Contradiccions comunes

Jo sóc jo i les meves contradiccions. Em miro amb simpatia els moviments antisistema però caic de quatre potes en qualsevol parany consumista (el meu penúltim objecte del desig és un iPod); defenso la sanitat pública però no podria passar sense la mútua que em permet visitar el cardiòleg o l'otorrino d'un dia per l'altre; m'encanta anar a la piscina però cada matí m'empesco una excusa diferent per ajornar la natació fins l'endemà; desfilo pel carrer amb roba de marca No-t'hi-fixis però devoro les revistes de moda que m'emporto del quiosc de tres en tres; fujo de les drogues per evitar dependències però m'he fet addicta al mòbil i a Internet; sóc agnòstica tirant a atea però de tant en tant em dedico a negociar amb un Déu que (crec que) no existeix; tinc 35 anys però encara gasto potingues contra l'acne; m'emprenya la prepotència ianqui però diria que tard o d'hora tornaré a viure als Estats Units, i ben contenta; valoro l'amistat per damunt de tot però m'oblido de cuidar com caldria els quatre amics mal comptats que tinc; sé què han de fer els altres amb les seves vides però a vegades perdo el timó de la meva;(...)

La Crònica desacomplexada de l'Eva Piquer a L'Avui, d' avui.

ei, gràcies pels enllaços de fotografia, són molt bons ;)

Això de les contradiccions comuns no està malament iclús diria que lo dels potingues per l’acnè em fa certa gràcia però…els amics: són els amics!!!! Aquí no hi ha contradiccions a més…són mes de quatre!!! molts petons!!!!

perdona, però… ets tú l’Eva Piquer? Gràcies.

Flaneuse, sobre aquest tema pots llegir el que escriuen un grup a frança que es fan dir els casseurs de Pub. Ahir vaig estar llegint la seva revista, i no ho se, tot plegat em sembla una mica contradictori.

ei B, no sóc pas jo l’Eva Piquer, però m’he sentit molt identificada amb aquestes primeres paraules del seu article i les he retallat i penjat aquí.

Kim, després els busco aquests casseurs. Què tal per Paris?

llegint la Piquer veig que no sóc pas massa original…

M’encanta aquest article, m’encanten les contradiccions, jo sóc una contradicció, i em va encantar el llibre Una victòria diferent, de l’Eva Piquer.

Flaneuse, de conya!!! Paris es genial!!! M’he adaptat molt mes rapid del que m’esperava !!!