Sobre la lectura
Vaig decidir començar el Sant Jordi acostant-me a la biblioteca del Vapor Vell per a deixar uns llibres a les noves estanteries d'intercanvi (bookcrossing menys sofisticat), i tornar una revista i una petita joia que m'havia endut la setmana anterior.
Hi ha temporades que sembla que m'oblidi de la biblioteca, però quan hi torno sempre m'agrada seure-hi una estona, remanar prestatges i buscar qualsevol excusa per fer com tots els estudiants que amaguen el cap entre llibres i apunts.
Seguint les recomanacions del Llibreter, ja feia temps que duia anotat a la llista dels llibres per a buscar i xafardejar el petit "Sobre la lectura" de Marcel Proust. Una setmana abans del dia del llibre, em va semblar bona idea d'agafar-lo en préstec a la biblioteca i recordar perquè, al marge de polèmiques mediàtiques i interesso editorials, a alguns ens agrada llegir. Proust reflexiona, en el que era el pròleg per a un llibre de Ruskin, sobre els plaers de la lectura:
En les notes que acompanyen aquest volum, he intentat demostrar que la lectura no pot ser comparada d'aquesta manera a una conversa, mal que fos amb el més savi dels homes; que la diferència essencial entre un llibre i un amic no és la saviesa més o menys gran, sinó la manera de comunicar-s'hi, perquè la lectura, al contrari de la conversa, consisteix per a cadascun de nosaltres a rebre comunicació d'un altre pensament, però sense deixar d'estar sol, és a dir, que es continua disposant de la potència intel·lectual que es té en la solitud i que la conversa dissipa immediatament, es continua tenint la possibilitat de ser inspirat, estant en ple treball fecund de l'esperit sobre ell mateix.
Marcel Proust . Sobre la lectura
I més enllà de les reflexions de Proust, la novel·la de Jesús Marchamalo d'on he anat retallant frases aquesta setmana (segurament a vosaltres no us diuen res, però vull que la Flaneuse torni a ser la capsa on abocar qualsevol cosa que tingui un sentit per a mi), m'ha fet passar bones estones i recuperar el gust per les paraules i sobretot pels jocs, que feia anys que no practicava.
Pere
25 Abril 2005 a les 16:59
Vaig llegir aquest llibret de Proust que esmentes fa dos o tres anys (quan es va publicar) i em va semblar molt i molt interessant. Però, sobretot, molt desmitificador dels “poders sobrenaturals” i quasi místics que alguns atorguen al llibre.
B
25 Abril 2005 a les 22:39
He deixat un llibre de Paul Morand, per tu.
Albert
26 Abril 2005 a les 00:30
M’encanta que això sigui una capsa!
Apa, a omplir-la!