Contradiccions comunes
Jo sóc jo i les meves contradiccions. Em miro amb simpatia els moviments antisistema però caic de quatre potes en qualsevol parany consumista (el meu penúltim objecte del desig és un iPod); defenso la sanitat pública però no podria passar sense la mútua que em permet visitar el cardiòleg o l'otorrino d'un dia per l'altre; m'encanta anar a la piscina però cada matí m'empesco una excusa diferent per ajornar la natació fins l'endemà; desfilo pel carrer amb roba de marca No-t'hi-fixis però devoro les revistes de moda que m'emporto del quiosc de tres en tres; fujo de les drogues per evitar dependències però m'he fet addicta al mòbil i a Internet; sóc agnòstica tirant a atea però de tant en tant em dedico a negociar amb un Déu que (crec que) no existeix; tinc 35 anys però encara gasto potingues contra l'acne; m'emprenya la prepotència ianqui però diria que tard o d'hora tornaré a viure als Estats Units, i ben contenta; valoro l'amistat per damunt de tot però m'oblido de cuidar com caldria els quatre amics mal comptats que tinc; sé què han de fer els altres amb les seves vides però a vegades perdo el timó de la meva;(...)
La Crònica desacomplexada de l'Eva Piquer a L'Avui, d' avui.
Tristany
13 Marzo 2005 a les 16:42
ei, gràcies pels enllaços de fotografia, són molt bons ;)
Glubeburne
13 Marzo 2005 a les 18:01
Això de les contradiccions comuns no està malament iclús diria que lo dels potingues per l’acnè em fa certa gràcia però…els amics: són els amics!!!! Aquí no hi ha contradiccions a més…són mes de quatre!!! molts petons!!!!
B
14 Marzo 2005 a les 09:15
perdona, però… ets tú l’Eva Piquer? Gràcies.
KiM
14 Marzo 2005 a les 13:31
Flaneuse, sobre aquest tema pots llegir el que escriuen un grup a frança que es fan dir els casseurs de Pub. Ahir vaig estar llegint la seva revista, i no ho se, tot plegat em sembla una mica contradictori.
flaneuse
14 Marzo 2005 a les 14:01
ei B, no sóc pas jo l’Eva Piquer, però m’he sentit molt identificada amb aquestes primeres paraules del seu article i les he retallat i penjat aquí.
Kim, després els busco aquests casseurs. Què tal per Paris?
aleppo
14 Marzo 2005 a les 17:00
llegint la Piquer veig que no sóc pas massa original…
sue
15 Marzo 2005 a les 11:29
M’encanta aquest article, m’encanten les contradiccions, jo sóc una contradicció, i em va encantar el llibre Una victòria diferent, de l’Eva Piquer.
KiM
16 Marzo 2005 a les 09:18
Flaneuse, de conya!!! Paris es genial!!! M’he adaptat molt mes rapid del que m’esperava !!!