixen T.S. Eliot, Hemingway, Scott Fitzgerald, Ezra Pound i Joyce. El 1921, Beach trasllada la llibreria al 12 de la Rue de l'Odeon, just davant de La maison des amis des livres la llibreria francesa d'Adrienne Monnier. Fou allà, a la Shakespeare and Co. de la Rue de l'Odeon on Sylvia Beach publicà el 1922 la primera edició de l'Ulisses de Joyce i provocà així l'enutjament de Gertrude Stein.
Si visiteu la Rue de l'Odeon, però, ja no hi trobareu Shakespeare and Co. Si hagués resistit l'ocupació nazi potser seria l'ocupació de les grans boutiques de la moda internacional qui l'hagueren fet desparèixer del barri de Saint-Germain. Sylvia Beach va ser detinguda per un oficial nazi quan es va negar a vendre-li un exemplar del Finnegans Wake de Joyce. Un cop acabada la guerra, ja no va tornar a obrir la llibreria.
En canvi, davant del Sena i amagada sota una bastida d'obres, hi ha una altra mítica Shakespeare and Co. George Whitman, un altre americà afincat a París, la va obrir als anys 50 amb un altre nom, però cap als anys 60 en honor a Sylvia Beach va decidir rebatejar-la com a Shakespeare and Co.
Podria semblar un oportunista que repren una marca amb cert èxit, però Whitman va ser prou sincer en el seu homenatge i fins i tot va posar el nom de Sylvia Beach a la seva filla: Sylvia Beach Whitman.
La llibreria de la rue de la Bûcherie va acollir també nombrosos escriptors de renom: Henry Miller, Anaïs Nin, Lawrence Durrell o William Burroughs, per exemple. Whitman va obrir la llibreria a qualsevol escriptor que necessités un allotjament a París i així es va crear el costum dels Tumbleweeds.
A canvi de passar les nits a la llibreria, Whitman només demanava als tumbleweeds que llegissin un llibre cada dia, escrivissin una breu autobiografia per a la llibreria i que ajudessin en les tasques del llibreter un parell d'hores.
Encara ara podeu visitar Whitman que als 91 anys segueix rebent joves autors que no poden pagar-se l'allotjament a Paris i la llibreria s'ha convertit en un bon alberg pels lletraferits.
Links:
judith
8 Octubre 2005 a les 09:54
Has vist el documental Paris was a woman? parla de tota aquesta gent que es va agrupar al voltant de Shakespeare and Co, Gertrud Stein, Djuna Barnes, etc etc…