El amor dura tres años (III)

Nuestra generación tiene una pésima educación en el terreno sexual. Creemos saberlo todo, porque vivimos bombardeados por pelis porno y porque nuestros padres han hecho su llamémosle revolución sexual. Pero todo el mundo sabe que la revolución sexual nunca tuvo lugar. En el sexo, al igual que en el matrimonio, nada se ha movido ni un milímetro desde hace un siglo. Nos acercamos al año 2000 y las costumbres son las mismas que en el XIX, y algo más modernas que en el XVIII. Los tíos son machistas, torpes, tímidos, y las chicas són púdicas, reacias, acomplejadas por la idea de que las tomen por unas ninfómanas. La prueba de que nuestra generación es sexualmente nula es el éxito de programas que hablan de sexo en la radio y la televisión, el ínfimo porcentaje de jóvenes que se pone preservativo para hacer el amor. Esto confirma que son incapaces de hablar del tema con normalidad. Así que imaginad, si los jóvenes son malos, los jóvenes burgueses a la fuerza tienen que ser... Una catástrofe.

Frédéric Beigbeder. El amor dura tres años. ed. Anagrama.

Vaig llegir “13,99 euros” i em vaig divertir, però la relació amb aquell llibre es va quedar en això, en un divertiment, ja l’he oblidat, ni tan sols va servir per escandalitzar-me. Aquest darrer que ens estàs fent llegir a píndoles l’estic trobant molt dolent, la provocació per la pura provocació, una espècie de consultori sentimental de la señorita Pepis. Tot són grans paraules, generalitzacions, ganes de pintar amb brotxa grossa i no amb pinzell delicat. Jo tindria un munt d’històries (meves i al.lienes) que als trenta quatre anys rebatrien molts d’aquest punts de vista buits i de fireta. El món de les relacions (home-dona, home-home, dona-dona) és molt més ric i que el que ens pinta aquest yuppie parisenc que s’ha vestit de provocador per poder vendre més llibres. Tinc la sensació que el Beigbeder és un aprenent de Salvador Sostres però que no li arriba a la sola de la sabata, li falta molt recorregut per a ser un bon provocador com el meu odiat/estimat Salvador.

M’agrada molt la teva bitàcola….

Ei Josep,

rebuscant els últims articles del Sostres, en trobo un que de ben segur també agradaria a Beigbeder:

http://www.avui.com/avui/diari/03/ago/07/ag2lli07.htm

a tu també t’agrada ser una mica provocador, oi? ;)

Els articles del Sostres sobre les seves activitats nocturnes i de pesca femenina són prou interessants, aquest que em recomanes l’havia llegit, te’n recomanari alguns altres de les seves samarretes Armani, les noies de matinada a les discoteques i de l’elogi de locals com Luz de Gas entre d’altres. A aquest xicot ja l’han fet fora d’un munt de ràdios i de diaris, per això m’agrada, perque no pretén ser políticament correcte en un país on tot ha d’estar ordenat i dissenyat i és te pànic a allò que no es pot arribar a controlar.

I dius que jo sóc provocador ….?