Te
De totes les llegendes sobre els orígens del te, la que més m'agrada és la que explica que el príncep Dharma viatjà a la Xina per predicar els preceptes de Buda. Per ser més digne de la missió, es fixà l'objectiu de no dormir durant els nous anys del seu periple.
Al cap de tres anys, Bodhi-Darma acabà per endormiscar-se. En despertar-se, enfurismat per la seva feblesa es tallà les parpelles i les llençà al terra.
Anys més tard, tornà a passar per aquell indret i comprovà que les parpelles havien servit de llavor per a un arbust que no havia vist mai. En degustà les fulles i s'adonà que tenien la propietat de mantenir despert.
El príncep en parlà al seu entorn i hom prengué el costum de cultivar el te als indrets per on ell passava.
nohose
11 Septiembre 2004 a les 21:31
a mi també m’ha agradat molt la història del te. No la sabia, i amb els litres que me’n prenc coma mínim m’hauria d’haver arribat per ingestió. gràcies. m’agrada el teu blog
KiM
11 Septiembre 2004 a les 23:33
I del cafè no en saps cap, és que jo de tè no però de cafè, m’en bec molt…
bernat metge
9 Octubre 2004 a les 12:20
increïble, algu que utilitza l’hom com cal!!! encara no m’ho crec! Gracies :)