Explicar vides
Recuerdo haber siempre pensado que la propia vida no existe por sí misma, pues si no se narra, si no se cuenta, esa vida es apenas algo que transcurre, pero nada más. Para comprender a la vida hay que contarla, aun cuando sólo sea uno mismo. Eso no significa que la narración permita una comprensión cabal, puesto que de hecho quedan siempre vacíos que la narración no cubre, pese a las suturas o remedios que intenta aplicar. Por ese motivo es por el que la narración restituye la vida sólo de forma fragmentaria.
Enrique Vila-Matas. Recuerdos inventados. Ed. Anagrama.
mesmarge
30 Mayo 2004 a les 04:50
de les teves paraules m’ha agradat molt cabal per francisco rabal (que s’assembla). val res, algú coneis alguna dona xipriota? xipriota??
flaneuse
30 Mayo 2004 a les 17:01
són paraules d’Enrique Vila-Matas… em sembla que les referències a les cites no es llegeixen bé amb l’explorer. Si situes el cursor sobre el text en veuràs l’etiqueta. Des de mozilla es veu al final de text una petita línia divisòria i la font.