Hi Flaneuse! Greetings from NYC. My name is Fareed Zakaria.I’m a journalist. I publish some stuff at Newsweek. I’ve been living in Barcelona, taking some catalan courses at Servei de Llengua Catalana. Se un poc de catalá, prò no goso escriviure parquè em dona molta vergoña. I’m mad impressed with your project. You make me recall the days gone by in your city and the beautiful girls. I know you have some love/hate relationship with your city, but that’s a very modern trait and we, newyorkers, know about it. Judging by your page, I’m afraid you are alone, but, don’t worry, I’m sure some of your fans wolud be delighted to meet you. As myself. I am also quite sure you are a reader of the New Yorker Magazine…such a fashionable taste cannnot be build only from your local stuff. As you see I’m a quite straightforward guy, but don’t be offended, I really enjoy your excellent catalan prose. Salut i forca als canut.
Francament, m’he estat una estona mirant les teves cosetes i t’haig de dir, cor en mà, que ets un malson. T’ho dic de debò. Ets la dona que tot progre ha sommiat: sensible, llegida, amb un coll d’obelsica…massa bonic per ser veritat. Has construit un producte amb un “target” i l’has encertat de ple. Els teus temes, el to contagiosament desmenjat, la prudent brevetat del teu estil, aconsegueix fer dubtar sobre la veritable qualitat del producte. La visió reticent però alhora commocionada del món és una mitja tinta molt atractiva, però falsa. T’aconsello mantenir l’ambigüitat. En el món patriarcal que ens ha tocat viure, és més atractiva que la brillantor. Puc assemblar un coi de masclista, però si penses això t’equivocaries de mig a mig. Has llegit Minima Moralia d’Adorno? Hi ha una entrada sobre el destí tràgic de la noia massa bella que et recomano. Em costa reconèixer-ho, fins i tot en l’impune anonimat de l’internet: ets un malson perquè no deixes indiferent. Aquest és un mèrit que no et treurà ningú. El problema que tens amb Barcelona és el que tu despertes en el lector comú. De moment, disculpa’m la sinceritat, em quedo amb la impressió més odiosa. Té cantó fosc la flaneuse? Espero que et converteixis en una creadora d’opinió entre les fashionettes barcelonines, almenys, ets millor que el B-Guided.
A vegades penso que Barcelona és una ciuta que s’entesta en liquidar la seva memòria, en enderrocar tot allò que li recordi el que va ser. Miro la teva magnífica foto i penso al diumenge vespre quan recorria els carrers del Poble Nou i no aconseguia recordar res del que veia tot i conèixer el barri de fa anys.
Què hi faran en aquest solar de l’asil? un altre hotel?
No sé per què l’han enderrocat. Si sapigués què tenen previst fer en aquest interior d’illa potser ho entendria, ja que l’edifici estava en prou bon estat per a reconvertir-lo en qualsevol altra cosa. M’imagino que no els devia ser rendible la reconversió, o els interessos deuen anar per un altre lloc. Ja ho veurem.
la núvia
31 Mayo 2004 a les 11:20
m’encanta seguir veient barcelona des del lloc on visc a través dels teus ulls.Gràcies.
Fareed Zakaria
1 Junio 2004 a les 18:04
Hi Flaneuse! Greetings from NYC. My name is Fareed Zakaria.I’m a journalist. I publish some stuff at Newsweek. I’ve been living in Barcelona, taking some catalan courses at Servei de Llengua Catalana. Se un poc de catalá, prò no goso escriviure parquè em dona molta vergoña. I’m mad impressed with your project. You make me recall the days gone by in your city and the beautiful girls. I know you have some love/hate relationship with your city, but that’s a very modern trait and we, newyorkers, know about it. Judging by your page, I’m afraid you are alone, but, don’t worry, I’m sure some of your fans wolud be delighted to meet you. As myself. I am also quite sure you are a reader of the New Yorker Magazine…such a fashionable taste cannnot be build only from your local stuff. As you see I’m a quite straightforward guy, but don’t be offended, I really enjoy your excellent catalan prose. Salut i forca als canut.
PS. My favorite phrase is “fotre un claw”
Johan
1 Junio 2004 a les 18:27
Francament, m’he estat una estona mirant les teves cosetes i t’haig de dir, cor en mà, que ets un malson. T’ho dic de debò. Ets la dona que tot progre ha sommiat: sensible, llegida, amb un coll d’obelsica…massa bonic per ser veritat. Has construit un producte amb un “target” i l’has encertat de ple. Els teus temes, el to contagiosament desmenjat, la prudent brevetat del teu estil, aconsegueix fer dubtar sobre la veritable qualitat del producte. La visió reticent però alhora commocionada del món és una mitja tinta molt atractiva, però falsa. T’aconsello mantenir l’ambigüitat. En el món patriarcal que ens ha tocat viure, és més atractiva que la brillantor. Puc assemblar un coi de masclista, però si penses això t’equivocaries de mig a mig. Has llegit Minima Moralia d’Adorno? Hi ha una entrada sobre el destí tràgic de la noia massa bella que et recomano. Em costa reconèixer-ho, fins i tot en l’impune anonimat de l’internet: ets un malson perquè no deixes indiferent. Aquest és un mèrit que no et treurà ningú. El problema que tens amb Barcelona és el que tu despertes en el lector comú. De moment, disculpa’m la sinceritat, em quedo amb la impressió més odiosa. Té cantó fosc la flaneuse? Espero que et converteixis en una creadora d’opinió entre les fashionettes barcelonines, almenys, ets millor que el B-Guided.
aleppo
1 Junio 2004 a les 19:28
A vegades penso que Barcelona és una ciuta que s’entesta en liquidar la seva memòria, en enderrocar tot allò que li recordi el que va ser. Miro la teva magnífica foto i penso al diumenge vespre quan recorria els carrers del Poble Nou i no aconseguia recordar res del que veia tot i conèixer el barri de fa anys. Què hi faran en aquest solar de l’asil? un altre hotel?
Aura
3 Junio 2004 a les 19:54
No sé per què l’han enderrocat. Si sapigués què tenen previst fer en aquest interior d’illa potser ho entendria, ja que l’edifici estava en prou bon estat per a reconvertir-lo en qualsevol altra cosa. M’imagino que no els devia ser rendible la reconversió, o els interessos deuen anar per un altre lloc. Ja ho veurem.