De coquesses i pique-assiettes
En una d'aquestes cadenes de llibreries felices que s'han convertit en l'última oportunitat de molts autors abans de no veure les seves lletres convertides en pasta de paper tenen aquests dies alguns dels títols d'Ara Llibres a només 1 euro (sí senyors, i el de l'inefable Sostres, també).
Jo em vaig decantar per l'exemplar de Xavier Sust Novell que es titula Menjar gratis i que vaig pensar que em donaria algunes pistes sobre els pique-assiettes (gràcies de nou, Belén) més nostrats o com a mínim certes curiositats de cultura gastronòmica popular.
El nostre heroi (es refereix a en Pep Salsetes) ens ha fet avinent que li resulta antipàtic que de la seva feina en diguin ara catèring. Denuncia que aquesta és una paraula estrangera, i que el diccionari n'hi ha una de ben catalana, ben tradicional, i ben maca. El problema que hi veiem nosaltres és que la paraula alternativa també és ben femenina. Es tracta de coquessa, un substantiu sense forma masculina que té el significat següent: "Cuinera que es lloga per a àpats en dies de festa major, d'un sant, etc." La dijuntiva que es presenta el senyor Salsetes a l'hora de batejar el seu ofici és, per tant, complicada (si no hi perd en identitat lingüística, hi perd en identitat sexual).
Menjar gratis, de Xavier Sust Novell. Ed. Ara Llibres. (Barcelona, 2002)