"Callejeo Provechoso"
Fue Toni quien desarrolló primero el concepto de Callejeo Provechoso. Según él, perdíamos el tiempo saturándonos obligatoriamente de conocimiento o bien divirtiéndonos obligatoriamente. Su teoría consistía en que paseando por ahí, sin hacer nada, adoptando de forma correcta las maneras del insouciant pero manteniendo todo el rato los ojos abiertos, uno podía adueñarse de los secretos de la vida. Se podía recolectar todo el aperçu del flâneur.
Metrolandia, de Julian Barnes. Ed. Anagrama.
Gràcies Gis ;)!
aleppo
18 Octubre 2004 a les 19:11
De la mateixa manera que és perillosa la bullímia alimentària, ho és la bullímia cultural…. Ja fa anys que he abandonat la impossible tasca de veure, llegir i escoltar-ho tot. Ara em deixo anar pels impulsos, els sentits i la curiositat, i la verita m’ho passo més bé que mai!
detritus
19 Octubre 2004 a les 23:12
Moure’s en espiral. Estar només en l’actualitat, en el que va sortint nou o reeditant-se m’ha portat que moltes vegades les expectatives no es complíssin. Qui no ha dit alguna vegada la típica expressió “m’han cardat els calés!!!” quan surts del cine de veure una peli que algun crític ha recomanat, o quan portes 50 pàgines llegides d’un llibre que, no ens enganyem, no val per res sino és per perdre el temps. La solució (!!!), per tant, és moure’s en espiral: no voler estar a la page i estar atents a les opinions, al que la gent va comentant, llegir crítiques però sense gastar-se els calés compulsivament, fent el flaneur…i sempre deixar que el pas del temps faci els seus efectes corrosius sobre el material de menys qualitat.
KiM
23 Octubre 2004 a les 09:42
El cllejeo provechoso seria com anar pel carrer i mirant les teulades. De debo, per les presses mai ho fem i te la seva gracia. Sembla que esperis que et caigui algu del cel. I per cert, deu ni do les paraules en francès que tries…
aleppo
26 Octubre 2004 a les 15:49
encara que darrerament escriguis poc, no ens deixis pas una nit de fosca, que darrerament les baixes al món blogger són massa quantioses, i una baixa més no sé si la suportaré … ànims flaneuse, segueix sorprenent-nos!
Aleix
30 Octubre 2004 a les 17:53
L’escriptor White Edmund comenta, al llibre ‘París’ (Ed. Península, 2003) que “el caminante ocioso, el flâneur, tiene un distinguido pedigrí en Francia. Un viajero italiano decía ya en 1577 que ‘el pasatiempo favorito de los parisinos ha sido siempre mirar a la gente pasar; no es raro que se les llame mirones’. El paseante, por definición, dispone de muchísimo tiempo libre, es alguien que puede pasar una mañana o una tarde enteras deambulando sin rumbo, porque un objetivo específico o un racionamiento estricto del tiempo son antitéticos con el verdadero espíritu del paseante.”
Sens dubte que val la pena de fer el ‘flaneur’ o de passejant sense rumb per la pròpia ciutat. Acabes descobrint racons, edificis, fonts o persones que d’anar corrents mai t’hi hauries fixat.
flaneuse
30 Octubre 2004 a les 21:16
aquest, aleix, és justament l’esperit que persegueixo des d’aquí.
sobre les baixes bloggeres, aleppo, crec que la tardor fa caure les fulles però cal pensar a superar l’hivern fent un bon ús de l’energia que ens queda. de moment, em quedo;)
kim,per cert, tinc un germà a grenoble, ja li preguntaré si et coneix.
detritus, a mi em sembla que la flânerie no implica estar “à la page”, té el seu propi ritme, més lent, més fet a la mida de cadascú.