Hipervincles
M'agrada que un llibre em porti a un altre, que mentre encara em moc per les pàgines d'una bona lectura ja em deleixi per aprofundir en la temàtica, en la sensibilitat, en el paisatge d'aquesta en un altre llibre. M'agrada que els llibres m'ensenyin la literatura.
A vegades penso que això limita les meves eleccions i crea cercles tancats, però és tan inabastable tot el que hi ha per llegir, que més em val anar explorant aquests circuits propers.
Ara sóc a Paris. El Paris de Vila-Matas que mai s'acaba, i ja tinc a la cua el seu primer referent: el "París era una fiesta" de Hemingway, però també se m'hi ha colat el Paris d'Edmund White que a més a més en el seu títol original em fa retrobar un vell amic: "The flâneur. A Stroll through the paradoxes of Paris".
I el record i somni de Paris. I les ganes de ser-hi, encara que sabent ja d'entrada que res no és com als llibres i que jo no seria més que una turista a Paris amb pretencions de flaneuse.
Cesc
21 Octubre 2003 a les 08:01
Jo em quedo en aquests moments amb el Paris que ens mostra en Bertolucci a Soñadores.
carme
21 Octubre 2003 a les 13:59
Per a mi París és com el meu ou particular… i no em sento estrangera mai… és com un refugi per a mi i m’hi sento com a casa. A part sempre m’imprimeix tanta energia…
josep
21 Octubre 2003 a les 17:07
En la meva hipotètica llista de ciutats on perdre’m París no ocupa un lloc massa destacat. La relació amb aquesta ciutat ha estat estranya, sempre l’he trobada desmesuradament escenogràfica, i feréstega, freda quan baixes al carrer, difícil de sentir-m’hi còmode… Sempre m’he preguntat que l’ha fet ser una de les capitals més desitjades del món.
martí
21 Octubre 2003 a les 20:20
El París que m’agrada recordar és el d’una atracció de “caballitos” d’aquelles antigues, de nit, al Champ de Mars giravoltant sense parar i tot fosc, sense nens… purament cinematogràfic.
voranit
13 Febrero 2004 a les 10:10
Un altre París molt recomanable és el de G.Perec a “La vida, instruccions d’ús”. Tot un món hiperminuciós per perdre-s’hi.
voranit
13 Febrero 2004 a les 10:10
Un altre París molt recomanable és el de G.Perec a “La vida, instruccions d’ús”. Tot un món hiperminuciós per perdre-s’hi.