De dos en dos
Ahir em van sorprendre a casa descobrint l'assassí de la primera novel·la de la sèrie del comissari Brunetti de Donna Leon, Muerte en la Fenice.
"Què no llegies El grupo?". Sí, també. Hi ha gent que no pot llegir més d'un llibre a la vegada. Jo voldria poder llegir-ne un i prou, i en acabat passar a un altre, però com en tot a la vida, m'estic tornant cada vegada més d'aquella mena de gent que tot ho comença, fa més gràcia estrenar les coses i pensar en projectes nous que assumir la possibilitat de la mediocritat dels ja començats. Però m'estic desviant, això ja no té a veure amb perquè llegeixo dos llibres a la vegada.
A l'Aeroplà del Raval, la Tina argumentava que un lector com cal sap llegir a tot arreu i en totes les postures i circumstàncies. Quan se'n té ganes es llegeix i no hi ha excusa que valgui.
Portar un llibre a sobre sempre, passejar-lo amunt i avall encara que només tinguis temps d'obrir-lo uns minuts i llegir-ne mitja pàgina, recloure's en la lectura enlloc d'aguantar la mirada perduda en els vagons del metro, fer passar l'espera dels triganers devorant lletra menuda encara que es faci fosc tan aviat i hagis de forçar la vista sota un fanal. D'acord, em sotmeto al desig lector, però a la vegada procuro que el llibre que viatja amunt i avall dins la meva bossa no em destrossi a més a més l'esquena. Per això tinc entre mans una lectura en edició de butxaca i deixo les novetats, més pesades i voluminoses per les estones al sofà o al llit.
I no és difícil, bé que hi ha gent que segueix l'argument de totes les sèries televisives sense perdre'n ni un detall. Jo vaig aprendre a llegir així: la mestra de català et donava una lectura obligatòria, el de castellà una altra i a casa sempre en trobaves una tercera per començar.
Hi ha moments, però, que passes per alt el pes i el volum del llibre i acabes amb la complicitat de Brunetti descobrint el final de la trama en edició de butxaca al sofà de casa.
Suskiin
31 Enero 2005 a les 11:13
Jo acostumava a ser d’aquests lectors que només llegeixen un llibre alhora. I ara estic sorpresa, perque tinc el Quixot a la tauleta de nit (per el repte de BookCrossing), porto un llibre a dintre el bolso per llegir al metro i, a més, em vaig encuriosir amb un altre que estic llegint i porto amunt i avall de casa. Aixó sí, entre una cosa i l’altre, no n’acabo cap :-)
aleppo
31 Enero 2005 a les 16:43
M’agrada llegir en llocs inversemblants fins al punt que a vegades he baixat una estació més enllà per acabar un capítol que m’interessava. I cada matí vaig a buscar el diari en bici i (no visc a ciutat), i torno llegint la contra mentre pedalo.