flaneuse

duets

Avui la Flaneuse se’n va a renovar discografia.

De festivals però de luxe

Anar de festivals ara que n’arriba la temporada fa molta mandra quan ja tens certa edat. Poques ganes de trobar-se enmig d’un descampat, rebentats i havent de maldormir en una iglú entre envasos buits.

Si a sobre els festivals són a Anglaterra on hi ha el perill que la iglú rellisqui sobre el fang més et val calçar-te unes hunter enlloc d’unes victoria, prendre precaucions i encarregar un myhab.

Compres les entrades i reserves un habitacle reciclat que t’assegura descansar còmodament entre concert i concert. I a més a més, reserven banys privats per als inquilins dels myhab.

Via Trecool.

KM 0

“En definitiva, l’escriptura (i el llibre), al llarg de la història, ha provocat noves idees, nous sistemes de difusió que han fet possible l’accés de tothom a uns objectes singulars que, temps enrere, eren patrimoni exclusiu d’una minoria de privilegiats.”

Jesús Tuson, autor d’aquests ratlles afegeix, “als nostres dies, les noves tecnologies ens plantegen un repte…” Doncs avui, diada de Sant Jordi de 2008, encetem un projecte col·lectiu que ens omple d’il·lusió i que esperem compartir amb tots vosaltres d’aquí pocs mesos.

Poc a poc us n’anirem explicant més detalls; deixeu-nos de moment que en guardem els secrets…

Procrastination

Procrastination és penjar vídeos de youtube al blog.

Procrastination és una animació de Johnnny Kelly, guanyadora del Jerwood MovingImage Awards.

Creuant-nos

Diumenge ben assolellat, enfilem les curves i estrenem aperitius vora el mar. Mentre mengem calamarsons i el nas se’m posa com aquell dia a Cascais, passen en Rubén i la Sílvie, jo amb samarreta de tirants, tu amb camisa i ells encara tan abrigats, poca estona fa que passegen per Sitges.

Avui repetim platja però urbana, bicicleta avall, fideus en capses de cartró, flashmob institucionalitzada a la Reial, més premsa que espontanis, marxem cinc minuts abans preguntant-nos quants bloggers dels que no coneixem la cara s’han quedat allà esperant a congelar-se davant les càmares del K3 i ens trobem al Culturista, l’home dels cinc mil dòlars (Albert, que amb cinc mil dòlars ja no fem res!) el que es tira i mai sé ben bé de quin precipici. Però el que cau pel fotolog del Forns val la pena recollir-ho (preneu nota companys de ny).

Quan els germans Barnils em van demanar que els recomanés els blogs que ara llegeixo vaig parlar d’aquests tres i trobar-los pels carrers és una mica com veure passar un actor de serial de TV3, el saludaries com si fos de casa encara que ell no et reconeixés.