El vigilant en el camp de sègol
Hi ha un munt de novetats editorials temptant-me sobre les taules de les llibreries, un munt de llibres nous pels que ja em vaig deixar temptar sobre la meva taula, i tot i així, de cop i volta em va venir de gust rellegir-ne un que feia anys que havia devorat.
Tenia una mica de por de decepcionar-me, pensar que els llibres de culte de l'adolescència deixen de tenir sentit al cap d'uns anys, però em sembla que en Holden Caulfield segueix sent un personatge entranyable i ben proper.
Suposo que no m'agrada que algú se centri massa en el tema. No ho sé. Suposo que no m'agrada que algú se centri en el tema tota l'estona. Els tios que tenien millor nota d'Expressió Oral eren els que se centraven en el tema tota l'estona. Ho reconec. Però hi havia un noi, en Richard Kinsella. No se centrava gaire en el tema, i sempre li cridaven "Divaga!". Era horrible perquè, primer de tot, era un tio molt nerviós - vull dir que era un tio molt nerviós- i els llavis sempre li tremolaven quan li tocava fer un discurs, i gairebé no se'l sentia si seies gaire endarrere. Quan els llavis no li tremolaven tant, però, els seus discursos m'agradaven més que els de ningú. De totes maneres, una mica més i el tomben, també. Va treure un Suficient pelat perquè li cridaven "Divaga!" tota l'estona. Per exemple, va fer un discurs sobre una granja que el seu pare havia comprat a Vermont. Li van cridar "Divaga!" tota l'estona que en va parlar, i el professor li va posar Molt Deficient perquè no havia dit quins animals hi havia ni què s'hi cultivava i d'això. El que feia en Richard Kinsella era començar a explicar-te aquestes coses, i després tot d'una et començava a parlar de la carta que la seva mare havia rebut del seu oncle, i que el seu oncle havia agafat la pòlio i d'això quan tenia quaranta-dos anys, i que no deixava que ningú l'anés a veure a l'hospital perquè no volia que el veiessin amb un aparell ortopèdic. No tenia gaire res a veure amb la granja -ho reconec- però estava bé. Està bé quan algú t'explica coses del seu oncle. Sobretot quan comencen a explicar-te coses de la granja del seu pare i després tot d'una els interessa més el seu oncle. Vull dir que és una cabronada cridar-li "Divaga!" quan està engrescat i li agrada. No ho sé. És difícil d'explicar.
El vigilant en el camp de sègol. de J.D. Salinger. Ed. Empúries.
ignatius
8 Septiembre 2004 a les 21:09
… I tota la pesca!
la nuvia
8 Septiembre 2004 a les 22:18
adoro els llibres de l’adolescencia. Eren refugis d’amors i desamors .
Albert
8 Septiembre 2004 a les 22:44
Sempre serà un llibre grandiós (i amb l’encant de no saber-te dir el perquè), el llegeixin psicokillers o no.
namorita
10 Septiembre 2004 a les 11:41
Es un llibre que em vaig saltar a l’adolescència i que sempre he tingut ganes de llegir, em pilla una mica tard o encara el puc disfrutar?
tonttu
10 Septiembre 2004 a les 13:14
Crec que (gairebé) tothom està d’acord en que és una noveleta meravellosa; ara bé, jo hauria triat altres passatges, altres escenes, com ara la dels “caballitus”, les cites al museu o a l’habitació de l’hotel amb la prostituta. Jo recomanaria llegir-lo en anglès encara que no es controli del tot aquesta llengua per a no perdre’s l’ambient ni les expressions de l’època. A més, el que no entenguem sempre ens ho podem imaginar, i segurament el que ens suggereixi ens resultarà molt més bonic. Al capdavall qualsevol lectura és una interpretació, i encara que et perdis coses, llegir en llengües que no acabes de dominar n’és una més; i no crec que sigui de les pitjors.
raimdepastor
10 Septiembre 2004 a les 17:55
Jo lhe llegit vàries vegades, en català, castellà i anglès! I sempre mha agradat potser mai no he deixat de ser un adolescent? Sobretot magrada (sinó recorde malament, que fa temps que no el llegixo) la relació amb la seua germana. Coincideixo amb tonttu (!?) que val la pena llegir-lo en la llengua original. Namorita, em pareix que és apte per qualsevol edat. No perds res per provar-ho!
Chihiro
10 Septiembre 2004 a les 18:25
N’havia sentit a parlar tant, i tan bé, que quan va arribar l’hora de llegir-lo, em va decebre. Em quedo amb el “noveleta” del tonttu, no dic pas que estigui malament però no li veig la grandesa. Per a mi, sobrevalorat.
flaneuse
11 Septiembre 2004 a les 11:33
no us perdeu el post que n’ha fet la Duquena a Combray!
Duquena
11 Septiembre 2004 a les 12:35
El Duquena, flaneuse, jejej.
flaneuse
11 Septiembre 2004 a les 12:44
ups! era un dubte que tneia pendent de resoldre i he tirat pel dret!
rosen
12 Septiembre 2004 a les 12:45
jo l’he llegit tres cops en èpoques diferents de la meva vida i sempre li he trobat noves lectures, és fantàstic!